Núria Castell és una de les pioneres de la informàtica a Catalunya. Llicenciada per la UAB i doctora per la UPC, ha dedicat més de quatre dècades a la docència i a la recerca en la Facultat d’Informàtica de Barcelona, de la qual en va ser degana entre 2010 i 2017. Especialista en el processament del llenguatge natural, ha participat en nombrosos projectes europeus i internacionals d’innovació docent i investigadora, a més de codirigir actualment el postgrau en Direcció de la Transformació Digital de la UPC School. El seu compromís amb la igualtat de gènere l’ha portat a impulsar iniciatives per incrementar la presència de dones en les TIC, i enguany ha estat reconeguda com una de les 100 Dones TIC Referents de Catalunya 2025. En aquesta entrevista, conversem amb ella sobre els seus inicis, la seva visió de la bretxa digital i el naixement de DONADIGITAL, la nova plataforma per connectar i visibilitzar el talent femení en tecnologia.

Va ser una de les primeres dones a graduar-se en informàtica. Què la va portar a cursar aquests estudis en un entorn tan masculinitzat?
En aquella època la informació disponible era mínima. Havia de triar carrera el 1976, sense internet, ni mòbils, ni canals de televisió més enllà de TV1 i TV2. M’agradaven molt les matemàtiques, però només visualitzava la sortida professional de professora d’institut, i no m’interessava. Per casualitat vaig veure en un catàleg de la UAB que existien estudis d’informàtica i ens va semblar una formació més aplicada. Ens hi vam matricular dues amigues. Érem 400 alumnes, només 13 noies. No ens va espantar.

Com era aquella formació inicial en informàtica?
Els estudis depenien de l’Instituto Nacional de Informática, amb només tres centres a Espanya. Era una carrera de cinc anys que donava un títol per any. Just el 1976 es va aprovar la creació de les Facultats d’Informàtica. Vaig viure de primera mà el conflicte entre la UAB i la UPC per la creació de la FIB. Finalment, el 1981 vaig obtenir el títol de “Licenciada en Informática” per la UAB.

Com ha evolucionat la disciplina des de llavors fins avui?

Moltíssim. Tots coneixem a quina velocitat està evolucionant la tecnologia. Jo vaig començar la carrera programant en Fortran, Cobol i ensamblador de l’IBM-360, utilitzant targetes perforades i sense tenir un ordinador propi a la Facultat. Ni internet, ni correu electrònic, ni mòbils ni res de res. Per qui no ho ha viscut, costa d’imaginar com es treballava en aquella època.

“Cal explicar que les TIC són professions creatives, transversals i amb gran impacte social. I sobretot mostrar referents femenins"

És especialista en llenguatge natural. Quin impacte ha tingut, a parer seu, la intel·ligència artificial (IA) en el seu camp?

En el meu darrer any de carrera ja estava treballant com a programadora en una important companyia asseguradora. Vaig decidir deixar aquella feina i passar a la universitat per l’interès que em va despertar un professor d’aquell darrer curs, la matèria que ens va ensenyar: “intel·ligència artificial”.

Vaig entrar en el món del tractament automàtic del llenguatge natural, per mi fascinant al combinar lingüística amb tecnologia. Òbviament ha canviat molt la situació, tant a nivell de recursos, com de capacitat de càlcul i metodologies utilitzades. Hem passat d’enfocaments molt lingüístics a mètodes estadístics, a aprenentatge automàtic, a deep learning... L’arribada de la IA generativa ha suposat un salt majúscul i un canvi de paradigma en aquest camp.

S’està totalment preparat per incorporar aquesta tecnologia, concretament, en el camp de la informàtica?

La IA és informàtica. Parlem de dades, de models, de programes. La IA és molt més que la IA generativa que ara tant ens preocupa. Tenim IA integrada arreu. Però certament cal aprendre a utilitzar-la correctament. Molt especialment hem de tenir molta cura dels aspectes ètics, tant en el disseny com en l’ús de sistemes basats en IA.

En el cas de la IA generativa és molt important treballar l’esperit crític dels usuaris, especialment en el jovent.

La bretxa de gènere en les carreres universitàries STEM segueix persistint. Quina explicació li dona a aquest fet?

Sí, la bretxa persisteix. Més en unes carreres que en d’altres. Per mi, no és igual el cas de les ciències o les matemàtiques que el cas de les enginyeries i les TIC, on tenim xifres extremadament baixes. Per sort, lentament es va reduint, però massa lentament. No hi ha una explicació única ni raons locals. Ens trobem davant un problema mundial. Si ens centrem en la informàtica, per exemple, hem de lluitar per trencar estereotips, com ara que es tracta de professionals poc socials, mal comunicadors, persones aïllades.

Hem de saber explicar que són feines molt creatives, interessants, transversals, que permeten moltes millores socials... i sobretot hem de mostrar referents femenins per tal que les noies vegin que és fals que són feines d’homes. Que les dones hi som i que elles també hi poden ser perfectament. A més, no podem dissenyar una societat digital per a tothom només amb la mirada del 50% de la població.

Des de la seva experiència, què pot fer realment la universitat per atraure més talent femení en TIC?

Especialment mostrar tot el talent femení existent fent campanyes d’aproximació als centres educatius, fer tallers per a noies adolescents en espais universitaris, preparar materials senzills i entenedors, ajudar els mitjans de comunicació perquè les dones professionals hi tinguin més presència, treballar amb les famílies per donar a conèixer millor les professions i ajudar a trencar estereotips de gènere.

Ara bé, la universitat sola no podrà resoldre el problema: cal la intervenció de tots els agents socials —famílies, centres educatius, mitjans de comunicació, polítics, empreses. Ens hem de coordinar tots!

Això també succeeix en l’entorn laboral dins el sector tecnològic, on aproximadament un terç dels treballadors són dones, segons el Baròmetre DonaTIC. Tot i que les xifres van pujant respecte a anys anteriors, què creu que s’hauria de canviar o accentuar per revertir totalment aquesta situació?

Efectivament, les xifres van pujant, també molt lentament. A més, si bé en el sector tecnològic les dones representen un terç dels treballadors, quan ens fixem en els departaments tecnològics estrictament la xifra baixa per sota del 25%.

Per revertir aquesta situació, d’una banda hem d’aconseguir que més noies cursin formacions tecnològiques. Les empreses ho saben i algunes ja fa anys que fan activitats orientades a despertar vocacions i visibilitzar referents. D’altra banda, internament les empreses han de fer esforços per valorar la feina de les dones igual que la dels homes, realitzar accions de mentoria internes per fer créixer l’autoestima de les dones i facilitar la seva promoció.

Altres dades rellevants d’aquest informe són la xifra baixa en càrrecs de responsabilitat dins les TIC (20,8%) i que quatre de cada deu empreses TIC no tenen pla d’igualtat. Com es pot fer front a això des de l’entorn empresarial?

Pel que fa als llocs de responsabilitat, les empreses han de revisar els seus procediments interns de promoció i fer els ajustaments que calgui per no deixar molt sovint les dones fora. Els plans d’igualtat ajuden molt en aquest sentit. De totes maneres, un punt fonamental és que la direcció de les empreses faci una aposta clara i confiï en la vàlua i el talent femení.

"La sororitat és molt necessària per lidiar amb entorns masculinitzats"

Vostè ha participat en diferents iniciatives globals, com el womENcourage, que reuneix talent femení en informàtica per intercanviar coneixements i experiència, alhora que dona suport a les estudiants. Fins a quin punt és important fer xarxa en un entorn generalment masculinitzat?

És molt important. Trobar-se amb dones que estan (o han estat) en situacions similars, compartir experiències, tècniques de “supervivència”, d’apoderament, participar en programes de mentoria (com a mentora o com a mentorada)... i també veure això en un context internacional és molt enriquidor i un gran factor de creixement personal. La sororitat és molt necessària per lidiar amb entorns masculinitzats. Aviat tindrem el womENcourage 2025, del 17 al 19 de setembre a Romania.

Figura com a una de les dones referents en la llista LaIA 2025, de DONADIGITAL, o en les 100 Dones TIC Referents de Catalunya de l’Instituto Más Mujer. Considera que tenir referents femenins vinculats a les TIC és clau per combatre aquesta bretxa?

Tenir referents és vital. Que les noies coneguin dones referents, que diguin “Si ella ho ha fet, jo també” o “Vull ser com ella”, ajuda moltíssim a trencar les barreres dels estereotips. Però recordem que amb tenir referents no n’hi ha prou: tots els agents socials hem de fer accions en cada àmbit per combatre la bretxa de gènere.

Aquesta generació de referents és un dels motius del naixement de DONADIGITAL, de la qual és una de les impulsores. A què es deu el naixement d’aquesta iniciativa?

La iniciativa és conseqüència de l’experiència d’anys treballant per la reducció de la bretxa de gènere, de veure com creixen les accions realitzades per diferents agents socials, de valorar la necessitat de sumar esforços. La convocatòria de subvencions de projectes orientats a reduir la bretxa de gènere a l’àmbit de les TIC, llençada per la Generalitat, va suposar el disseny i desenvolupament de DONADIGITAL.

“DONADIGITAL vol inspirar adolescents, connectar estudiants i visibilitzar referents professionals per sumar esforços i combatre la bretxa de gènere”

Quins són els objectius a curt i a llarg termini de DONADIGITAL?

DONADIGITAL és una plataforma de comunicació que vol aportar una visió sistèmica i intergeneracional, actuant en tres àmbits clau: inspirar adolescents, connectar estudiants i visibilitzar referents professionals. Les primeres accions realitzades en aquest projecte han estat les entrevistes a dones per visibilitzar referents, però no només les professionals del sector, sinó també les estudiants que estan cursant carreres TIC i que poden servir de referents molt més properes per a les adolescents. A més, es facilita fer xarxa entre les estudiants i les professionals.

S’ha creat la llista de referents LaIA 2025, llista que s’anirà ampliant any rere any. La plataforma consta també d’un espai de notícies del món digital on es parla de temes tecnològics amb veu de dona. Per facilitar i ajudar a sumar les diverses iniciatives de gènere del sector, la plataforma també vol servir de punt de recollida i consulta de les accions que realitzen empreses, associacions o universitats. Vol ser un altaveu d’aquestes accions.

Segons la seva experiència i el punt de vista global del que disposa, com valora l’estat del talent femení català en comparació a la resta d’Europa?

El talent femení català no té res a envejar al talent femení que podem trobar per Europa. Tenim bones universitats que formen excel·lents professionals i a les empreses, a les institucions en general, hi trobem moltes dones amb un perfil brillant, dones que no visibilitzem com cal.

Com a professional en el món de l’educació i a les portes d’un nou curs escolar. Considera que el plantejament d’ensenyament actual —en el camp universitari— amb l’ús de les noves tecnologies és l’adequat per afrontar els reptes de futur que es trobaran els estudiants en l’escenari laboral?

En el camp universitari les noves tecnologies no tenen restriccions com és el cas dels centres educatius de primària, secundària i batxillerat. Ara bé, molt especialment cal conviure amb la irrupció dels sistemes basats en IA generativa. Dic “conviure”, doncs prohibir no és viable.

El que cal fer per part del professorat (i es fa) és valorar els elements positius i mitigar els possibles impactes negatius. També necessitem formar l’estudiantat. Han de tenir esperit crític i entendre què són i què no són aquestes eines, fent-ne un ús correcte i responsable.

És una de les impulsores de DONADIGITAL. Com neix aquesta iniciativa?
És fruit d’anys de treball en la reducció de la bretxa de gènere i de veure créixer les accions d’agents socials diversos. La convocatòria de subvencions de la Generalitat va permetre dissenyar i impulsar DONADIGITAL.

Quins són els seus objectius?
Inspirar adolescents, connectar estudiants i visibilitzar referents professionals. Hem començat entrevistant dones —tant professionals com estudiants— per mostrar models propers. També hem creat la Llista LaIA 2025, que s’ampliarà cada any, i un espai de notícies amb veu de dona. A més, la plataforma vol ser punt de consulta de totes les iniciatives de gènere del sector.

Com valora el talent femení català en relació amb Europa?

El talent femení català no te res a envejar al talent femení que podem trobar per Europa. Tenim bones universitats que formen excel·lents professionals i a les empreses, a les institucions en general, troben moltes dones amb un perfil brillant, dones que no visibilitzem com cal.

Finalment, com veu l’ensenyament universitari davant reptes com la IA generativa?

En el camp universitari les noves tecnologies no tenen restriccions com és el cas dels centres educatius de primària, secundària i batxillerat. Ara bé, molt especialment cal conviure amb la irrupció dels sistemes basats en IA generativa. Dic conviure, doncs prohibir no és viable. El que cal fer per part del professorat (i es fa) és valorar els elements positius i mitigar els possible impactes negatius. També necessitem formar a l’estudiantat. Han de tenir esperit crític i entendre què són i què no són aquestes eines, fent-ne un ús correcte i responsable.