Els joves d’entre 16 i 25 anys tenen menys competències digitals altes que les persones d’entre 26 i 45 anys. La principal diferència es troba en la capacitat de cercar i gestionar informació, unes habilitats que han retrocedit entre la població més jove en els darrers sis anys. Així ho assenyala la tercera edició de l’Informe Biennal de l’Observatori de Competències Digitals i Ocupació, impulsat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la fundació IMANcorp.

Segons l’estudi, el percentatge de joves amb competències altes en recerca i gestió de la informació ha passat del 95,1% el 2019 al 76,8% el 2025, una caiguda de 18,3 punts percentuals. Els autors atribueixen aquesta evolució, en part, a un consum cada vegada més passiu de continguts digitals, especialment en un entorn de saturació informativa.

“En un context de saturació de contingut, és essencial reforçar la importància per als més joves tant de la recerca de fonts fiables com de la verificació del que rebem de forma passiva per les xarxes”, ha assenyalat Hannah Valério, investigadora social de la fundació IMANcorp i coordinadora de l’estudi.

Els adults joves, al capdavant de les competències digitals

L’informe contradiu la idea que les generacions més joves tenen necessàriament més habilitats digitals. El 74,2% de les persones d’entre 16 i 25 anys disposen de competències digitals altes, una proporció inferior a la de les dues franges d’edat següents: el 80,8% entre els 26 i els 35 anys i el 80,4% entre els 36 i els 45.

La diferència també és significativa entre les generacions més grans. El percentatge de persones amb competències digitals altes baixa fins al 56,7% en la franja de 56 a 65 anys i se situa en el 31,3% entre els majors de 65.

Les competències altes en recerca i gestió de la informació dels joves han passat del 95,1% el 2019 al 76,8% el 2025.

Rafael Merino, director científic de l’estudi i coordinador del Grup de Recerca Educació i Treball de la UAB, ha remarcat que “no hi ha relació lineal entre edat i competència digital”. Segons l’investigador, l’accés al mercat laboral pot ajudar a explicar per què les persones d’entre 26 i 45 anys obtenen millors resultats que els més joves. “L’ús de competències a la feina és el que t’aporta més nivell”, ha afirmat.

Tot i presentar un nivell general inferior, els joves sí que destaquen en algunes dimensions: tenen millors capacitats de comunicació digital i de resolució de problemes que els adults d’entre 26 i 45 anys.

La formació i l’ocupació, factors determinants

El nivell educatiu és un altre dels elements que l’informe relaciona amb les competències digitals. El 79,9% de les persones amb estudis superiors tenen habilitats digitals altes, davant del 36% de les persones amb un nivell educatiu baix. La distància entre els dos grups és de 43,9 punts percentuals, segons les xifres facilitades per l’estudi.

Merino també ha alertat d’una bretxa creixent entre els joves que abandonen els estudis després de l’etapa obligatòria. Aquesta diferència és rellevant en un context en què les competències digitals poden condicionar les oportunitats laborals.

El 74,2% dels joves d’entre 16 i 25 anys tenen competències digitals altes, per sota del 80,8% dels adults de 26 a 35 anys.

De fet, l’anàlisi associa cada punt addicional en l’Índex de Competències Digitals amb un increment del 5,9% en les possibilitats d’estar ocupat. La diferència entre els grups amb menys i més habilitats també és notable: la taxa d’ocupació és del 14,7% entre les persones sense competències digitals i arriba al 65,7% entre les que tenen un nivell alt.

Aquestes dades mostren una associació entre competències digitals i ocupació, tot i que no demostren per si soles que disposar d’aquestes habilitats sigui l’única causa de tenir feina.

Creixement moderat de les habilitats digitals

En el conjunt de la població, les competències digitals han avançat de manera moderada, després del fort creixement registrat arran de la pandèmia de la covid-19. Entre el 2022 i el 2025, les habilitats de resolució de problemes són les que més han millorat. Aquesta categoria inclou accions com fer tràmits de banca electrònica, instal·lar aplicacions o gestionar arxius al núvol.

Les capacitats de comunicació continuen sent les més esteses, mentre que la recerca i la gestió de la informació perden pes relatiu, especialment entre els joves.

El nivell educatiu marca diferències importants: el 79,9% de les persones amb estudis superiors tenen competències digitals altes, davant del 36% de les que tenen un nivell educatiu baix.

L’informe també constata que l’ús de la tecnologia és més habitual en la vida quotidiana que en l’àmbit laboral. A l’Estat espanyol, el 96,8% de la població utilitza dispositius digitals en el dia a dia, per sobre de la mitjana del 95,3% dels països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). En canvi, el 70,4% de les persones ocupades utilitzen ordinadors a la feina, davant del 80,1% de mitjana de l’organització.

El teletreball, per la seva banda, continua per sota del màxim assolit durant la pandèmia: va passar del 17% de les persones ocupades el 2021 a l’11,3% el 2025.

La intel·ligència artificial, pendent d’anàlisi

La tercera edició de l’estudi encara no incorpora dades específiques sobre les competències per utilitzar eines d’intel·ligència artificial generativa, una dimensió que els responsables preveuen afegir en futures edicions.

Les competències digitals també s’associen amb l’ocupació: la taxa d’ocupació és del 65,7% entre les persones amb habilitats digitals altes, davant del 14,7% entre les que no en tenen.

Pel que fa a l’impacte de la IA sobre el mercat laboral, Merino ha qüestionat les previsions més alarmistes sobre la destrucció de llocs de treball. L’investigador considera que hi ha “una dissonància i una amenaça” excessiva en alguns dels pronòstics i els ha qualificat d’”exagerats, fins i tot apocalíptics”.

L’informe posa així el focus en un repte que va més enllà de l’accés als dispositius: reforçar la capacitat de la ciutadania per trobar informació fiable, verificar continguts i aplicar les habilitats digitals tant en la vida quotidiana com en l’entorn laboral.