Ara que el focus de l’opinió pública mundial torna a estar posat en el canvi climàtic amb la celebració de la 28a Cimera per al Clima (COP28), a Dubai, ressorgeix amb força la reflexió sobre el paper que tindrà la tecnologia en la cursa a contrarellotge per evitar l’escalfament del planeta per efecte dels gasos d’efecte hivernacle. A partir de 2025 els Acords de París obliguen els països signants a reduir les seves emissions amb l’objectiu que la temperatura mitjana del planeta no superi els 2 graus respecte als nivells preindustrials en aquest segle i tractar de limitar aquest augment a 1,5 graus.

Malgrat els avanços, la retallada d’emissions és clarament insuficient i ens aboca a un augment de la temperatura entre 2,1 i 2,8 graus. De seguir aquesta tendència, travessarem punts d’inflexió climàtics (tipping points) que desequilibraran el sistema de forma dràstica i, en alguns casos, de manera irreversible. Entre alguns d’aquests punts podem esmentar el desgel del permagel i l’alliberament de metà a l’atmosfera, les sequeres a la selva amazònica, la reducció de la circulació del corrent oceànic de l’Atlàntic o la mort massiva de coralls en els esculls del Pacífic.

Després de diverses converses i l’assistència a debats sobre aquestes qüestions observo que entre els tecnòlegs predomina una visió optimista, m’atreviria a dir que redemptora, sobre el paper que tindran les tecnologies en aquests escenaris. Dit de forma planera, la idea que la solució al problema del canvi climàtic és clara: més tecnologia. Veient només les contradiccions internes de la mateixa COP28 —hostatjada per Emirats Àrabs, important productor de petroli i de gas— s’evidencia un cop més que la solució als grans reptes de sostenibilitat han de dependre d’una governança mundial en el que els interessos dels estats i de les grans corporacions no prevalguin sistemàticament sobre el bé comú. Res de nou, doncs, sobre el debat entorn de la neutralitat i l’ètica de la ciència i la tecnologia, que és en realitat l’elefant a l’habitació.

“Saber que entrenar un únic model d’IA consumeix l’energia equivalent a 100 llars dels EUA durant un any ens condueix al dilema de si cal usar dades massives o escollir només aquelles que siguin representatives” 

Un elefant que s’ha tornat gegantí i resulta difícil d’ignorar quan ara parlem d’intel·ligència artificial i debatem si realment pot esdevenir l’element crucial per aconseguir els objectius estratègics en sostenibilitat. Aquest va ser, precisament, el punt de partida del debat proposat el passat mes de novembre per la secció d’Ecologia de l’Ateneu Barcelonès, en el marc del cicle Més intel·ligents, més humans? dedicat a la IA. Karma Peiró, prestigiosa periodista especialitzada en TIC i dades, va esbossar amb encert un escenari en el qual la IA pot esdevenir un aliat imprescindible en la lluita contra el canvi climàtic, però, alhora, va revelar també una cara més fosca: l’enorme cost energètic i la petjada ecològica que genera, amb un creixement accelerat i imparable.

Entrenar un únic model d’IA genera un consum d’energia equivalent al de 100 llars als EUA durant un any sencer, fet que ens condueix a l’interessant dilema plantejat per l’investigador Ricardo Baeza-Yates: cal usar dades massives o dades apropiades? És a dir, es pot escollir només aquelles que siguin representatives en lloc d’haver-ne de processar i emmagatzemar una quantitat ingent? Tampoc és menyspreable l’empremta hídrica que genera la IA: entrenar GPT-3 en centres de dades d’última generació consumeix 700.000 litres d’aigua per refrigerar-los, segons un estudi de la Universitat de Califòrnia Riverside. Pensem, per exemple, que cada cop que mantenim una simple “conversa” d’entre 20 i 50 preguntes amb ChatGPT estem llençant mitja ampolla (500 ml) d’aigua a terra.

En plena emergència climàtica, emprar per a l’entreteniment tecnologies com la IA o la realitat virtual, consumidores intensives d’energia i recursos, ens exigeix responsabilitat i sentit comú. Seria interessant que a les escoles aquesta qüestió formés part de l’educació en tecnologia, no només com a usuaris àvids de novetats, sinó també com a ciutadans conscients i crítics.