Economista i analista financera, i sòcia de Young IT Girls
Dones STEM: què fa que l’Índia sigui capdavantera?
“L’Índia destaca en presència de dones a les STEM per la promoció i acompanyament del talent femení”
Quaranta, 34, 33 o 28 són els percentatges de dones graduades en estudis universitaris STEM a Itàlia, Estats Units, França o Alemanya, respectivament. Tenint en compte que parlem d’algunes de les potències econòmiques mundials, les quals tenen activades mesures de reducció del gender gap en estudis i carreres científico-tecnològiques, el percentatge sembla relativament baix, oi?
Per sort nostra, l’Índia ens dona un bri d’optimisme amb un 43% l’any 2020, una xifra que ha continuat creixent en els anys posteriors i fins a l’actualitat. Cal preguntar-nos quines són les mesures que aplica per posicionar-se capdavanter en nombre de dones en estudis i carreres professionals STEM i què en podem aprendre?
Si bé és cert que l’Índia sempre ha tendit a encapçalar aquest rànquing, diverses iniciatives s’han portat a terme en els darrers anys per mantenir i incrementar el talent femení en la indústria STEM. Concretament, cal destacar el programa Vigyan Jyoti, el qual va ser iniciat l’any 2020 pel govern de l’Índia (GOL) conjuntament amb el Departament de Ciència i Tecnologia (DST), i que promou activament les classes i tallers per alumnes enfocats a temes STEM a l’educació primària i secundària. A través d’aquest programa, el GOL no només té l’objectiu de promoure l’interès en una edat primerenca, sinó també de detectar potencials talents femenins i facilitar-los l’accés a estudis tècnics superiors.
"L’Índia es desmarca pels recursos que destina a promoure les dones a les STEM, i per l’acompanyament en les seves carreres acadèmiques i professionals"
Tot i que el programa Vigyan Jyoti ha tingut un ressò àmpliament notori en el món occidental per la seva innovació i aplicació en edat escolar, cal remarcar que l’Índia fa anys que incentiva la igualtat d’oportunitats entre la població en l’àmbit STEM amb programes de finançament com el SERB-POWER (2), l’Indo-US Fellowship o el CURIE (3). De manera paral·lela, la forta correlació entre la mentorització i el nombre de dones STEM (4) ha pres importància en els darrers anys, evidenciant que el fet de tenir una figura guia o mirall en la trajectòria acadèmica i professional de les dones es tradueix en un augment de la seva presència en posicions STEM, així com també en el seu èxit i rendiment.
A tall de resum, l’Índia no només es desmarca de la resta de països pels recursos que destina en promoure i millorar les condicions de les dones en aquests sectors, sinó també per l’acompanyament i ajuda al llarg de les seves carreres acadèmiques i professionals, fet que la fa despuntar sobre la resta de països. Podem emmirallar-nos i considerar l’Índia un referent en polítiques funcionals de gènere en camps STEM? Les xifres parlen. La resposta és clara; la resposta és sí.
(1) Els percentatges de dones en carreres STEM citats en aquest article d’opinió han estat prèviament validats pel report del World Bank, amb títol The Equality Equation; Advancing the Participation of Women and Girls in STEM de l’any 2020.
(2) Un altre programa amb ampli ressò i llarga trajectòria per a dones interessades en portar a terme activitats de recerca i desenvolupament (R&D) és el SERB-POWER Fellowship (Promoting Opportunities for Women in Exploratory Research), impulsat per la fundació SERB (Science and Engineering Research Board), el qual proporciona finançament a través de beques i ajuts a dones per a que desenvolupin projectes de recerca en els camps STEM.
(3) També cal destacar el programa de mobilitat per a dones científiques Indo-US Fellowship for Women in STEMM (Science, Technology, Engineering, Mathematics and Medicine) el qual proporciona intercanvis de recerca en institucions dels Estats Units de curta durada o el programa CURIE que proporciona suport en la recerca per a dones en camps STEM.
(4) Atkins, K., Dougan, B.M., Dromgold-Sermen, M.S. et al. Looking at Myself in the Future: How mentoring shapes scientific identity for STEM students from underrepresented groups. IJ STEM Ed 7, 42 (2020).