A poc a poc, el català es va obrint pas en la cultura i l’oci digital a internet. S’ha parlat molt sobre la presència de la llengua en plataformes de vídeo sota demanda com Netflix, Amazon Prime Video o Disney+, però l’entreteniment sonor és un format amb una part del pastís molt gran que no acapara els mateixos titulars. Recentment, hem conegut que Spotify, la principal plataforma de streaming musical, incorporarà el català en la seva interfície arran de l’acord comercial signat amb el FC Barcelona, però quina és la situació de l’idioma en la resta de formats electrònics d’àudio?

En l’àmbit musical, la notícia de Spotify és rellevant pel seu impacte dins de la indústria. D’acord amb el darrer estudi elaborat per MIDiA Research, corresponent al segon quadrimestre de 2021, la plataforma sueca lidera el mercat de la música per streaming amb una quota del 31%, seguida per Apple Music (15%), Amazon Music (13%), Tencent Music (13%) i YouTube Music (8%). De totes elles, només Apple Music i YouTube Music incorporen actualment la seva interfície en català, tot i que contingut en la llengua en podem trobar a la majoria.

Apple Music i YouTube Music són les úniques plataformes musicals que incorporen el català a la seva interfície, però pròximament se'ls sumarà Spotify

Precisament, si el que busquem són compilacions d’obres catalanes, les opcions són més àmplies. Més enllà de les seleccions efectuades pels mateixos usuaris o artistes, Spotify va llançar el gener de 2021 la seva primera llista oficial de música catalana, IndieCat, que recull un total de 75 pistes d’autors independents en català, com Antònia Font, Suu, Ginestà, Mishima, Blaumut o Joan Dausà, entre altres. També Amazon Music disposa d’una llista pròpia, Fet en català, que té un total de 50 cançons d’artistes com Dr. Prats, Manu Guix, Els Catarres o Buhos.

Més enllà dels entorns més especialitzats, la música en català és també una activitat que s’ha fet lloc a les plataformes audiovisuals més populars de la xarxa, com YouTube i Twitch. Existeixen múltiples llistes de reproducció de cançons catalanes al servei de Google, algunes d’elles a càrrec de portals d’àmbit hispanoparlant o internacional com Radial, Top Playlist o Redlist. Pel que fa a Twitch, el primer canal en català que va aconseguir entrar al programa de socis de la plataforma va ser LauzetaFolk, un duet musical que ja supera els 7.500 seguidors.

L’auge del podcàsting comença a despertar el català

La música en català a internet es pot trobar amb traves d’exposició o amb el fet que les plataformes no disposin d’interfícies preparades en la llengua, però el que no falten són cançons. La situació és lleugerament diferent amb els pòdcasts, un format relativament nou i nascut a internet que ha acabat d’explotar a les nostres terres amb la pandèmia: d’acord amb un estudi d’Ivoox, un dels serveis de podcàsting més emprats a l’Estat espanyol, la ciutadania destina gairebé 19 hores mensuals a escoltar aquests programes, amb l’humor i el misteri com a principals temàtiques.

El format es troba fragmentat entre les diverses plataformes digitals que l’ofereixen, moltes d’elles també musicals, com Spotify o Apple Podcasts, però entre les quals també es troba Ivoox, start-up assentada a Sant Cugat del Vallès que enguany ha incorporat el català com a llengua disponible a la seva interfície. El servei compta actualment amb més de 8.400 pòdcasts i 700.000 episodis en la llengua, i l’any passat es van crear més de 2.200 programes en català. Una xifra que encara es troba lluny de la producció en castellà (segons la mateixa plataforma, el 2021 es van crear 30.000 nous pòdcasts), però que denota que la societat catalana cada cop aposta més fermament per les càpsules sonores.

Ivoox aglomera més de 8.400 pòdcasts en català, 2.200 dels quals es van crear durant el 2021

Una de les demostracions d’aquest creixement el trobem en la recent creació dels Premis Sonor, uns guardons impulsats pel digital La Mira i Catalunya Ràdio que busquen reconèixer el talent de les produccions en català de pòdcast. En la seva primera edició s’han presentat un total de 168 candidatures en les diverses categories de què disposa, mentre que en el premi del públic han rebut fins a 2.268 propostes, de les quals les cinc més votades i que han passat a la final són Això Rai, l’Ovella Verda, La Partida, Mòbil, Cartera, Claus i Oye Polo. En aquesta línia, el Departament de Cultura també ha volgut impulsar la producció de pòdcasts a través d’una línia d’ajuts públics, que enguany enceten la seva segona edició i financen fins a 7.000 euros per temporada.

Els audiollibres, un format en edat infantil

La tercera pota de la cultura sonora a internet és, també, la més recent i amb més camí per recórrer en català: els audiollibres. D’acord amb la responsable del catàleg digital de Grupo Planeta i Grup 62, Laura Guilera, les editorials de l’Estat van començar a produir en aquest format el 2017, amb l’arribada a Espanya de Storytel, una de les principals plataformes del sector. L’empresa sueca conforma, juntament amb Audible, servei propietat d’Amazon, el binomi dominant de narracions sonores a Espanya, que també disposa d’altres actors com Nextory, Rakuten Kobo o Podimo. Totes elles són serveis de subscripció, el model que s’ha assentat després d’heretar-lo del nord d’Europa, tot i que tan Audible com les botigues virtuals de Google i Apple venen audiollibres unitaris.

En aquest entorn disgregat, el català treu el cap allà on pot. De les plataformes mencionades anteriorment, la que comptabilitza un major nombre d’audiollibres en català és Audible, amb un total de 443 publicacions. Rakuten Kobo n’ofereix un total de 377, mentre que a Nextory n’hi ha 333, i al marketplace Audiomol, 255. Ni Podimo ni Storytel permeten fer cerques a través de l’idioma, de manera que no podem oferir una xifra exacta, però en el darrer cas, la plataforma té una selecció curada de 71 obres en català que es poden escoltar des del seu servei. Això sí, cal mencionar que en cap dels portals mencionats tenim la possibilitat d’activar la interfície en la llengua: tots ells es troben en castellà o en altres idiomes.

Produir un audiollibre té un cost d'entre 2.500 i 3.000 euros, la qual cosa dificulta l'entrada d'editorials petites a un mercat que encara no ha arribat al gran públic

La poca quantitat de produccions en català s’explica a partir de dues raons principals: el seu cost i la baixa adopció del format entre la població. Produir un audiollibre suposa entre 250 i 350 euros per hora de gravació, de manera que el cost mitjà se situa sobre els 2.500-3.000 euros, en funció de l’extensió de l’obra original. “Per a un grup gran com el nostre, els audiollibres són una inversió a llarg termini, però als editors petits els és molt més difícil”, considera Guilera. En aquest sentit, la responsable del catàleg digital de Grup 62 lloa les subvencions per editar audiollibres en català o occità impulsades per l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) del Departament de Cultura. “Per nosaltres han estat molt beneficioses, perquè ens han ajudat a doblar la producció”, assegura Guilera, que explica que han passat d’editar uns 10 audiollibres en català el 2019 i el 2020 a publicar-ne 39 el 2022, dels quals una quinzena, això sí, corresponen a contes curts.

L’altre obstacle del format per confirmar el seu assentament són les dificultats que té per arribar al públic. “Ens falta que la gent lectora conegui i tasti els audiollibres. Hi ha un problema de primer contacte: molta gent no sap que els pot agradar”, opina Guilera. Des de Grupo Planeta intenten col·laborar a la divulgació des de les seves xarxes socials, però la responsable del seu catàleg digital espera que sigui una feina conjunta, especialment en el cas del català, que “proporcionalment, costa més”. Això no obstant, Guilera es mostra optimista amb el futur del sector, ja que “cada mes creixem en escoltes”. En dades generals, els audiollibres en català de Grup 62 van doblar les audiències el 2021 respecte al 2020, i esperen que sigui una tendència que es mantingui.