La música, el cinema o els videojocs són indústries culturals que han abraçat progressivament la digitalització dels seus formats, fins al punt que moltes veus clamen la pròxima desaparició dels formats físics. La darrera notícia que ha apuntalat aquest discurs ha arribat per part de Sony, que ha anunciat que a partir d’aquest febrer aturarà la fabricació de discos gravables en format Blu-ray, Mini-Disc i MD Data, així com les cintes MiniDV per a càmeres de vídeo. No ha estat l’única, ni tampoc la primera: el mes de desembre es va conèixer que LG deixaria de fabricar els seus darrers reproductors de Blu-ray, un moviment que ja havien adoptat anys enrere grans productors com Samsung o Oppo. La decisió ha estat qualificada per alguns com el darrer clau del taüt del mercat de cinema i sèries domèstic, però fins a quin punt té un impacte real dins del sector?

Segons fonts de la distribuïdora i editora barcelonina Selecta Visión, aquest moviment no té una afectació directa en l’edició en formats físics: “Deixen de fabricar els formats de gravació, i no els de només lectura, que són els que fem servir per posar a disposició del públic que vol col·leccionar en format físic”. Els discs gravables que Sony deixarà de produir són els que estan orientats al públic general, un format que des de Selecta Visión veuen lògic que es deixi de comercialitzar: “Ara podem gravar dades en altres contenidors, com discs durs externs i memòries USB i microUSB. Des de fa molt de temps que era molt més senzill fer servir un disc extern que un disc Blu-ray”.

Selecta Visión: “Ara podem gravar dades en altres contenidors, com discs durs externs i memòries USB i microUSB. Des de fa molt de temps que era molt més senzill fer servir un disc extern que un disc Blu-ray”

Per l’empresa catalana, alguns mitjans “han intentat analitzar la notícia amb poc encert”, fent servir titulars que afirmen que “els col·leccionistes tenen els dies comptats o que ja no hi haurà més format físic”. Des de Selecta Visión deixen clar que treballen directament amb la fàbrica europea de Sony i que no els han traslladat “cap notícia catastrofista”. “De fet, aquestes mateixes empreses ens ofereixen gravar cintes VHS, cintes de vinil o de casset”, afegeixen, uns formats “molt obsolets” que es posen a disposició per a ocasions especials. I, en cas que la divisió europea de Sony “deixés de fer fins i tot el sistema per a professionals”, l’empresa catalana té contacte amb “altres fàbriques que també produeixen en format Blu-ray, fins i tot nacionals”.

El moviment de Sony guanya perspectiva si es compara amb la seva actuació amb formats del passat: “El 2005 els professionals continuàvem treballant amb Betacam, un format que Sony va crear el 82 i del qual feia anys que havia deixat de fabricar cintes per a usuaris”. Un exemple similar va succeir amb la seva versió domèstica, el Betamax: els reproductors de cintes es van deixar de fabricar el 2002, però no va ser fins al 2015 que es van deixar de produir les cintes pregravables amb què treballava la indústria, 13 anys més tard.

Un mercat menys generalista, però amb nínxols importants

Presentat el 2006 i desenvolupat per un consorci de nou empreses líders d’electrònica, entre les quals es trobava Sony, el Blu-ray va sorgir com una de les principals apostes del sector per fer el salt als sistemes de vídeo d’alta definició (1080 p). Durant els seus inicis va tenir en l’HD DVD, liderat per Toshiba, el seu principal competidor, però va acabar imposant-s’hi el 2008. De fet, Sony va ser una de les grans impulsores del Blu-ray, adoptant-lo com a base pels videojocs de la PlayStation 3 i incorporant lectors en les successives consoles. El format ha conviscut les darreres dues dècades amb el DVD tradicional i amb el Blu-ray Ultra HD, sorgit el 2016 i amb capacitat d’admetre vídeos amb resolucions 4K.

Així i tot, l’auge de les plataformes de vídeo sota demanda de la darrera dècada han provocat una important davallada en el negoci dels formats físics. Entre 2019 i 2023, el percentatge d’usuaris que afirmaven haver vist algun contingut de vídeo en format DVD o Blu-ray en els darrers 12 mesos va passar del 49% al 30% als Estats Units, del 47% al 28% al Regne Unit o del 47% al 33% a Alemanya, segons Statista. “El mercat generalista evidentment va en descens”, reconeix el representant de Selecta Visión, però puntualitza que “aquest any ha sigut molt poquet comparat amb anys anteriors, amb prou feines un 5%”, xifres que indiquen que està arribant “el moment que esperàvem com a professionals del sector: que es comencés a estabilitzar”.

Per Selecta Visión, “el que fa molts anys era dolent, no tenir pel·lícules que venguessin centenars de milers de còpies, ara s’ha convertit en un valor, en poder seleccionar productes per a col·leccionistes nostàlgics”. La companyia defensa que hi ha una fracció de mercat que no desapareixerà, que és la formada per consumidors “amb la bandera del ‘physical forever’” que veuen en la propietat material de les pel·lícules, sèries, música o videojocs un valor indispensable: “És gent que pensa que està molt bé poder veure una cosa en digital, però que si vol que sigui seu, ho vol tenir en físic. ‘En el futur, què passarà amb el que tinc en digital?’, són alguns dels dubtes que sorgeixen”. És per aquesta raó que confien que, amb la marxa de grans actors generalistes, el mercat dels formats físics es mantindrà com un sector més comprimit, ocupat “pels professionals que hagin sabut afinar en els nínxols del mercat”. “El format físic no es perdrà, almenys en els pròxims 8 o 10 anys”, asseguren.