El canvi climàtic és una realitat palpable en el nostre dia a dia. Després d’experimentar el setembre més calorós de la història, aquest novembre la temperatura mundial ha superat per primera vegada els dos graus per sobre de la mitjana de l’era preindustrial (1850-1900). Segons un article acadèmic publicat a la revista Nature Communications, el 23% de la població mundial viu en zones amb risc d’inundacions extremes, una xifra que s’ha duplicat en 30 anys. “Estudis de l’ONU deixen molt clar que la bretxa que hi ha entre les accions necessàries per complir l’Acord de París i les que estem fent és molt gran”, ha recalcat el cofundador de Roots for Sustainability (R4S), Raimon Puigjaner, en una conferència del primer Congrés Eurecat celebrat aquest dimecres al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona. Tota una sèrie d’evidències que apunten cap a una direcció: no n’hi ha prou neutralitzant les emissions existents, sinó que cal regenerar el planeta des de dins mateix de la indústria.

I és que la situació actual està tenint efectes immediats en àmbits com el sector primari. Als cellers Familia Torres ho viuen de ben a prop, com ha explicat la seva directora d’innovació i coneixement, Mireia Torres: “Amb temperatures cada vegada més altes i no només a l’estiu, tot el cicle vegetatiu de la vinya s'accelera, la maduració és més primerenca i es produeix un desfasament entre la maduració de la pell del raïm i de la del sucre, cosa que pot afectar la qualitat”. Aquest increment, sumat a la notòria sequera per què passa el país, ha provocat reduccions de la producció d’entre el 25% i el 50% dins del sector vitivinícola.

La primera resposta és necessàriament una adaptació al nou context: plantar les vinyes a més altitud per compensar la pujada de les temperatures o optar per varietats de raïm amb una maduració més tardana són alguna de les accions que han pres des de Familia Torres. El següent pas ja implica una reflexió més profunda: “El concepte de la regeneració ha canviat la idea de la viticultura. Veiem la vinya com un sistema holístic en què tens en compte tot: els boscos que la rodegen, el sòl…”. I, en aquest camp, la tecnologia hi juga un paper fonamental. El celler català té en marxa diversos projectes, com la instal·lació de plaques fotovoltaiques sobre les vinyes per captar energia i reduir la temperatura a què s’exposen els cultius; el desenvolupament d’algoritmes per prendre decisions de reg en col·laboració amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), o un projecte de digitalització impulsat amb el suport d’Eurecat. “Del 2008 al 2020 hem reduït la petjada de carboni un 30%. De cara al 2030, l’objectiu és reduir-la fins al 60%”, ha sentenciat Torres.

Torres: “El concepte de la regeneració ha canviat la idea de la viticultura. Veiem la vinya com un sistema holístic en què tens en compte tot: els boscos que la rodegen, el sòl…”

Piscines amb un consum més conscient

En èpoques de sequera com la que s’ha viscut enguany, les primeres aixetes que es tanquen són les relacionades amb l’ús més recreatiu de l’aigua, com poden ser les fonts, el reg de camps de golfs o les piscines, àmbit en què s’especialitza la multinacional catalana Fluidra. “Contràriament al que la gent pensa, les piscines no són grans consumidores d’aigua. L’ús actual, amb les tecnologies que hi ha, fa que la gent no l’ompli cada any, sinó que la mantingui durant tota la seva vida”, ha assegurat el director general de finances, transformació i sostenibilitat de l’empresa, Xavier Tintoré. Segons un informe de la Federació francesa de professionals de la piscina, només consumeixen el 0,15% de l’aigua del país —una xifra posada en dubte per alguns mitjans—, i tot i que no es disposa d’una “dada fidedigna”, es calcula que a l’Estat espanyol se situaria per sobre de l’1%.

Així i tot, la sostenibilitat continua sent una prioritat per al sector, que com la resta de l’economia es veu forçat a autoinspeccionar-se per la legislació que vindrà. Segons Tintoré, el principal consum d’aigua de les piscines es deriva de dos factors principals: l’evaporació i el filtratge. El primer d’ells representa el 60% del total, però té una solució d’allò més simple que pot evitar fins al 90% de les pèrdues: fer servir cobertes. “A mercats com el francès és obligatori, però en l’espanyol encara no ho és”, ha incidit el professional. Els sistemes de filtratge és on ha calgut una investigació més profunda, i la solució a què han arribat a Fluidra es basa a substituir els tradicionals sistemes de sorra o de vidre per uns cartutxos que asseguren una reducció del consum d’aigual del 60%.

L'ús de cobertes per evitar l'evaporació i nous sistemes de filtratge poden reduir considerablement el consum d'aigua de les piscines

“Històricament, hem estat pensant com aconseguir que la tecnologia sigui més eficient, però ara el repte és que les emissions siguin neutres o negatives”, ha comentat Tintoré. Un procés que implica, entre altres factors, estudiar nous mètodes per emmagatzemar i produir energia des de la mateixa piscina, aprofitant l’excavació i les aigües fluvials per fer de dipòsit. “Amb la tecnologia es pot combatre la imatge que tenen les piscines com a objectes ‘poc verds’”, ha assegurat el directiu de Fluidra.

Alentir trajectes per fer-los més sostenibles

El transport marítim és un altre dels grans protagonistes del debat al voltant de la sostenibilitat i de les emissions. Assentat a Dénia i principal protagonista dels trajectes cap a, des de i entre les Illes Balears, el Grup Baleària també ha experimentat en primera persona els efectes del canvi climàtic. “Gairebé el 10% del transport marítim passa pel canal de Panamà, que per culpa de la sequera ha hagut d’imposar unes restriccions d’aigua brutals. De mitjana hi passen cada dia entre 35 i 38 bucs, però aquest agost s’ha restringit a 32 i per al febrer, si no plou prou, es reduirà a 18 vaixells per dia”, ha explicat el responsable de transició energètica de la companyia, Javier Cervera.

Tanmateix, des d’una perspectiva legislativa, qui s’ha posat més forta en termes de sostenibilitat és Europa. “A partir de 2025 ens obliguen a reduir un 2% l’ús de l’aigua, que arribarà al 6% el 2030 i, a escala mundial, ser neutres en emissions el 2050”, ha desvelat Cervera. Unes fites que a Baleària no han deixat pel dia abans de l’examen: “L’objectiu que marca Europa de cara al 2035 nosaltres ja l’hem complert, però no ens volem aturar aquí”. I és que la naviliera valenciana s’ha diferenciat dels seus competidors prenent la capdavantera en la transició ecològica: l’empresa és pionera en l’ús del gas natural com a combustible alternatiu i una de les primeres a fer servir vaixells elèctrics i, en el mitjà termini, està estudiant l’ús del biometà com a alternativa dels combustibles fòssils actuals. Amb tot, una de les claus que ha apuntat Cervera és dirigir la mirada cap a l’eficiència de tots els procediments que ja estan en marxa: “El vaixell elèctric que el 2030 connectarà Eivissa i Formentera s’ha dissenyat a una velocitat de cinc nus més lenta que els competidors, ja que amb 20 minuts més de trajecte ens permet consumir la meitat de l’energia”.

Amb el suport de: