La integració de la intel·ligència artificial en l’actual model educatiu porta de cap a tota la comunitat educativa, que es debat entre el seu enorme potencial, un desconeixement tecnològic profund i els riscos que comporta un ús inadequat, un dilema que recorda massa el dels mòbils a l’aula i que encara està lluny de ser resolt. La IA arriba en un moment molt complex per al sector educatiu, venim d’un llarg procés de digitalització a les aules (més centrat en els dispositius que en l’ús), una creixent sensibilització de les famílies per l’exposició dels menors a les pantalles, una major diversitat a l’aula, un nou marc educatiu marcat per la LOMLOE i un debat molt crític sobre els criteris que s’han utilitzat en aplicar la innovació educativa a la llum dels resultats PISA, especialment a Catalunya. Ens trobem, doncs, davant d’un nou episodi d’adaptació tecnològica, només que aquest cop aquesta nova onada més aviat pren la forma d’un autèntic tsunami.

Una de les reticències més comunes que desperta la irrupció de la IA en la comunitat educativa és pensar que el paper del docent està en perill i que en el futur serem substituïts per una màquina. El que en realitat està en dubte és l’autoritat del coneixement, però aquesta és una situació que no és nova des que les cerques de Google, els vídeos de docents influenciadors i ara ChatGPT han anat desplaçant les classes magistrals.

“La irrupció de la IA ha posat en dubte l’autoritat del coneixement, però és una situació que no és nova des que les cerques de Google han desplaçat les classes magistrals”

Sens dubte, ens trobem davant d’una oportunitat molt singular per repensar amb profunditat què significa educar en un moment com el present. Potser les eines que tenim per mesurar, les mateixes metodologies, necessitarien ser recalibrades. El biòleg i especialista en neuroeducació David Bueno en feia referència en el seu últim títol divulgatiu, Educa el teu cervell amb el curiós “efecte Flynn”.

Segons la metodologia d’aquest psicòleg nord-americà, es constatava que a partir de 1990 cada nova generació mostrava ser una mica menys intel·ligent que l’anterior, en concret 7 punts de coeficient intel·lectual cada dècada. És possible que sigui així o que aquests tests no recullin altres aspectes de la intel·ligència importantíssims actualment com la capacitat socialitzadora o les habilitats integradores, crítiques i analítiques? Com ens recordava Bueno, quina puntuació trauríem tots nosaltres si provéssim de passar un test adaptat als aprenentatges necessaris en el paleolític?

El context ha canviat profundament, i la nostra responsabilitat i compromís com a docents és liderar de forma decidida aquests nous processos d’aprenentatge, acompanyant els nostres alumnes d’una manera que posi en relleu el valor insubstituïble de l’educació entre humans.

“La nostra responsabilitat com a docents és liderar de forma decidida els nous processos d’aprenentatge”

Un objectiu complex que requereix noves competències docents i tecnològiques; psicologia de l'aprenentatge; metodologies adaptades a l'edat; i metacognició, saber com s'aprèn. En aquest sentit s’expressava la vicepresidenta de la Societat Catalana de Pedagogia (IEC), Neus Lorenzo, en un recent debat sobre educació i intel·ligència artificial organitzat per IGNITE Copilot, en el qual vaig tenir ocasió de participar. Aquest és també el motiu pel qual les escoles més inquietes s’afanyen a crear els seus propis protocols i polítiques d'ús de la IA. Ens en parlava en aquest mateix debat Mar Izuel, directora del Col·legi Montserrat, centre on ja estan desplegant aquestes directrius amb criteri propi. I la gestió dels riscos? En opinió de Jordi Vivancos, artífex durant un llarg període de l’estratègia de les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) en el seu pas pel Departament d’Educació, aquests serien molt menors que les oportunitats per a l’aprenentatge.

S’acostuma a fer focus en l’alumnat quan es parla de l’impacte d’aquesta tecnologia disruptiva, però cal no oblidar que tindrà un efecte molt important en la productivitat i en el mètode de treball dels docents a l’hora de preparar les classes. Estem parlant de guanyar moltes hores en les tasques de recopilació i estructuració dels continguts que s’han de contrastar amb les noves disposicions de la LOMLOE, adaptar a una gran varietat de formats com ara projectes, situacions d’aprenentatge i, com ja és habitual, invertir molts esforços a l’adaptació dels continguts per tal d'atendre a la diversitat de l’aula i als alumnes amb necessitats especials. De fet, als Estats Units el 63% ja utilitza la IA per planificar i preparar les seves sessions segons un estudi d’Impact Research i Walton Family Foundation.

També comporta avantatges evidents a escala de centre educatiu, on l'ús de la IA pot reduir prop del 30% del temps dedicat a tasques administratives i una major personalització de l’experiència d’aprenentatge, que pot comportar un augment de fins al 35% en la comprensió de matèries complexes, comparat amb mètodes d’ensenyança tradicionals.

“La gran decisió a prendre sobre la IA és triar entre el curt termini del tacticisme de mercat o el bé comú a llarg termini”

Més enllà dels avantatges, Vivancos apuntava que el principal risc és que la IA quedi en mans d’unes poques empreses i que acabin condicionin indefectiblement les decisions dels governs. És a dir, que el gran dilema, com s’ha dit ja en multitud de fòrums sobre intel·ligència artificial, és ètic. “La tecnologia creix avança a una velocitat que l’ètica no pot atrapar”. Amb aquesta radicalitat s’expressava Mar Izuel, per aportar una interessant reflexió.

Per molta regulació que hi vulguem introduir, cal un consens previ; aliances per definir l’estratègia i amb quins criteris es vol orientar l’evolució de la IA: el curt termini del tacticisme de mercat o el bé comú a llarg termini? Aquesta hauria de ser, en definitiva, la gran decisió a prendre.