La Unió Europea ha creat un nou mecanisme per reforçar el sistema universitari i garantir una plena integració i interrelació amb els centres en formació en línia: l'OpenEU. La iniciativa està coordinada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i hi formen part 14 universitats en línia més del continent, a més de diverses organitzacions no acadèmiques. Aquesta és un salt més que pretén reforçar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), el qual compta "amb un reducte de 65 universitats, menys del 10% de les que hi ha a Europa", assenyala la coordinadora del projecte i comissionada per a l'acció internacional de la UOC, Pastora Martínez, "això demostra que continua sent una cosa petita i privilegiada". Per aquest motiu, veu el nou instrument com una eina per "fer passes endavant en l'ecosistema, consolidar aliances ja establertes i crear solucions per establir nous ponts de diàleg".

Quan es pensa en mobilitat, ve al cap el programa Erasmus+. L’OpenEU és una manera de traslladar-lo a les universitats en línia?

L'Erasmus+ és segurament el programa més conegut de tot el que es fa a l'EEES, però no és més que un instrument dels molts que hi ha a la Unió Europea per facilitar el diàleg entre universitats. L'OpenEU és una d'aquestes eines i va més enllà de facilitar que un estudiant pugui matricular-se a un centre que està dins del marc, si no que també facilita la interlocució entre els centres. La iniciativa neix perquè les universitats en línia creiem que podem aportar una singularitat que no hi ha en les altres, i que podem ajudar a crear les universitats del futur amb un campus interuniversitari en línia. Hi formem part 14 universitats: 10 tenen finançament europeu i les altres s'hi han sumat per decisió pròpia.

L’OpenEU és el projecte seleccionat per la Comissió Europea en la iniciativa Universitats Europees, en la qual s'hi van presentar 56. Quins són els seus punts forts?

Vam presentar la iniciativa perquè crèiem que era el pas natural després de tota l'estratègia de convertir-nos en una universitat cada cop més global, i calia treballar amb altres universitats semblants a la nostra per aconseguir-ho. Liderem la iniciativa perquè vam ser nosaltres els qui la van posar sobre la taula, després s'hi van sumar més universitats i es va formar un consorci.

Entre elles hi ha la UNED, una universitat de dimensions estatals i amb recorregut. La UOC va per davant en termes d'innovació i iniciativa?

Som diferents. Les dues vam ser creades amb la missió de donar accés a l'educació superior a tothom; la UNED va ser creada abans de la UOC, però tenim diferències. Aprofitem precisament això per col·laborar i mantenir una relació bona per defensar aquesta idea d'una educació a distància pública i accessible per a tothom. Senzillament, liderem nosaltres perquè vam proposar la idea i perquè vam fer la feina de contactar amb les altres universitats. Una de les coses maques de l'aliança és que ja fa tres o quatre anys que treballem plegats de forma generosa, aportant tot el que podem i sense ideologies. Però sí que reconeixen el lideratge de la UOC perquè, des del punt de vista d'educació digital, hi ha qüestions en les quals som al capdavant.

"La iniciativa neix perquè les universitats en línia creiem que podem aportar una singularitat que no hi ha en les altres, i que podem ajudar a crear les universitats del futur amb un campus interuniversitari en línia"

Com quines?

La UOC va néixer digital i això forma part del nostre ADN. Les tecnologies formen part del dia a dia i això no ha passat en totes les universitats a distància, que han hagut de modificar la seva metodologia pedagògica o l'enviament dels llibres de correu postal per altres vies. I els darrers anys hem fet apostes concretes com l'apoderament dels estudiants acompanyant-los en l'aprenentatge al llarg de la vida. No volem que només que entrin i surtin de la UOC, sinó que tinguin la capacitat d'identificar les seves mancances per formar-se, adquirir competències concretes i posicionar-se al mercat laboral. Un exemple d'aquesta visió és una idea que tenim en beta a la UOC i que ara traslladem a l'aliança. Li hem dit OpenEU GPS i és un sistema que ajudarà l'estudiant a identificar en el mercat laboral espanyol, en aquest cas, quines competències i capacitats es demanen per a una posició laboral o un sector, i identificar quines són les seves mancances. Amb l'aliança, estem treballant per portar-ho a dos mercats: l'alemany i el búlgar. I volem estendre-ho a totes les universitats.

L’OpenEU també busca potenciar l’ensenyament digital i verd. Què vol dir?

Després de la pandèmia, molts centres han començat a fer educació en línia, però no de la millor forma. Nosaltres fa temps que ens hi dediquem i tenim equips de recerca en educació digital a totes les universitats de l'aliança. Volem traslladar aquest coneixement a altres universitats, també a les presencials perquè cada cop estan fent més ensenyament en línia. No n'hi ha prou amb gravar una classe magistral i penjar-la. Nosaltres no fem Zooms, sinó connexions per mitjà de diferents sistemes. Tot això també té a veure amb l'operativa de les universitats. La Comissió Europea fa molt temps que treballa per tenir interoperabilitat i fer que totes les institucions ens puguem entendre, i aquí el component digital és clau. A la UOC, estem segurs que podem aportar idees per fer-ho més concret i tangible, tant pel que fa a tecnologia com a regulacions i filosofia, perquè no tot és una qüestió purament de digitalització. Pel que fa a la part verda, començarem a fer més formació sobre el canvi climàtic i la sostenibilitat, però aquí també s'engloba tota la part d'aprofitar els canals digitals per reduir desplaçaments i mitigar la petjada de carboni. Per això apostem per les mobilitats i els intercanvis virtuals que no impliquin desplaçaments en avió i que permetin estudiar en altres universitats. Volem crear un Erasmus virtuals.

"No hi ha prou amb gravar una classe magistral i penjar-la. Nosaltres no fem Zooms, sinó connexions per mitjà de diferents sistemes"

Però aquí no hi ha la part d'intercanvi cultural i de viure altres experiències. Com es pot fer atractiu aquest model?

Estem molt enfocats a estudiants que treballen. Més del 80% treballen i estudien alhora, i facilitem que tots aquells que no es poden permetre agafar una excedència i marxar visquin un intercanvi virtual. Volem democratitzar al màxim la mobilitat internacional. Ja tenim experiències de pràctiques en empreses tecnològiques o en bufets d'advocats que no necessàriament impliquem presencialitat, hi ha certs sectors on el treball en remot està bastant consolidat i, per tant, no significa una pèrdua. És veritat que la part de l'experiència cultural de viure en un altre país no es tindria, però això no vol dir que tot hagi de ser dicotòmic.

Comentava que voleu traslladar part del coneixement en l'operativa digital als centres amb presencialitat. L'OpenEU serveix de banc de proves perquè les universitats tradicionals es renovin?

Podríem treure més profit del món digital, com ja estan fent en altres sectors, i això fa que encara no veiem de manera tan present els avantatges que pot aportar la transformació digital. I no parlo de digitalització, sinó d'entendre que les coses es poden fer diferent; segurament, millor gràcies a les tecnologies que tenim a l'abast. En aquest sentit, sí que podem servir com a banc de proves per traslladar-ho a l'educació superior presencial, però el que volem és posicionar-nos com un model a seguir, no per imposar-ho, sinó per inspirar. Per exemple, es parla molt de l'aliança de la universitat amb el sector productiu per buscar com ser útils per a la societat. Si aquí afegim les aliances i el coneixement que tenim a les universitats i a les organitzacions amb les eines i les tecnologies que utilitzem, podem contribuir a fer una passa endavant. Podem contribuir a fer millorar l'aprenentatge per centrar-lo en l'estudiant i en les necessitats de la societat.

Cal canviar el concepte d'universitat?

Són moltes les universitats, no només les que són en línia, que tenen clar que cal un canvi, un replantejament de la universitat com a actor social i de progrés social; però això està passant des de fa anys. Una altra cosa és implementar-ho. És difícil posar-ho en marxa, tot i que ara soc optimista perquè hem fet moltes reunions a escala europea amb la idea de la universitat com a actor social i de canvi.

Les universitats en línia tenen poc reconeixement?

Hi ha un sentiment d'orgull dels equips de les universitats per la feina que fan, però no sé si la societat té la mateixa sensació. Sempre s'ha vist aquesta formació com una mena d'educació alternativa, pensada més per aquell que no ha pogut anar a la universitat quan suposadament li tocava, que és entre els 18 i els 22 o 23 anys. El que estem veient ara és que, en realitat, necessitem estudiar al llarg de tota la vida i que no sempre es pot aturar el que estàs fent per estudiar, que cal organitzar-se i tenir flexibilitat per arribar a tot.

"Volem crear un Erasmus virtuals"

Us plantegeu anar a buscar aquest estudiant jove que pugui tenir interès pel format en línia i la seva flexibilitat?

La UOC és una més del sistema universitari català i aporta una part complementària, com seria l'aprenentatge digital i d'innovació, però el nostre model està més pensat per a altres perfils. Sí que tenim una petita part d'aquest tipus d'estudiant més jove i que comença la seva carrera amb nosaltres, però no és el perfil més important. Tot i això, estem detectant cada cop més aquest estudiant, sobretot després de la pandèmia.

La formació superior en línia té a Catalunya i a Espanya la mateixa penetració que a la resta d'Europa?

Depèn bastant del país, però la tendència és similar a tota Europa. Aquí depèn molt de la regulació de cada país pel que fa a l'educació superior, per això un dels objectius de l'aliança amb les universitats d'Europa és facilitar l'accés igualitari a tot arreu, i arribar a centres com els de l'Europa de l'Est, on no hi ha universitats en línia; les volem acompanyar en el seu trànsit cap a l'educació digital.

"Un dels objectius de l'aliança és facilitar l'accés igualitari a tot arreu, i arribar a centres com els de l'Europa de l'Est, on no hi ha universitats en línia"

Lidereu la iniciativa durant els primers quatre anys, significa marcar el camí que hauran de seguir els següents centres?

La definició dels objectius i l'estratègia és conjunta, però sí que és un gran repte. Fins ara, s'han fet les primeres passes, però tot està sobre el paper. La setmana passada vam signar un acord amb la UNED i una universitat d'Holanda per fer el primer grau conjunt. Serà un grau en Informàtica en anglès que durarà tres anys i que començarà el febrer del 2026. Està sobre el paper, però hi ha coses que ja estan prenent forma. Tenim el repte de coordinar-ho perquè tot passi amb el suport dels rectors i les rectores, els equips de professors, els tècnics i equips de gestió, i els estudiants.