Responsable de Màrqueting i Comunicació de The Collider - MWCapital Barcelona

Quin moment viuen les ‘start-ups’ tecnològiques?

"Després de la covid-19 es van duplicar les 'start-ups' tecnològiques actives"

Les start-ups tecnològiques catalanes viuen un moment particular després de la crisi sanitària de la covid-19 i amb un augment del capital destinat a la inversió de nous projectes. El repassem en 10 claus.

1. Les start-ups són molt sensibles a les conjuntures econòmiques

Les dades demostren la significativa influència de les crisis econòmiques de 2001 i de 2007 travessades pels mercats de capital tecnològic. Per descomptat, la crisi provocada per la covid-19 també va suposar una trontollada enorme. Ara estem vivint una remuntada del nombre de start-ups creades, d'inversors i empreses de capital risc al mercat i, en conseqüència, del capital disponible per a les empreses de tecnologia. Tot i això, les perspectives de conjuntura econòmica dels pròxims anys tornen a ser un motiu de preocupació.

2. L'ecosistema català de start-ups s'està recuperant

Amb l'excepció de les al·ludides crisis, entre el 2006 i el 2012 aquí es van viure uns anys daurats. Ja després de la covid-19, l'any passat es van duplicar les start-ups tecnològiques actives, i aquesta primera meitat d'any les xifres continuen augmentant. La veritat és que actualment, una start-up pot néixer i escalar a amb el suport d’inversors locals amb fins a 200 milions d'euros de capital. Hi ha un camí estable per crear i créixer, per la qual cosa tornem a ser un lloc interessant per als emprenedors tecnològics.

"Després de la covid-19 es van duplicar les 'start-ups' tecnològiques actives"

3. Barcelona lidera en volum i maduresa

El 2015, les ciutats de Madrid i Barcelona reunien més de la meitat de les start-ups de l'Estat espanyol, però avui dia Barcelona lidera tant en volum com en activitat. Però també cal aclarir que l'escena a Barcelona és molt més petita i jove que, per exemple, les de Londres, Berlín, París, Estocolm o Tel Aviv.

4. Start-ups de tecnologia mitjana-alta

Al nostre país, la majoria de les start-ups d'alta tecnologia es relacionen amb serveis d'informàtica, sector audiovisual i telecomunicacions. També són importants les de tecnologia mitjana-alta orientades a la indústria de maquinària-equips i química i, amb menor pes, l'alta tecnologia d'electrònica, òptica, i farmàcia. A una important distància, hi ha sanitat i energia, més dependents de tecnologies deep-tech.

5. Escassa internacionalització, però capital internacional

L'activitat exterior de les start-ups és molt escassa, i menor encara la quantitat d'empreses emergents amb una filial a l'estranger. Algunes de les que ja estaven consolidades abans de la crisi sanitària van forçar la seva internacionalització, malgrat la incertesa, com a part de la seva estratègia de creixement Tot i això, el capital-risc internacional ocupa el 80% dels fons d'inversió, destinant rellevants sumes tant a les nostres emergents, com a empreses madures i d'alt creixement.

"El capital-risc internacional ocupa el 80% dels fons d'inversió, destinant rellevants sumes tant a les nostres emergents, com a empreses madures i d'alt creixement"

6. Puja el nombre d'operacions, però baixa la quantitat invertida

Entre el 2018 i el 2020 a l'Estat espanyol anualment s'assolien els 1.500 milions d'euros, i el 2021 es van superar els 4.000 milions d'euros. Alhora es van incrementar considerablement el nombre d'operacions realitzades, arribant a més de 400 milions d'euros . Però si comparem el nivell d'inversió i el nombre d'operacions tancades durant el primer semestre de l'any passat i el de l'any en curs, comprovem que les operacions continuen creixent, però els inversors aposten per projectes de nova creació que requereixen inversions més baixes. Les rondes de tipus llavor i de sèrie baten rècords, però disminueixen les inversions a les fases growth i de sèrie C.

7. Pugen les rondes mixtes i les sortides

Gràcies al suport a la digitalització del sector públic, a la millora gradual del marc d'incentius a empreses emergents de base tecnològica, i la progressiva la maduresa i l'augment de fons de venture capital al país, darrerament les rondes en què participen conjuntament inversors locals i estrangers estan incrementant, alhora que les inversions purament estrangeres han disminuït. També és interessant apreciar l'increment de les operacions de sortida, la majoria de les quals de fusió-adquisició i de cotització a mercats públics. El perfil dels compradors és d'altres start-ups tecnològiques i de la indústria.

8. Canvia el perfil dels inversors

Abans un nombre important de fons eren liderats per general partners amb socis de perfil financer provinents de Banca d'inversió i de Private Equity amb poca experiència al món del venture capital, per la qual cosa aprenien els secrets d'aquest negoci a mesura que feien operacions. Abans podien triar en quines noves empreses invertir perquè hi havia un excés de capital en un ecosistema no prou madur. Però se sol dir que la indústria de capital de risc del nostre entorn ja ha passat de l'oligarquia a la democràcia, gràcies a la creixent varietat de tipus d'inversors que financen start-ups: family offices, acceleradores, business angels, plataformes de crowdfunding... Encara que els fons de venture capital i de corporate continuen ocupant un lloc destacat al món dels fons d'inversió, el recent augment del capital disponible a àmbit local i internacional explica que, en teoria, avui dia les empreses bones i en creixement poden triar quins inversors locals incorporar.

9. La gran empresa s'alia amb el capital-risc

Buscant un accés ràpid a la innovació, actualment empreses com Repsol, Iberdrola o Telefónica s'ajuden de gestores de capital-risc que injecten fins a 10 milions d'euros (sovint sumant els fons de family offices, l'ICO o el Fons Europeu d'Inversions) en start-ups en vetes de mercat en negocis molt concrets del seu interès en un futur. Aquests vehicles d'inversió, així com acceleradores com The Collider-MWCapital Barcelona, obren la porta a corporacions perquè coneguin de primera mà els millors emprenedors en tecnologies específiques.

10. Muntar una empresa tecnològica i fer-la rellevant és molt difícil

Èxits primerencs i relatius com els de CartoDB, Typeform, Wallapop o Letgo no són comuns. Les empreses tecnològiques, i encara més les deep techm no es creen de la nit al dia: cal treballar moltíssim, seguint la fórmula del 3-4-5 (tres nits fora, quatre dies a casa del client, cinc treballant). Aquí i arreu, pràcticament estan condemnades totes les que tenen models de negoci inestables i no escalables internacionalment. L'èxit requereix no només temps i paciència, sinó també experiència i intel·ligència.

Etiquetes