Hores i hores de sèries i pel·lícules. Encadenar sessió rere sessió d’exercicis per moure’ns. Milers de visualitzacions a Instagram de receptes de pa i dolços. Llistes de reproducció amb consells, reviews, tutorials i tota pena de píndoles a Youtube. Fils i més fils de Twitter amb escenes curioses de gent que s’atrevia a sortir al carrer. El món digital va viure la seva esplendor en les setmanes de confinament, i no podia quedar-ne al marge el món del podcast. Malgrat ser el germà petit de la ràdio, i no tenir tanta tirada com les plataformes de continguts audiovisuals per streaming, aquestes píndoles d’àudio per internet van enlairar un 25% el seu consum a l’Estat espanyol durant el primer trimestre de 2020.

La dada no sorprèn els ferms seguidors d’aquest producte, que coneixen el potencial que té encara per explotar. I així de clar ho ha fet saber Spotify. El 2019 va presentar uns resultats alarmants amb 186 milions d’euros de pèrdues, però ni així ha rebutjat aquest passat mes de juny al fitxatge estrella de Joe Rogan per, segons s’ha filtrat als mitjans, 100 milions de dòlars. El seu podcast, The Joe Roganexperience, és el segon més descarregat a iTunes i ja ha fet el salt a Netflix amb monòlegs.

Spotify ha invertit milions de dòlars per fitxar noms clau del 'podcast' als EUA i enforir aquest segment

De fet, aquest moviment ratifica la salvació del negoci de la plataforma de música podria estar en aquest segment. L’any passat va fer públic que ja comptava amb més de 700.000 programes i que conformaven el 20% de les escoltes dels usuaris, tant en la versió de pagament com en la gratuïta.

Quan, on i com vulguis

“Es podria dir que el podcast va arribar a la maduresa durant la pandèmia i que la inversió feta en aquest tipus de plataformes va prendre sentit durant el tancament perquè les escoltes van pujar molt”, explica el professor de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC Efrain Foglia. Clarament els grans vencedors del confinament van ser Netflix, HBO, Movistar i l’allau de propostes de consum audiovisual en streaming, però l’expert assenyala que cap d’elles compta amb l’atribut clau de les càpsules d’àudio: “És fàcil de consumir. No demana una atenció total com la televisió i de temps llarg, sinó que estem anant cap a píndoles curtes i que pots compaginar amb altres activitats; i aquí ho trobes”.

A diferència de la ràdio, el podcast permet escollir el moment de consum. De fet, és una de les virtuts dels continguts en línia que està fent que els canals tradicionals busquin fórmules d’hibridació per captar aquest consumidor digital. “Però aquest producte és el que més s’està comportant com a nadiu digital”, insisteix Foglia, “és curt, ho poses quan vols, tens continguts de tota mena, ho pots escoltar a trossos o recuperar més tard, compartir, posar alarmes per seguir els capítols d’un canal... ser nadiu permet sumar les facultats i interaccions de la xarxa”.

Però també ha estat clau de l’èxit el fet d’haver, simplement, d’escoltar. Tal com recorda el professor de la UOC, la Comissió Europea va haver de demanar als proveïdors de continguts en línia que reduïssin la qualitat de les emissions per evitar col·lapses a la xarxa. Tot i que Espanya no va patir problemes greus, sí que es van viure algunes caigudes lleus de la xarxa. “Això no afecta el podcast perquè exigeix menys tècnicament”, defensa Foglia, que situa aquí un altre element del seu bon funcionament. I és que, com diu, “tothom té un ordinador o un mòbil, és menys classista perquè exigeix menys, pot tenir un consum massiu”.

Flogia: “Tothom té un ordinador o un mòbil, és menys classista perquè exigeix menys, pot tenir un consum massiu”

En aquest sentit, el consum de dades podria ser una trava. Però només, “podria”, matisa l’expert, perquè els hàbits en relació amb aquestes ha canviat: “Estem vivint un fenomen boig. Les dades poden ser cares, però es paguen. Fins i tot qui té menys diners se’ls gasta en dades abans que en una altra cosa”.

Adaptable als nous hàbits i tecnologies

Malgrat que les xifres d’escoltes s’han disparat durant els mesos més durs de la covid-19, les primeres setmanes res albirava que es poguessin obtenir aquests resultats. “De cop vam registrar un descens dels usuaris perquè vam veure trastocats els nostres hàbits, no van créixer fins que vam retrobar els nostres espais de consum”, relata el responsable del mercat espanyol de la plataforma Podimo, Javier Celaya. Si abans el trànsit d’usuaris al web es concentrava de dilluns a divendres en hores punta d’anada i tornada a la feina, amb el confinament es va sumar una nova franja: de 22.30 ha 24 h, “quan busques evadir-te”, i el cap de setmana, “quan abans buscàvem altres activitats”. “Un cop hem tornat a l’activitat, les puntes d’abans del confinament s’han anat recuperant, tot i que no del tot, i hem consolidat aquests nous espais perquè ha estat una situació que ens ha fet canviar els hàbits i descobrir nous estils d’oci”, celebra Celaya.

En consonància amb l’opinió de Foglia, remarca que el podcast té com a atractiu el fet de ser “un contingut creat específicament per al digital”, el que el confereix els altributs de ser “proper, conversacional i més directe amb l’oient”. A més a més, destaca que permet a qualsevol expert crear-se el seu espai per compartir coneixement. “El nínxol de temàtiques és indefinit i sempre hi haurà algú que en pugui parlar perquè no demana imatge ni desplaçar-se obligatòria al lloc, tècnicament, amb una trucada serveix”, afegeix.

Tot aquest paradigma és el que Celaya anomena “cultura streaming”, on les diverses plataformes i formats es nodreixen entre elles: “Crear contingut i compartir-lo no té cost. I si estàs en una xarxa, pots estar en una altra i impregnar-la una de l’altra. La feina ara es troba en retenir i oferir el que l’usuari vol consumir”. Segons explica, Podimo treballa amb una curació de contingut i selecció de temàtiques acurada per fer que l’audiència trobi el que s’adequa als seus interessos i consums.

Celaya: “Crear contingut i compartir-lo no té cost. I si estàs en una xarxa, pots estar en una altra i impregnar-la una de l’altra”

Qui ho permet són els algoritmes. Es creuen dades ofertes per les persones a l’hora de fer el registre en les plataformes amb la informació de productes ja escoltats, amb puntuacions o qualsevol tipus d’interacció amb l’espai que pugui aportar coneixement. “A mesura que es millorin els algoritmes, ho farà també l’experiència de l’usuari, però no podem oblidar que ja estem veient innovacions com podcasts fets amb assistents de veu”, afirma Foglia, qui té molt clar que el futur de les plataformes passa per la rapidesa dels avenços a escala tecnològica.

Al top 5 mundial

Diversos estudis situen Espanya com el cinquè país del món en consum de podcasts. La dada no sorprèn el professor de la UOC, qui recorda que és un país “amb indicadors de consum elevats en tecnologia”. “Prop del 80% dels productes que consumim per internet són audiovisuals i això obeeix a què gairebé tot és sense pagar”, comenta, “quan algú de la cultura o l’oci ha volgut cobrar, la tendència ha estat contrària”. Per això Foglia es mostra convençut que les la posició al rànquing seria molt més baixa si la gratuïtat no fos un tret intrínsec a bona part dels continguts en línia.

Malgrat que Celaya admet una part de la bona rebuda de les píndoles es trobi en aquest aspecte, dona més pes a la capacitat del producte d’oferir coneixement de qualsevol sector o interès i a factors culturals: “D’una banda, tens un espai amb una grandíssima quantitat de continguts i de temes diversos. De l’altra, hem de recordar que vivim en un país molt oral i on la ràdio sempre ha estat un dels canals preferits a l’hora d’informar-se”. Sigui quin sigui el motiu de l’èxit, ambdós coincideixen a apuntar els trets culturals com a favor del bon funcionament o fracàs de les propostes digitals en cada societat.

Actualment Podimo té 500.000 usuaris actius a la plataforma a Espanya, amb concentració dels oients a l’àrea mediterrània, especialment a Barcelona i València, i a Madrid. Una mostra, diu Celaya, de com “la gent s’ha emportat la seva biblioteca de podcasts de vacances perquè ja és un producte més d’entreteniment”.