Veig amb enorme esperança una consciència feminista en nenes i joves inèdita. Parlo, per exemple, de la generació Z i posteriors: es mobilitzen, es manifesten, practiquen la sororitat i reaccionen amb immediatesa a qualsevol micromasclisme o actitud de mansplaining. Crec que la seva consciència feminista, com la mediambiental, són imparables i ens han de fer veure amb optimisme el futur. A les portes del Dia Internacional de la Dona Emprenedora, també veig xifres que evidencien la dimensió del repte que tenim al davant. Només el 16% de les start-ups estan liderades per dones tot i que, atenció, el seu índex de supervivència és molt millor que el d’ells. El 56% dels negocis iniciats i liderats per homes desapareixen, mentre que l’índex de mortalitat dels negocis d’elles és de només el 29%. I una altra dada:  el 32% dels joves volen ser emprenedors, però només ho volen el 23% de les noies. Alhora, elles segueixen sent minoria en el sector tecnològic, sovint font de noves empreses disruptives. A l'OCDE, només el 5,2% de les noies enfront del 12% dels nois espera treballar en ciència i enginyeria. També són moltes menys les dones que volen dedicar-se a les tecnologies de la informació i la comunicació. A l’Estat espanyol, només 1 de cada 100  nenes vol dedicar-se a les TIC.

"Elles tenen el mateix talent, però molt probablement encara són víctimes dels estereotips des de ben petites"

Però realment ens estem preguntant el perquè d’aquestes xifres? Elles tenen el mateix talent, però molt probablement encara són víctimes dels estereotips des de ben petites. I també són víctimes d’una falta de referents en el camp de l’emprenedoria. Estirant el fil, preguntem-nos també: per què hi ha menys referents? Doncs, d’una banda, per la invisibilització de les dones en sectors com l’empresarial o el tecnològic; i de l’altra, per les barreres extres que elles troben a l’hora d’emprendre. Una, crec que evident, és la dificultat per conciliar; i una altra, els problemes per aconseguir finançament: per a elles és molt més difícil que per a ells.

I fem-nos encara una altra pregunta: qui hauria de canviar això? Sovint tendim a exigir la solució de tot als governs i, evidentment, hi tenen una enorme responsabilitat, però canviar el món no depèn només dels polítics. Diu l’últim baròmetre d’Edelman que els consumidors ja confien més en el sector empresarial que en les ONGs, els governs o els mitjans. Doncs responguem a aquesta confiança liderant qüestions socials, com el combat de la bretxa de gènere en tants i tants camps.

“No hi ha referents per la invisibilització de les dones en els sectors empresarial o tecnològic, i per les barreres extres que troben a l’hora d’emprendre”

Estic convençuda que les empreses podem i hem de ser una eina per canviar el món. Si volem transformar el que no ens agrada, arremanguem-nos tots: responsables de polítiques educatives, societat en general, però també empresàries i empresaris. Nosaltres hem començat a caminar, des de la iniciativa privada i sense cap ajut, creant Fibracat TV, que té com a principal objectiu crear i difondre referents femenins: dones emprenedores, empresàries, tecnòlogues, científiques..., que poden ser models inspiradors per a altres dones i nenes. Però hem de ser moltes més i anar molt més lluny. Si avancem juntes, no ens atura ningú.