Catalunya ha aconseguit posicionar-se com un entorn atractiu per a la innovació i els negocis vinculats a l’espai, però ara afronta el repte de reforçar la seva base industrial, fer créixer les empreses i millorar la transferència de coneixement entre la recerca i el mercat. Amb aquest objectiu, la Cambra de Comerç de Barcelona, a través de la seva Comissió d’Espai, ha presentat una proposta estratègica amb mesures prioritàries per impulsar el sector espacial català durant el període 2025-2030.

El document situa l’espai com una palanca per a la transformació econòmica i tecnològica de Catalunya i planteja consolidar-lo com un motor estable de creixement, competitivitat i impacte social. La proposta arriba en un moment de creixement de l’economia espacial europea i després de diversos anys d’impuls de l’ecosistema català a través de l’Estratègia New Space, iniciada el 2020.

Talent, recerca i creixement empresarial

Les mesures de la Cambra s’articulen al voltant de tres grans eixos d’actuació. El primer està relacionat amb el talent, la representació femenina i l’emprenedoria. La proposta planteja incrementar la presència de dones en els òrgans de decisió del sector, consolidar els programes de suport a empreses emergents i facilitar tant l’accés al finançament com a espais on les noves tecnologies es puguin provar en entorns reals.

El segon eix se centra en la recerca, la innovació i la transferència tecnològica. Un dels reptes identificats és la distància que encara existeix entre el coneixement generat pels centres de recerca i la seva transformació en productes i serveis comercialitzables. Per reduir aquesta bretxa, la Cambra proposa reforçar la col·laboració entre empreses i centres de recerca, crear infraestructures de prova i desenvolupar un sistema català de dades espacials interoperable amb els programes europeus.

La Cambra proposa reforçar la base industrial catalana per convertir l’espai en un motor estable de creixement i competitivitat.

El tercer àmbit aborda el creixement empresarial i el posicionament estratègic de Catalunya. Entre les mesures proposades hi ha la simplificació regulatòria, la creació de sandboxes i territoris pilot per experimentar amb noves tecnologies, l’impuls de la compra pública innovadora i el desenvolupament d’una cadena de valor industrial completa vinculada als satèl·lits i als serveis associats.

Una indústria transversal amb impacte en altres sectors

La proposta de la Cambra defensa que l’espai ja no és una activitat limitada a la fabricació de satèl·lits o a les missions espacials, sinó una infraestructura transversal per a l’economia digital i la gestió del territori.

Les dades i els serveis proporcionats pels sistemes espacials tenen aplicacions en àmbits com l’agricultura, les emergències, la mobilitat o la lluita contra el canvi climàtic. Alhora, les tecnologies espacials poden contribuir a accelerar processos de digitalització i transició verda i generar ocupació qualificada, especialment en àmbits STEM.

Talent, recerca i creixement empresarial són els tres eixos de les mesures plantejades per al sector espacial fins al 2030.

Catalunya ha reforçat aquesta posició en els darrers anys gràcies a l’impuls de l’estratègia New Space, que ha contribuït al creixement del teixit empresarial, a l’arribada d’inversions i a una major adopció de solucions basades en dades i serveis satel·litals.

Un mercat europeu amb perspectives de creixement

El context europeu també ofereix una oportunitat per a l’ecosistema català. Segons l’EU Space Market Report 2026, els ingressos del mercat d’observació de la Terra podrien arribar als 7.900 milions d’euros el 2034, mentre que els sistemes globals de navegació per satèl·lit (GNSS) podrien assolir els 580.000 milions d’euros.

També es preveu un creixement important en l’àmbit de la seguretat vinculada a l’espai, que passaria dels 200 milions d’euros actuals a prop de 1.200 milions d’euros cap al 2040, segons les dades recollides per l’EUSPA.

En aquest escenari, la Cambra considera que Catalunya ha d’aprofitar la finestra d’oportunitat per passar d’un ecosistema innovador a una indústria amb més capacitat d’escalar i generar activitat econòmica.

Barcelona vol reforçar el seu paper internacional

El posicionament internacional de Barcelona també s’ha reforçat amb el Space Economy Congress (SEC), impulsat per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La sisena edició, celebrada els dies 8 i 9 de juliol a la Llotja de Mar, va superar els 1.100 inscrits i va generar prop de 500 reunions professionals programades.

L’esdeveniment va reunir 44 ponents, 17 patrocinadors i 12 entitats col·laboradores, amb Emilia-Romagna com a regió convidada i la participació de delegacions internacionals, entre aquestes una representació de Corea.

Catalunya ha de connectar millor la recerca amb el mercat, amb més infraestructures de prova, transferència tecnològica i dades espacials.

Segons la Cambra, aquesta trajectòria de col·laboració entre el sector públic i privat ha contribuït a reforçar la credibilitat de Barcelona i Catalunya dins l’economia espacial internacional i ha ajudat a crear les condicions per presentar la candidatura de Barcelona a acollir l’International Astronautical Congress (IAC) el 2029.

La Cambra demana desplegar el Pla Catalunya Espai 2030

Malgrat l’evolució positiva del sector, la Cambra assenyala com a principal repte la implementació efectiva del Pla Estratègic Catalunya Espai 2030 del Govern. L’organització reclama estabilitat en les polítiques públiques, més coordinació institucional i instruments concrets en matèria de regulació, finançament i governança.

El sector espacial també forma part del Pacte Nacional per a la Indústria, en el desplegament del qual la Cambra participa a través de la seva Comissió d’Espai.

La Cambra reclama situar l’espai com una prioritat de país dins de la política industrial i tecnològica de Catalunya.

En aquest context, la Cambra demana que el sector espacial es consideri una prioritat de país dins de la política industrial i tecnològica catalana, amb una orientació clara cap al mercat i cap a la generació d’impacte econòmic i social.

La proposta planteja, en definitiva, aprofitar la posició que Catalunya ha construït durant els darrers anys per fer un pas més: consolidar un ecosistema espacial capaç no només d’atreure talent i innovació, sinó també de crear empreses, escalar projectes i desenvolupar una cadena de valor industrial pròpia.