Amazon ho va fer amb el comerç i Uber, amb la mobilitat: transformar un sector plenament analògic per digitalitzar-lo. Ara la banca segueix les mateixes passes amb la irrupció de les fintech, també conegudes com a neobancs. El que vindria a ser una versió 2.0 de l’acció tan habitual d’anar personalment a l’oficina d’una entitat per a qualsevol moviment amb els diners del compte. I amb més agilitat, transparència, barat, servei personalitzat... com proclamen les start-upsque abanderen aquest nou front.

En només cinc anys, la Unió Europea ha vist migrar prop de 20.000 clients cap a aquest model, segons l’estudi The State of European Fintech. Alguns han optat per traslladar íntegrament els serveis tradicionals i globals de la banca amb propostes com bcn10, el primer neobanc nascut a la capital catalana que arriba amb dos trets característics: tota l’operativa es fa a través de l’app i es comuniquen amb els clients mitjançant WhatsApp i Telegram. Altres clients, en canvi, prefereixen buscar start-ups especialitzades en segments diversos, com ofereix Nemuru, que ofereix el préstec més adequat per a cada empresa i consumidor a través de la col·laboració amb les entitats financeres.

Agilitat i personalització

L’ànima que ha motivat el naixement d’aquestes companyies tecnològiques ha estat precisament posar els recursos digitals a l’abast del client. “La banca tradicional no tenia un estàndard de qualitat alt a les apps i les web i els neobancs ho hem liderat”, afirma el CTO de bcn 10, Albert Español, “per fer qualsevol moviment, triguen molt més que les fintech perquè tenen una estructura menys flexible i no compten amb solucions que permetin actuar amb agilitat i al moment”. Un element que els ha anat a la contra, ja que si una cosa té clara aquesta start-up, és que les necessitats actuals dels clients “estan associades amb operacions digitals perquè la tecnologia fa la vida més senzilla”.

Español: “La banca tradicional no tenia un estàndard de qualitat alt a les apps i les web i els neobancs ho hem liderat”

Tota aquesta estratègia està basada en el fet de situar les persones al centre. “Estem més a prop de l’usuari, tenim estructures molt menys grans i rígides i això ens permet escoltar-lo i respondre amb rapidesa als seus problemes i demandes”, apunta Español. I és que potser la naturalesa del producte que es ven no ha canviat, però sí que ho ha fet la manera com es venen i es gestionen gràcies a la banca en línia i al mòbil.

La personalització és un altre dels motors que ha posat en marxa els neobancs. La intel·ligència artificial i les dades han permès conèixer més a fons els clients i oferir serveis adaptats a cada perfil. El big data no és una cosa en el sector, però no s’ha posat en valor fins que la tecnologia no ha permès processar-lo, endreçar-lo i analitzar-lo amb rapidesa. I la banca tampoc ha fet res fins al moment per aprofitar-lo. Segons el director del programa Innovació en Finances: Fintech i Blockchain d’Esade, Eloi Noya, “no es fa un tractament personalitzat de la nostra economia i les nostres necessitats financeres” malgrat que ja es pot extreure un coneixement vital a través de l’extracte de la targeta o de l’ús del mòbil.

De fet, les dades són el nou or que pot fer capgirar encara més el sector i qui més poder té per jugar amb elles són les big techs, amb Google, Apple, Amazon o Facebook com alguns dels noms clau del panorama internacional. “Els bancs consideren que l’amenaça més gran de disrupció pot venir d’elles per l’enorme domini del big data que tenen i que, en cas d’entrar decididament a la indústria, podrien prendre molta quota de mercat als bancs”, alerta el professor.

Noya: “Els bancs consideren que l’amenaça més gran de disrupció pot venir de les 'big techs' per l’enorme domini del big data que tenen"

Tot aquest context posa en qüestió si la digitalització ha arribat massa tard al sector bancari. Els neobancs fan bandera de ser els impulsors del canvi, però Noya qüestiona que la transformació hagi arribat tan tard com es proclama: “Els bancs són empreses amb un fort component tecnològic i han invertit molts diners en la multicanalitat, en banca online tant en web primer com després en aplicació mòbil. El que sí que és cert és que no ha estat una digitalització que hagi comportat una transformació radical en la indústria bancària com ha passat en altres sectors”. Fins al moment, totes les innovacions han fet més accessibles els productes i serveis, i ara és quan ens trobem davant d’una metamorfosi que pot fer canviar totalment el concepte de negoci bancari.

Entre fusions i noves fintechs

Si les fusions entre bancs com hem vist amb Bankia i La Caixa, o la recentment aturada operació que involucra el BBVA i el Banc Sabadell, han estat moviments clau per al mercat, l’aparició de més neobancs no es quedarà enrere. Ara bé, no tots prosperaran. “Com menys bancs i oficines hi hagi, més ens beneficia a nosaltres perquè més gent buscarà el servei en línia”, opina Español de bcn10, “però també hem vist que moltes fintechs han tingut problemes per captar clients i han hagut de parar perquè el mercat no és tan gran per a tants actors”.

On sí que es veuran canvis, a ulls del CEO i cofundador de Nemuru, Pere Monràs, és en la integració o treball conjunt entre start-ups i bancs: “Abans les entitats no es prenien seriosament els nous players, els productes de nínxol o la connectivitat entre plataformes, però ara estan atentes per arribar a acords i parlar el mateix idioma per canviar el model de distribució”. La flexibilitat de les empreses emergents i la tecnologia ja desenvolupada que ofereixen és la manera més ràpida i econòmica d’aportar la innovació que demana el client a les entitats financeres tradicionals.

Segons l’informe Impacte, innovació i tendències Fintech de Finnovating, el 75% dels neobancs que operen a Espanya han col·laborat activament amb empreses tradicionals del sector financer i s’espera que el percentatge vagi a l’alça els pròxims anys.

‘Blockchain’ per crear entorns segurs

Aplicacions mòbils, WhatsApp, operacions a través del web, big data... per què no incloure blockchain a la llista? Les cadenes de blocs s’han situat en els últims anys com un dels sistemes més segurs per treballar amb informació sensible i operacions que requereixen alts estàndards de seguretat. Bona part de la població avesada mínimament a la tecnologia ha escoltat el terme, però són pocs els qui comprenen el seu funcionament i això, creu Español, és un dels principals motius que frenen el seu ús massiu al sector bancari: “Hi havia projectes que ho usaven per donar transparència, però han vist que és massa complex per al valor que ofereix”.

La tecnologia 'blockchain' podria agilitzar la signatura de documents, evitar la cessió repetitiva de dades personals i fer moviments de manera segura

Si el CTO de bcn10 veu la implantació de la tecnologia com “una utopia”, el professor d’Esade té molt clar que és una eina potencial. “Aviat deixarem d’esperar dies a què arribi una transferència en una divisa diferent a l’euro i la rebrem a l’instant amb Ripple, una plataforma blockchain que molts bancs estan començant a fer servir”, exemplifica, i afegeix que en el comerç internacional ja s’han creat consorcis que utilitzen les cadenes de blocs per gestionar documents de manera transparent i amb un cost baix de les operacions; o en la concessió de préstecs, on els terminis s’escurcen gràcies a l’agilitat que ofereixen els tràmits telemàtics i on podríem veure que no cal anar presencialment al notari.

Un altre dels àmbits on es poden aprofitar els avantatges és en el de la identitat digital i de compliment normatiu. “A l’hora de donar d’alta un client en un banc, no caldrà fer tots els tràmits feixucs cada cop que obrim un compte, sinó que la informació ja serà a la xarxa perquè totes les entitats la puguin aprofitar”, comenta Noya. I, finalment, recorda que hi ha tot un món de monedes digitals amb molt potencial per explotar: “Els bancs haurien de fer el pas i permetre els usuaris a operar amb aquests instruments”.

Monràs: "A través de la tecnologia la informació viatja ara més segura que quan s’usaven papers i cartilles bancàries”

D’oportunitats, n’hi ha, tot i que Monràs de Nemuru prefereix pensar primer de tot en la part “emocional de l’usuari”. Reconeix que el blockchain té atributs interessants, però considera que encara hi ha molta feina per fer en termes de “donar confiança i fer entendre que a través de la tecnologia la informació viatja ara més segura que quan s’usaven papers i cartilles bancàries”.