El terme womenomics, entès com un augment del talent i consum femení com a fortalesa de l’economia global, va ser introduït per primera vegada l’any 1999 per Kathy Matsui, Hiromi Suzuki i Yoko Ushio. En aquell moment, el terme es dirigia a l’economia japonesa, pel qual s’argumentava que un augment del 10% en la taxa participativa laboral femenina del Japó, fent-la incrementar fins al 59%, podria desencadenar en un augment del 3% en el creixement del PIB real del país – passant del 2,2% al 2,5% anual. El concepte de diversitat i inclusió de gènere com a motors no només culturals i socials, en tant que també econòmics, sumat a la idea de l’avanç econòmic femení com a eina de millora en l’economia global, va ser el desencadenant de diversos escenaris a escala mundial com l’aplicació de polítiques progressistes l’any 2012 des del govern japonès del primer ministre Shinzo Abe amb l’objectiu de promoure un augment de les dones en el món laboral i en l’economia del país.

La progressió a l’alça que s’observa a partir de l’any 2012 en l’economia japonesa pel que fa a la seva població total laboral activa femenina (LFPR, o Labour Force Participation Rate) fa que encapçali la llista en primera posició, sobrepassant les economies dels Estats Units i l’eurozona i validant d’aquesta manera un èxit absolut en les polítiques aplicades pel govern japonès, així com sobre el concepte womenomics.

Més de dues dècades han passat d’ençà que Matsui va introduir el terme womenomics i és més clar que mai avui com és d’important el paper que juguen les dones en el desenvolupament de l’economia mundial. Mentrestant, però, la situació segueix estant allunyada de la perfecció, amb unes disparitats salarials, de visibilitat, responsabilitat i econòmiques realment notables en l’àmbit professional, afectant una àmplia majoria dels sectors.

"El baix percentatges de dones en les STEM i les diferències d'oportunitats són algunes de les causes que expliquen el menor nombre de talent actiu"

Cal preguntar-nos com podem aconseguir una indústria econòmica més igualitària? El primer pas serà validar hipòtesis com a potencials arrels del problema. Dues qüestions de fons per entendre el menor nombre de talent actiu femení en l’àmbit professional són el baix percentatge de dones en educació STEM i les diferències d’oportunitats i rangs de treball que s’ofereixen ambdós gèneres.

Pel que fa a l’STEM gap, o bretxa de dones en els àmbits de la ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, estudis recents publicats per l’associació AAUW indiquen que la disparitat d’interès en aquest camp només s’inicia a partir de l’educació postobligatòria. Així doncs, les autoavaluacions que es fan les dones en les primeres etapes de l’adolescència donades per unes esbiaixades creences culturals i una manca d’exposició a camps científic-tecnològics evoquen a un declivi de les seves preferències en aquests sectors, desafavorint així les probabilitats d’augment del talent actiu en l’entorn laboral.

"Del 2015 al 2020 el nombre de dones en càrrecs de responsabilitat no sobrepassa en cap cas el 30%"

Endemés d’aquest escenari pessimista, les oportunitats i responsabilitats en els llocs de treball que es donen als homes en contraprestació de les dones és aclaparant, ja que com apunta l’estudi de Women in the Workplace que publica anualment l’empresa McKinsey, només durant els anys 2015 fins al 2020, el nombre de dones en càrrecs de responsabilitat dins les empreses (vicepresident o superior) no sobrepassa en cap cas el 30%, deixant així un marge considerable per a la millora.

Amb tot plegat, i tenint en compte l’actual escenari, la pregunta final que hem de plantejar-nos és: quines perspectives de solució per a un canvi se’ns presenten? L’era financera digital en pot ser la resposta.