Què passa amb la petjada digital quan una persona mor? Actualment, les famílies sovint es troben davant d’un mur de dificultats quan intenten gestionar comptes bancaris online, subscripcions actives, arxius emmagatzemats al núvol o perfils a les xarxes socials d’un familiar difunt. Cada dia es genera un volum considerable d’informació i actius virtuals amb un alt valor sentimental i econòmic. Tanmateix, després de la mort, la manca de previsions prèvies converteix aquesta vida digital en un complex entramat administratiu que afegeix una càrrega burocràtica al dol.

Per tant, planificar la successió digital s’ha convertit en una necessitat pràctica de primer ordre. Aquest tràmit consisteix a determinar en vida el destí de la informació, els actius i la identitat a la xarxa, establint qui podrà accedir a aquests elements o quines dades hauran de ser eliminades definitivament.

“Planificar la successió digital s’ha convertit en una necessitat pràctica de primer ordre.»”

Tradicionalment, abordar aquestes qüestions requeria processos complexos vinculats a la documentació tradicional. Ara, el desenvolupament de la tecnologia jurídica (legaltech) permet canalitzar aquesta protecció directament a través del telèfon intel·ligent. Mitjançant l’ús de carteres o wallets digitals de gestió personal, qualsevol persona pot classificar els seus actius, estructurar els seus compromisos i registrar les seves instruccions prèvies, evitant que els seus familiars es trobin davant d’un buit informatiu de difícil solució.

En el marc normatiu, cal aclarir alguns matisos. Si bé a l’estat espanyol l’accés a les dades de persones difuntes compta amb el suport de l’article 3 de la Llei orgànica de protecció de dades i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), la validesa jurídica de la voluntat digital varia segons la naturalesa dels béns afectats. La tecnologia constitueix una eina indispensable per estructurar, custodiar i deixar constància inalterable dels desitjos registrats. Tanmateix, quan es tracta del repartiment de patrimoni complex o de drets regulats, la intervenció d’un professional del dret continua sent imprescindible.

“La tecnologia constitueix una eina indispensable per estructurar, custodiar i deixar constància inalterable dels desitjos registrats.”

Un altre aspecte clau és la protecció de la privacitat. Un registre que conté decisions personals tan rellevants no hauria de quedar exposat en plataformes públiques o servidors centralitzats vulnerables a filtracions. Les solucions tecnològiques més avançades opten per arquitectures de xifratge local, conegudes com a Zero-Knowledge, en què la informació es processa i s’emmagatzema exclusivament al dispositiu de l’usuari, fet que fins i tot impedeix que les empreses desenvolupadores hi puguin accedir.

Així mateix, l’aplicació d’un segell criptogràfic mitjançant tecnologia blockchain genera una petjada digital que certifica, amb precisió matemàtica, que el document no ha patit alteracions després de la seva creació.

“Resoldre el destí de la presència a internet és, en definitiva, un exercici de responsabilitat en una societat hiperconnectada.” 

Aquest model descentralitzat garanteix que el control de la informació romangui exclusivament en mans del ciutadà. En prescindir d’intermediaris i bases de dades centralitzades, no només es reforça la confidencialitat davant de possibles ciberatacs, sinó que també s’assegura que les instruccions d’accés s’executin únicament sota les condicions establertes i per les persones expressament legitimades en vida.

Organitzar el llegat digital no implica afegir nous tràmits a la vida quotidiana, sinó exactament el contrari: simplificar processos i evitar un desgast innecessari als familiars. Mantenir la gestió jurídica ordenada en el mateix dispositiu és una realitat tècnica plenament operativa; resoldre el destí de la presència a internet és, en definitiva, un exercici de responsabilitat en una societat hiperconnectada.