El STEM Women Congress és un dels esdeveniments claus que se celebra anualment a Barcelona per donar visibilitat a dones referents en sectors com el científic i el tecnològic. Va néixer el 2018 com una acció de responsabilitat social corporativa i s’ha convertit en un model que s’ha estès arreu del món i que ha donat pas a l’organització Global STEM Women. Sis anys més tard, aquesta idea altruista ha traspassat fronteres territorials i institucionals, i estarà present la pròxima setmana a la Comissió de la Condició Jurídica i Social de Dones de l'ONU de la mà de la fundadora i CEO, Eva Díaz. Parlem amb ella en el marc d’un altre 8 de març, Dia Internacional de les Dones, que reclama igualtat d’oportunitats.

Com neix la iniciativa?

Tenia una agència especialitzada en comunicació en tecnologia i ciència, i vam decidir fer una acció per tornar a la societat tot el que ens havia donat. Cada any fèiem una acció amb una ONG i els regalàvem una pàgina web, una campanya a la ràdio, un enviament... el que necessitessin. Un any vam decidir ajudar algú que estigués fent coses per les nenes, les noies i les dones, perquè vèiem que tots els clients vinculats a les STEM seguien igual: tots eren homes. Ens vam preguntar què estàvem fent malament i vam decidir ajudar fent el que sabíem fer: comunicar. Volíem que les dones s’ajuntessin, es coneguessin, trobessin punts en comú... d'aquí va sortir la idea de fer un congrés i un estudi, l'STEM Women Annual Report, que ens ajuda a veure on treballa tothom per identificar mancances. Primer de tot, monitorem amb un programari propi les iniciatives que detectem en un país i després fem una enquesta. Les dades resultants, les presentem al congrés.

Com arribeu a crear la Global STEM Women i ser internacionals?

Vaig venir a viure al Canadà amb la meva família, i amb aquest nou horitzó, tothom em deia que havia de fer el mateix aquí. I ho vaig fer. La idea neix a Barcelona i és plenament europea, però vaig aprofitar el trasllat al Canadà per convertir-ho en una marca global. Calia fer-ho perquè els americans o els canadencs no ho perceben igual si és només un projecte europeu.

Teniu més de 4.000 dones a Espanya i sou presents a sis països més.

No ens esperàvem tenir tant èxit a tot arreu. Quan vam obrir la pàgina web a escala global, vam rebre moltes peticions de gent que ho volia portar al seu país. El primer salt va ser a Portugal, va ser una mena de prova pilot que va funcionar molt bé. És un país proper i teníem confiança per la similitud cultural. Aquesta experiència ens va ajudar a estandarditzar tots els processos per fer l'estudi anual i créixer a altres països. Després, vam anar a Itàlia i, alhora, al Canadà. L'any passat va ser l'any de l'explosió total i hem continuat aquest any. Vam fer Milà (Itàlia) i Montreal (Canadà), primer, i Bogotà (Colòmbia), Sao Paulo (Brasil) i Santiago de Xile (Xile) després. Amb Xile estem treballant, a finals de novembre farem el congrés. En fem cada any a tot arreu i acabem tancant amb Barcelona, que m'agrada que sigui l'últim congrés perquè vull que continuï sent important i que sigui l'edició més global de totes. Els pròxims països són Equador i Mèxic.

“A les zones rurals, el terme STEM gairebé no es coneix i a la gent li fa por l'enginyeria”

Heu fet algun contacte amb els països orientals? Les dones viuen en un entorn cultural molt diferent.

L'Àsia encara no l'hem tocat. De l'Índia sí que es van posar en contacte amb nosaltres i ens van demanar si podríem col·laborar en un esdeveniment. També hem fet coses amb la Universitat de Ghana, a l'Àfrica, on tenen un programa per a noies STEM i emprenedores. Els hem ajudat i orientat a fer comunicacions, tirar endavant iniciatives i altres accions. Els ritmes, culturalment, són molt diferents, i hi ha zones on a les dones encara els costa fer una passa endavant. En alguns casos, hem fet workshops a mida per explicar com és d’important la diversitat. Com a anècdota, en un workshop, vam trigar un quart d'hora a connectar-se. Portava dones molt potents i no entenia com és que anaven tan tard. Els vaig haver de fer veure com era d'important també la puntualitat i el temps. Intentem llançar un capítol de l'organització a un nou país quan tenim quatre o cinc dones que ens ho demanen i estan disposades a tirar endavant propostes.

Quins canvis heu monitorat respecte del primer STEM Annual Report?

Al principi havíem de fer molta pedagogia de les iniciatives, demanar que portessin un control i tinguessin clars els números, i ara ja no cal. Ara totes les col·laboradores són conscients que ho han de fer per demostrar el valor que tenen les iniciatives que posen al mercat. Altres coses que hem vist és que l'any passat vam tenir un rècord de participació amb 175 programes i iniciatives arreu del món, i també hem vist créixer molt el nombre d'impactes. Però això és per pura estadística, perquè la mostra que tenim és més gran i perquè van creixent les iniciatives, però al final, tot són bones xifres. També hem vist que el Me Too i l'establiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) van fer que hi hagués una punta de creació d'iniciatives; i que les capitals porten el lideratge. Veient que a Espanya hi ha comunitats autònomes amb menys impacte, hem fet el que anomenem STEM Tour per visitar escoles i difondre el valor de les STEM i de la diversitat. En un mes, vam impactar 1.250 nens i nenes. Una altra dada clau del darrer informe és que vam impactar el 2,3% de la població, que serien 170.000 nens i nenes. Hi ha qui digui "només" aquesta xifra, però quan vam començar era l'1% i escaig.

Com és el contrast entre les zones rurals i les capitals?

Molt gran. Una cosa que ens va sorprendre, i emocionar encara més, és la curiositat que tenen els nens i les nenes de poble. Pregunten més, respecten més, escolten i participen més. Suposo que a les ciutats tenim tanta informació i estímuls, que els nens i les nenes no valoren res. També vam comprovar que els professors no tenen temps per formar-se. En una escola rural, tens pocs recursos i t'has de centrar en molts alumnes. Per això, que vinguéssim i preguntéssim com seria el cotxe del futur o com funcionava un programari en 3D, va ser una cosa nova per a ells. Els vam ajudar a dissenyar el cotxe tal com el descrivien i després el vam imprimir en 3D. Va ser un contacte amb les STEM que habitualment no tenen. De fet, el terme STEM gairebé no es coneix i a la gent li fa por l'enginyeria. Molts no saben que és la intel·ligència artificial! Per això, és molt important trencar barreres i acostar les STEM a tothom. Però el més important és transmetre que fer ciències i tecnologia no vol dir ser molt intel·ligent, sinó ser molt treballador i constant per llegir, rellegir, repassar i retenir la informació.

La pròxima setmana sereu a la sessió anual de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de Dones de l'ONU. Com arribeu fins aquí?

Tot sorgeix al congrés de Montreal. Hi vam convidar diferents institucions i entitats, i una d'elles es diu Olympiades de la Parole, que és una iniciativa que va a les escoles i empodera les noies; acosta la democràcia i defensa les seves idees en termes de debat només a nenes per generar líders femenins. L'any passat van escollir les STEM com a tema central i van venir al congrés a inspirar-se. Ara han aconseguit tenir un espai a l'agenda de l'ONU i han fet que tinguem presència a la comissió. Hi participaré fent un discurs sobre els canvis que s'han vist al voltant de les STEM, després hi haurà un panel amb experta, i després cadascuna de les nenes faran una explicació de com ha evolucionat, quins problemes veuen i possibles solucions. Són nenes que tenen 13, 14 i 15 anys, i és increïble que puguin tenir aquesta responsabilitat.

“Fer ciències i tecnologia no vol dir ser molt intel·ligent, sinó ser molt treballador i constant”

Es fan accions per atreure nenes i noies, però se'n fan perquè els nens i nois vegin el talent femení a les STEM com una cosa normal?

Quan una societat està començant a introduir polítiques de gènere, fa dues coses: intentar canviar l'imaginari de tota la societat i fer accions de discriminació positiva per incidir en la minoria. A mesura que s'avança en l'estratègia i es monitoren bons resultats, les accions de discriminació positiva van a menys perquè se suposa que ja s'està normalitzant la situació. Al congrés, ara tenim una secció que hem repetit en tres edicions i que és un espai perquè parlin els homes amb la presidenta de l'associació. Volem veure com els homes s'enfronten a les vulnerabilitats, i tenir exemples d'homes que s'impliquen en el canvi i que són aliats nostres.

Un reclam habitual és que cal crear referents. Funciona la fórmula dels congressos per mostrar referents reals i actuals?

Funciona molt bé precisament perquè són reals i diversos. Tenim dones maquillades i sense maquillar; que són presumides o que prefereixen ser més senzilles; que venen de les ciències o que venen de la tecnologia; la diversitat i la normalitat en les referents STEM són molt importants. Fa temps, en una sessió en què va participar la UPC, va sortir la xifra que un 90% de les noies que entraven a Enginyeria Industrial tenien un referent masculí proper, fos el pare, un germà o algun altre familiar. Si no tens referents, no pensaràs en aquest itinerari; però si no tens dones al voltant, tampoc ajuda. Veiem caixeres, infermeres i mestres, ara també volem veure enginyeres. A més a més, amb aquests congressos veiem que, independentment de la llengua, les matemàtiques, la física o l'enginyeria s'entenen a tot arreu, això no ho trobes amb el dret o amb les humanitats, en què la cultura i el context marca molt. Les STEM són un llenguatge universal i amb més possibilitats, les dones no ho poden deixar escapar.

Les STEM són ara pal de peller del progrés econòmic i per això es crida al talent femení a aprofitar-ne les oportunitats, però caldria també dignificar les professions vinculades a les ciències socials i les humanitats per atraure homes i equilibrar la balança?

Aquí hi ha el factor de la feminització de certs sectors econòmics, com les cures. Les infermeres són majoritàriament dones i es necessiten també homes. Aquesta és una altra cosa que s'ha de potenciar, perquè la diversitat és necessària en totes les àrees de coneixement i professionals.

I es fan prou accions que apel·lin a aquesta implicació masculina?

N'hi ha molt poques. Diria que aquí també hi ha la qüestió del creixement que estan mostrant els sectors més tècnics i de les polítiques vinculades a la inclusió de les dones en aquests entorns que marquen els ODS. Es té per objectiu aconseguir que les empreses tinguin més dones, així que ara s'estan centrant a complir amb això i tenir comitès executius amb més dones. Fa uns dies parlava amb un professor de la Universitat de Toronto que deia que la intel·ligència artificial marcarà un abans i un després, perquè no hi haurà lletres ni ciències de forma diferenciada com ara, sinó que anirem a la multidisciplinarietat.

“La diversitat i la normalitat en les referents STEM són molt importants”

La IA ajudarà a aconseguir aquesta igualtat a les STEM?

És difícil dir-ho, però tot apunta que marcarà un abans i un després, i que obrirà moltes portes.

Sovint surten missatges com el de l’ONU que diu que el 2050 el 75% de posicions laborals requereixin coneixements STEM, funcionen aquestes alertes?

Sembla que no, per això ho anem repetint. Però és que hi ha encara molt camí per recórrer! A Itàlia, un 40% de les famílies italianes considera que les STEM no són per a les nenes. És una xifra molt heavy! I el 50% de les dones no treballa. Tot això ha fet que a Itàlia el STEM Women Congress tingui com a lema Perquè puguis ser el que vulguis ser. I aquí també hi ha un factor sociològic com ho és la immigració. Hi ha molta població que ve de països en els quals les dones encara no han fet passes com nosaltres, per això és molt important incidir en l'entorn escolar, per arribar a les generacions més joves i rebin aquests discursos; que vegin totes les possibilitats que tenen.