El calendari ha pres embranzida i ja s’albira el 2024, una data prou enllà en l’imaginari col·lectiu per començar a notar, de manera concloent, les excel·lències de la ‘ciutat intel·ligent’ que les administracions i el sector tecnològic pregonen des de fa bastants anys. Barcelona acull aquests dies l’edició més ampul·losa de l’Smart City Expo World Congress: representants de 140 països, superats amb escreix els 1.000 expositors, i presència física —res de virtual— de fins a 50 alcaldes de les principals metròpolis del món. I, sobretot, solucions que combinen el big data, l’internet de les coses i la intel·ligència artificial, per intentar transformar les rutines urbanes en quelcom més eficient, sostenible i, si pot ser, més còmode per al ciutadà que surt de casa cada matí.

L’envàs sap ell sol on va

Barcelona com a mida de totes les coses. Les seves mancances serveixen d’exemples extrapolables a moltes altres ciutats d’arreu del món, incloses les de casa nostra. La sensació de brutícia als carrers no és un patrimoni exclusiu barceloní i la taxa de recollida selectiva n’és una mostra: Catalunya se situa avui dia per sota del 45%, força lluny del 55% que marquen els objectius de la UE per aquí d’un any i mig. I a l’Àrea Metropolitana, la xifra cau fins al 38%.

Els contenidors intel·ligents podrien evitar molts maldecaps i trencar els mals hàbits d’aquells que per deixadesa, ni reciclen ni amb prou feines usen els contenidors actuals de la manera més elemental per deixar-hi la brossa a dins. La companyia polonesa Bin-e està presentant a la Fira un sistema de reconeixement basat en IA per identificar els residus, amb una precisió del 92%. L’usuari llença qualsevol mena d’escombraries en l’únic forat que hi ha (ha de ser un residu d’un sol tipus cada vegada, sense mescla), i el contenidor la reconeix i la redirigeix a la cubeta que li pertoca.

El plàstic i el paper, a més, es comprimeixen per reduir el volum i disminuir la freqüència de buidatge de la paperera, que compta amb sensors que avisen quan està plena i envien una alerta al telèfon o un correu electrònic. Les dades que recull Bin-e es transfereixen a un núvol i es processen en temps real per oferir estadístiques detallades. Si la novetat fa fortuna, el ciutadà cívic podria relaxar-se, l’incívic no penalitzaria al conjunt, i l’Ajuntament s’estalviaria el mal tràngol d’estendre el sistema de recollida porta a porta, fortament criticat quan el curs passat va ser assajat a Sant Andreu.

Un Park&Go per als patinets

La ciutat de Barcelona també és sinònim de patinet elèctric, tant pel bo com pel dolent. Des del febrer està prohibit introduir-los al transport públic, un veto que aquest octubre s’ha prorrogat de manera indefinida. En aquests mesos, s’han multat gairebé 500 passatgers, una vuitantena als trens de Rodalies i 58 als Ferrocarrils de la Generalitat, que van fer cas omís i els van pujar als vagons. Un remei per no haver de descartar el patinet en el primer tram d’un desplaçament llarg, o bé per no haver-lo d’anar carregant allà on vagi el seu propietari, és la creació d’aparcaments segurs sense necessitats de cadenats.

D’entre les diverses ofertes que estan proliferant, l’empresa andalusa Novality Green ha creat un model que, a més, permet que el patinet es carregui mentre està estacionat. “L’usuari reserva la plaça a través del mòbil, quan hi arriba pot obrir la comporta assignada amb el botó d’activació de l’app i dins troba un cable per connectar-lo al corrent. I fins i tot disposa d’un petit armariet per deixar-hi el casc o altres pertinences”, descriu el project mànager de la companyia, Manuel Losada. La xarxa d’aparcaments de Novality s’ha estès pels nuclis urbans de Sevilla, Huelva, Granada i Fuenlabrada, on ja n’hi ha 25.

“Alguns dels llocs idonis per emplaçar-los són a prop d’estacions, ja que d’aquesta manera fomentem la intermodalitat entre mitjans de transport sostenibles”, afegeix Losada, que entreveu el futur d’aquest recurs com una mena de Park&Go (aparca i marxa) del patinet, on els conductors d’aquests aparells puguin despreocupar-se’n i combinar-los amb la resta de transports públics. Els aparcaments, a més, disposen d’un petit teclat pensat perquè qui no vulgui usar l’smartphone o s’hagi quedat sense bateria pugui accedir a la plaça introduint manualment un codi d’un sol ús.

Minioficines públiques, enmig del carrer

Els espais de coworking que han anat apareixent per tota la ciutat són un segell de marca de la Barcelona actual. Ara els pot haver sorgit un competidor amb la Qoob Zone, invent d’una start-up alemanya que és un dels principals reclams de l’Smart City Congress. Es tracta d’una petita oficina d’ús públic, pensada per estar instal·lada a peu de carrer a qualsevol cantonada, com si es tractés d'una antiga cabina de telèfon, amb la gran diferència que serveix per treballar-hi les hores que calguin. L’espai és un mòdul de dos metres d’amplada, estructura circular i disseny de càpsula futurista, dotada de dos confortables seients ergonòmics, dues tauletes electròniques, senyal wifi i uns quants endolls.

“A través d’una app, l’usuari reserva la Qoob Zone corresponent durant el temps que vulgui. El mòbil li serveix de clau per obrir la porta, i un cop dins pot escollir la intensitat de llum, la temperatura i fins i tot el fil musical. Quan acaba de treballar, tanca el seu perfil i si un dia fa una nova reserva, encara que sigui a un Qoob situat en un altre punt de la ciutat, el sistema recorda la seva personalització de l’espai”, explica Nikita Polischuk, cap de negocis de la companyia. De moment tot això és teoria, ja que la companyia ha iniciat converses amb ciutats com Berlín i també Barcelona per intentar instal·lar alguna d’aquestes oficines itinerants. “Sabem que es necessiten permisos dels ajuntaments i ara estem en fase de presentar el projecte i intentar aconseguir-los”, aclareix.

Els vidres del Qoob són d’un blau força opac, fet que garanteix una certa privacitat a qui treballa a l’interior, i les parets de fora poden actuar de pantalles per projectar-hi publicitat estàtica o en moviment. La intenció és que l’hora de lloguer costi al voltant d’uns 10 euros. “La seguretat també està resolta, perquè el mòdul només pot obrir-se des de dins, i hi ha un botó del pànic pensat per connectar directament amb urgències o cossos policials si hi ha algun succés o un problema de salut”, recalca Polischuk. 

La lluita contra el soroll necessita dades

La contaminació acústica és una de les pandèmies d’aquest primer quart de segle a les ciutats. El 90% dels sonòmetres instal·lats a Barcelona van superar la mitjana diària de soroll recomanada per l'OMS, segons un treball de camp de l’Escola Universitària Elisava dut a terme durant el passat quinquenni. “Inicialment, el sector smart s’havia centrat en la reducció de costos de molts processos. Ara ha virat cap a millorar la qualitat de vida de les persones, i l’excés de soroll està en el ‘top 3’ de les queixes veïnals”, explica Marçal Serra, director d’acústica de Cesva, un fabricant de solucions per mesurar i controlar els decibels en qualsevol entorn, que ha proveït l’Ajuntament dels aparells que té disseminats pels districtes.

L’empresa barcelonina ha desenvolupat una plataforma online per al monitoratge del soroll que permet desplegar una xarxa de sensors i recollir dades en temps real de zones prèviament acotades, ja sigui per determinar el nivell de decibels ambiental en una ciutat, en una zona industrial, en el sector de la construcció o en activitats d’oci. A més, té en preparació un prototipus de sensor que mesura per freqüències i podrà discriminar diversos tipus de soroll per tal d’afinar més els mesuraments. “Aquest tipus d’aparells permetran fer una avaluació més continuada respecte als mapes de soroll que es confeccionen cada 4 anys per mandat de la UE i, a partir dels quals s’elaboren els plans d’acció per complir els màxims que assenyala la normativa europea”, explica Serra.

Els nous fanals de les superilles i els eixos verds habilitats recentment a l’Eixample i altres barris són el suport ideal per instal·lar-los perquè ja integren la connexió adequada. “Ara els municipis podran fer proves amb molta més agilitat. Si volen saber quina millora acústica tindria determinat carrer si passés de quatre carrils a tenir-ne tres, poden implantar el canvi de manera provisional i els sensors proporcionaran les dades”.

Passos de vianants de nova generació

Sortint del rovell de l’ou urbà, les vies secundàries i grans avingudes que connecten ciutats i barris perifèrics sovint es regeixen sota la tirania del semàfor en indrets amb poca afluència de vianants. I aquests, moltes vegades, o bé han d’esperar massa o corren cert perill en períodes nocturns i zones de mala visibilitat. A Catalunya en van morir 18 l’any passat, i a Barcelona ciutat n’han mort 9 atropellats durant el transcurs d’aquest any, una xifra superior a la dels motoristes que han perdut la vida. Els senyals intel·ligents, amb llums que s’activen quan hi ha una persona a punt de travessar la via, poden ajudar a impedir aquest tipus d’accidents.

“Els senyals de trànsit comuns estan fets de metall d’alumini i, de nit, n’hi ha que només reben la llum dels fars dels cotxes quan passen just per davant. La nova generació de senyals incorporen leds que s’encenen quan detecten que hi ha algú disposat a passar gràcies a una càmera o a un sensor PIR, i així els cotxes saben que han de disminuir la velocitat”, explica l’encarregada de projectes d’abalisament de Proinbal, Araceli Alonso. Els sensors PIR funcionen mesurant la llum infraroja que emeten els objectes situats al seu camp de visió.

Als vianants, per la seva banda, se’ls il·luminen unes plaques situades a la calçada que marquen el camí per on han de passar, i serveixen d’alerta afegida per als vehicles. “Valent-se d’una targeta SIM, aquest sistema també recopila dades de la gent que ha transitat per aquell punt i controla l’estat de la bateria, en els casos que s’alimenten amb energia solar”, concreta Alonso. Cornellà és fins ara la ciutat catalana que ja té en marxa aquest tipus de senyalitzacions cridades a convertir-se en una alternativa en temps real als semàfors allà on no n’hi ha, o la fluïdesa viària no ho aconsella.

Càmeres anticues i antimassificacions

Una de les gràcies de viure en una gran ciutat és poder gaudir de llocs emblemàtics o esdeveniments importants, però el peatge que s’ha de pagar són les cues i la massificació, un fenomen que importuna a qui el pateix, però que també preocupa a les administracions. La ‘sensorització d’espais urbans’ és una tendència a l’alça: càmeres amb un software de reconeixement de la imatge són capaces de quantificar el nombre de persones en un indret acotat i generar unes dades valuoses perquè els gestors dels equipaments o les autoritats prenguin decisions.

Ctrl4 Enviro és una empresa fundada a Cervera que dona aquest servei, entre d’altres, a l’Ajuntament de Barcelona. “Hem instal·lat càmeres al parc de la Ciutadella, al Palau de la Virreina, als accessos a Montjuïc durant les festes de la Mercè o al Parc Güell, on passen 14.000 visitants diaris de mitjana”, explica el seu CEO, Anton Gomà, qui recalca que les deteccions que fan són anònimes. “Els aparells només enregistren les imatges quan s’inicia algun problema greu de seguretat o ordre públic que s’hagi de reportar. Pel comptatge de persones, les càmeres no actuen com un Gran Germà, sinó que creiem que han d’estar al servei dels ciutadans”.

La sensorització també s’aplica als aparcaments oberts sense barreres —on uns plafons connectats al sistema ofereixen les dades d’ocupació actualitzades en menys d’un minut als cotxes que hi pretenen entrar—, en llocs com els remuntadors de La Molina, que van ser dels primers a usar-lo per regular el seu flux de cues, o a les platges per controlar l’oscil·lació de la línia de la costa i, a l’estiu, l’afluència de banyistes. “Disposar de resultats continuats, o bé a temps real en situacions excepcionals, és l’única manera de saber si l’afluència de gent representa un problema realment i actuar en conseqüència”, conclou Gomà.

Sensors que prevenen inundacions i optimitzen el reg

Les mutacions que està patint el clima també es deixen sentir a les conurbacions. Cada vegada es fa més difícil predir la intensitat de fenòmens com les pluges torrencials, en llocs on abans no es produïen amb la virulència i l’assiduïtat que es mostren avui dia. Per actuar de la manera més ràpida possible, un cop més el recurs dels sensors suposa una gran ajuda. La companyia portuguesa Greenmetrics ha assajat amb èxit en ciutats com Lisboa i Oeiras la instal·lació d’aquests aparells en ponts, clavegueres, i mitgeres de barris de les zones altes.

“Quan la sonda entra en contacte amb l’aigua fa que els elèctrodes es connectin entre si i això genera una notificació als serveis municipals i d’emergència per tal que puguin estar preparats, posar-se en marxa i minimitzar els danys de les possibles inundacions”, explica el director d’ingressos de l’empresa, Manuel Bastos. Els seus equips usen la tecnologia de LoRawan, una especificació de xarxa sense fils de llarg abast i de baix consum dissenyada per connectar a Internet estris que funcionen amb bateries. “Com que els sensors estan situats al subsol, la via d’enviament de dades de poc pes a través d’ones de ràdio resulta molt millor i la cobertura no falla”.

Els camps de golf i els jardins i parcs públics també es beneficien d’aquesta tecnologia, gràcies a unes caixes de reg anomenades Turf Sense, equipades amb els mateixos sensors. “Les dades relatives a la temperatura i la humitat del terra aconsellen si cal regar més o menys, i això redunda en una optimització i un estalvi de l’aigua ara que la sequera és una qüestió tan sensible preocupant. A més, les caixes queden totalment dissimulades i integrades a la gespa, no poden ser vandalitzades i envien informació actualitzada cada vint minuts”, matisa Bastos.