Al llarg del 2024, hem conversat amb incomptables persones. Hi hem parlat per oferir el coneixement especialitzat en els reportatges, per aconseguir que comparteixin tot el que saben a través d’articles d’opinió, però també hi hem dialogat perquè, en un format tan senzill com el de la pregunta i la resposta, puguin mostrar la seva expertesa i ajudar els lectors a comprendre amb més facilitat tot el que els envolta. A través d’aquestes converses hem desgranat els titulars de cada dia i hem aprofundit en els canvis que més han arrelat els darrers 12 mesos. Aquí tens un resum de 10 entrevistes que il·lustren tot el que hem viscut aquest últim any.

“Si no disposem d’un bon pilar de recerca digital, ens convertirem en una societat que consumeix tecnologia de tercers”

La Fundació i2CAT ja suma 20 anys de recerca tecnològica a l’esquena amb un objectiu: “Establir connexions en l’ecosistema per aportar un valor diferencial”. Així descriu l’ànima de l’entitat el seu nou director, Sergi Figuerola, qui ha rellevat en el càrrec al catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya Josep Paradells després de vuit anys al càrrec, en el seu retorn a la docència. Entoma les regnes, afirma, en un moment de “consolidació” després de dues dècades enfocats en la creació i creixement de l’entitat, i amb la responsabilitat de situar-se entre els sectors públic i privat, i la ciutadania, per “generar coneixement d’excel·lència per transferir-lo, tenir impacte i evitar una situació de bretxa digital”.

“Cada cop es demana un consum més digital de les capacitats de la xarxa”

L’Open Gateway va ser un dels protagonistes al Mobile World Congress del 2023 i enguany ho tornarà a ser. Aquesta iniciativa pretén convertir la xarxa en una via per monetitzar serveis, però amb el valor afegit de ser un projecte comú entre operadores d’arreu del món, motiu pel qual sovint s’equipara a l’acord pel roaming a Europa. Està liderada per la GSMA i és, assenyala la cap del producte a Telefónica, Sara Martínez, “un moviment d’indústria”. “Busca transformar les xarxes de telecomunicacions en plataformes programables, que seria com haver passat de telèfons que només servien per trucar a dispositius intel·ligents per fer moltes coses”, compara en una entrevista a MetaData. I no només apel·la a usuaris i empreses, que actualment són clients de les operadores, sinó que també inclou en el terreny de joc els desenvolupadors, amb un rol protagonista en la creació de les aplicacions que han d’operar en aquest nou paradigma.

“La revolució tecnològica ha de ser per una igualtat lingüística i no per tenir encara més desigualtat”

La democratització de la intel·ligència artificial ha fet molt clar a escala d’usuari que la informàtica i la llengua poden anar de bracet. La ciència que s’hi dedica de ple és la lingüística computacional, una disciplina que es basa a entendre i replicar el llenguatge humà mitjançant la tecnologia en aplicacions com la traducció automàtica o la generació de textos. “El seu punt d’unió són els formalismes”, assenyala la física, investigadora i professora de la Universitat de Barcelona (UB) Mireia Farrús Cabeceran, una de les veus de referència en el camp a casa nostra. “Tant les matemàtiques com la gramàtica són una manera de descriure el món amb formalismes. Uns són més abstractes, però descriuen fenòmens naturals. Tenen en comú unes estructures lògiques rere el pensament, busquen representar el llenguatge humà a través de fórmules matemàtiques, i això és el que més m’agrada”, comenta.

“El català a les plataformes va trigar 10 anys per culpa de la reacció de les institucions”

Durant molts anys, les plataformes de vídeo sota demanda (OTT) eren espais on el català tenia una presència testimonial o directament inexistent. Malgrat que moltes de les pel·lícules i sèries disponibles comptaven amb un doblatge en la llengua elaborat per TV3 o per la seva estrena als cinemes, no es podia gaudir digitalment. Aquesta situació ha fet un important gir de volant en els darrers anys, en bona part gràcies a la pressió per part del públic català i d’usuaris i moviments concrets que han coordinat estratègies i visibilitzat el contingut existent. Una d’aquestes persones és Àlex de la Guia, tècnic superior de química ambiental que el 2021 va crear el web Desdelsofà.cat, un directori d’obres audiovisuals disponibles a les plataformes en català, versió orignial subtitulada en català (VOSC) i occità.

“Que el cinema es consideri cultura i els videojocs no, és ignorància pura del medi”

Conrad Roset va néixer amb un llapis sota el braç. Des de ben petit, l’il·lustrador terrassenc ha dibuixat allà on podia, convertint-ho en la seva formació i, més endavant, professió. La col·lecció Muses li va atorgar reconeixement internacional, i en una dècada d’experiència ha treballat per múltiples agències, editorials i marques com Disney, Zara o Skoda. Però aquest èxit també va venir acompanyat d’una part negativa, “que és que el teu hobby que tant t’apassionava s’integra en la teva rutina i la teva feina i et passes tot el dia dibuixant”. Tant és així, que Roset va recuperar una altra de les seves passions infantils: el videojoc. L’experiència de conèixer “propostes artístiques potents que prioritzaven la direcció d’art i volien existir per sobre de la jugabilitat”, com Journey, FEZ o Limbo, el van conduir a voler fer-ne el seu de propi.

“Els mems no estan vinculats a la dreta o a l’esquerra, sinó que tenen una sensibilitat carnavalesca”

Tots hem vist viralitzar-se a internet imatges com la d’Albert Rivera amb el panot de Barcelona o la reacció de l’abans i el després de la declaració unilateral d’independència del 2017, instantànies aprofitades per reaccionar a tota mena d’afers. Sigui com a font d’inspiració o com a objecte de conversa, la política guarda una estreta relació amb el món dels mems, fins al punt que han arribat a jugar papers importants durant determinades campanyes electorals. L’exemple més clar va ser la primera campanya de Donald Trump, en què l’expresident “va començar a jugar amb l’ambivalència dels mems i la qüestió de no prendre-s’ho tan seriosament, i d’alguna manera va connectar amb les sensibilitats de la gent de l’underground en línia, en el sentit de no ser tan moralista i dir barbaritats”, detalla l’antropòleg digital i doctorand en Humanitats i Comunicació per la Universitat Oberta de Catalunya Ezequiel Soriano.

“Les aules han de ser una eina de resistència contra els abusos dels algoritmes”

Un grup de professors de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona (UdG) ha publicat la guia Del guix al xip: l’ús de la intel·ligència artificial a les aules, que pretén ser una mena de manual perquè els docents introdueixin les eines basades enalgoritmes amb coneixement. “En tenim moltes a l’abast, però no sabem el nom de totes ni què fan, i això ens fa perdre’ns en un horitzó on sembla que només hi hagi ChatGPT”, alerta el coautor del llibre José Antonio Donaire. Publicat en obert, compara eines com Gemini, Copilot o Claude, però també Canva, Prezi o Pictory AI, que fa temps que són al mercat de forma menys mediàtica. I és que l’objectiu principal és corregir l’error comès fins al moment “d’adaptar la tecnologia sense ser-ne crítics i de forma automàtica”, assenyala, “hem volgut fer la tasca d’investigar per concloure quines plataformes són adequades para cada tasca i reflexionar sobre com ens pot complementar sense perdre la nostra essència com a docents i com a alumnes”.

“Sumar el codi lliure que ja existeix és l’única manera de guanyar els 10 o 20 anys que hem perdut”

“No cal ser tecnòloga per entendre la tecnologia”. Aquesta és la premissa bàsica sobre la qual parteix l’activista Simona Levi qualsevol discurs al voltant de l’entorn digital i els drets que se li han de conferir a la ciutadania en aquest món. Ho ha plasmat en el llibre Digitalització democràtica. Sobirania digital de les persones (Raig Verd), que busca “aportar eines perquè la societat civil entengui la transformació que vivim i per ajudar les institucions a prendre el camí cap a un canvi inclusiu”. I això implica acabar també amb una estratègia de treball a l’administració pública que opera sota la lògica de les grans tecnològiques. “No són transparents, actuen de forma monopolística i no permeten que ningú els qüestioni”, denuncia, en una mena de toc d’alerta que apel·la tant a un gir en la política dels governs nacionals i supranacionals, com de la ciutadania, a qui vol apoderar perquè prengui part de la reivindicació.

“Oblidem-nos d’intentar arribar a intel·ligències artificials realment intel·ligents si no els dotem d’un cos”

Hi ha poques persones a Europa que puguin parlar sobre intel·ligència artificial amb la mateixa autoritat que ho fa el professor Ramon López de Mántaras, un dels investigadors pioners en aquesta tecnologia a Catalunya i al continent. Professor emèrit del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i fundador i exdirector de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) dins de la mateixa entitat, López de Mántaras estudia des finals dels anys 70 la ciència computacional i ha estat el “pare acadèmic” de més de 190 científics d’arreu del món. La seva carrera li ha valgut multituds de premis, entre els quals es troba el Premi Ciutat de Barcelona d'Investigació el 1982. El més recent, el reconeixement a la trajectòria professional que se li ha entregat durant la desena edició de l’AI & Big Data Congress, congrés on ha reivindicat la necessitat de “dotar la IA d’un cos multisensorial amb el qual pugui interactuar amb el món” i ha denunciat els “discursos apocalíptics” que pregonen alguns líders del sector com una “cortina de fum per distreure’ns i intentar amagar els actuals problemes” d’aquesta tecnologia.

“La fotònica és una tecnologia complementària que ajuda el xip microelèctric a arribar a funcionalitats que sol no pot tenir”

El nom de Catalunya torna a aparèixer arrelat al desig europeu de tenir sobirania tecnològica. Aquest cop, amb la creació de xips fotònics, un repte que ha entomat l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) a petició de la Comissió Europea. El projecte en qüestió que el centre té entre mans és liderar el pilot PIXEurope, mitjançant el qual estarà com a líder de la unió d’una desena de centres arreu del continent per experimentar al voltant de la tecnologia. El tret de sortida es donarà la primavera del 2025 amb una primera fase de desplegament de la infraestructura tecnològica necessària, i es perllongarà durant tres anys. Tot seguit, caldrà cercar col·laboradors i empreses, amb la previsió d’estar en funcionament el 2030. “És un projecte ambiciós, però tenim recursos tècnics i humans per tirar-ho endavant”, referma l’investigador del centre català i director de la iniciativa, Valerio Pruneri. Aquest forma part de l’estratègia European Chips Act i ha rebut una inversió de 400 milions d’euros per part de la Unió Europea, el govern espanyol i la Generalitat.