Històricament, i encara de manera predominant avui dia, el món financer ha estat masculí i blanc. Els càrrecs de més responsabilitat i les cares visibles en la indústria segueixen estant representades per homes. Com s’apuntava en l’article anterior, el nombre de dones en càrrecs de responsabilitat en el món laboral no representa més del 30%, xifra que s’agreuja quan parlem de presència femenina en posicions tecnològiques. Dins d’aquest escenari, de manera disruptiva i a cavall entre dues de les indústries més potents, tant el concepte fintech com els criptoactius han aconseguit consolidar-se en el mercat; s’han fet un forat en la indústria tradicional financera i estan per quedar-se.

La indústria fintech ha aconseguit convergir la potència i influència del sector financer amb la innovació del sector tecnològic. Paral·lelament, el blockchain i les transaccions de criptomoneda han trencat també amb els estereotips de gènere. El fet que es processin i registrin a través del sistema de xarxes peer-to-peer -per les quals cada transacció ha de ser aprovada per a un igual, contràriament a les transaccions financeres estàndard que necessiten l’aprovació d’un banc o govern- està essent un fenomen innovador. En aquest sentit doncs, podem afirmar que el sistema blockchain ha estat construït sobre les bases d’un sistema de gènere i classe neutre amb l’objectiu de donar les mateixes oportunitats als seus usuaris.

"El sistema 'blockchain' ha estat construït sobre les bases d’un sistema de gènere i classe neutre amb l’objectiu de donar les mateixes oportunitats als seus usuaris"

De manera simultània, tot i la igualtat de gènere amb la qual es fonamenta la indústria blockchain en l’àmbit professional, el nombre de dones contribuint activament a escriure codi per projectes de criptoactius és encara baix. Com apunta un estudi publicat pel World Economic Forum, el nombre de dones actives en el sistema blockchain constitueix un terç respecte dels homes en països europeus com França, Itàlia, Alemanya o els països nòrdics, així com els Estats Units.

En l’altre extrem, observem com la menor afluència de presència femenina en el sector és més notable en països de l’est asiàtic, com per exemple Xina, Rússia o el Japó. Amb aquestes evidències, és important subratllar la correlació que existeix entre el nombre de dones presents al sector i el percentatge de dones amb estudis STEM i financers, un perfil professional molt niche que podria explicar el baix percentatge femení en la indústria.

Altrament, fintech és una indústria creixent i en constant evolució, cosa que significa que les dones que s’hi impliquin avui no competeixen amb un gran nombre de persones especialitzades en el sector. Tot i que és un espai complex i molt específic, gaudeix de grans oportunitats per a totes aquelles dones que vulguin invertir temps a conèixer una indústria que evoluciona ràpidament.

Pel que fa a nivell personal, dades recentment publicades per l’empresa JP Morgan apunten un percentatge de sensibilitat més elevat pel que fa a temor a les fluctuacions del mercat, manca de coneixement financer i incertesa sobre les inversions en un futur com a les majors causes d’influència en la gestió de les finances personals femenines. Tenint en compte aquestes dades, el fet que precedeix no pot ser un altre que qüestionar-nos els motius. Un possible plantejament seria preguntar-nos a qui, a nivell sociocultural, s’encoratja més a prendre riscos. És clar, doncs, que els aspectes econòmics i de gènere tenen una influència considerable en les decisions financeres personals que es prenen.

“Un augment en la descentralització tradicional financera i l’increment de plataformes digitals orientades a la compravenda de productes financers han democratitzat el paradigma financer”

Com a possible solució, la indústria fintech compta amb les eines necessàries per encoratjar les dones a endinsar-se en el món financer. Un augment en la descentralització tradicional financera, sumat a un recent increment de plataformes digitals orientades a la compravenda de productes financers cada vegada més accessibles i personalitzats, han ajudat a democratitzar el paradigma financer i beneficiaran automàticament els seus usuaris en la gestió dels actius.

En darrer terme, i tenint en compte que tant la indústria fintech com el sistema de blockchain i criptoactius es troben en una etapa de creixement, tenim l’oportunitat d’evitar els mateixos errors visibles en altres indústries. La seva naturalesa amb base de gènere i classe neutre garanteix una igualtat d’accés en primera instància. Tot i això, cal considerar com les persones implicades en el creixement d’aquesta continuen essent humanes, sotmeses a tots els biaixos inherents al món empresarial. Aquest serà un repte alhora que una oportunitat on conscientment tenim l’opció de treballar per aconseguir una indústria i una societat més justa i paritària.

“Les fintech i el sistema de blockchain i de criptoactius garanteixen la igualtat d’accés en primera instància. però les persones implicades en el creixement continuen essent humanes”