Fa anys que l’audiovisual va molt més enllà del cinema i la televisió. La democratització dels telèfons mòbils intel·ligents i la instal·lació de pantalles arreu ha provocat que el sector guanyi presència en àmbits tan diferents com la telemedicina o l’educació. “Gràcies a la tecnologia, des de la indústria audiovisual conquerim nous espais”, ha assegurat amb optimisme el president del Clúster Audiovisual de Catalunya i director general del Grup Lavinia Miquel Rutllant durant la celebració de la 10a edició de la Setmana del Talent Audiovisual al Disseny Hub de Barcelona. “Som bons, tenim un país molt fort, i ens ho hem de creure i ens hem d’unir”, ha reclamat la directora d’Infraestructures Digitals i Tecnològiques de 3Cat Natàlia Prats. Un nou mar d’oportunitats que es veu reforçat per l’arribada de noves oportunitats com la intel·ligència artificial generativa, però que també exigeix una actualització d’infraestructures tecnològiques que no és tan fàcil d’assolir.

Així ho acredita l’informe Noves tecnologies aplicades a platós i infraestructures audiovisuals per a la producció del Clúster Audiovisual, un document elaborat a partir d’entrevistes amb més de 40 empreses del sector i presentat durant la Setmana del Talent que posa el focus en dos elements clau: els espais de producció i serveis tècnics audiovisuals, i els serveis al núvol, centres de dades, telecomunicacions i connectivitat. “Per poder desenvolupar un sector audiovisual a Catalunya de manera forta, necessitem que aquestes dues potes es desenvolupin amb el potencial més ampli”, ha asseverat el responsable de la línia de cultura i turisme de la unitat de consultoria tecnològica d’Eurecat i coautor de l’informe, Xavier Cubeles.

Catalunya concentra el 20% dels centres de dades de l'estat espanyol i és la segona comunitat autònoma en nombre de platós, però fa curt amb instal·lacions de grans dimensions

En l’àmbit dels platós, Catalunya és la segona comunitat autònoma de l’estat espanyol amb més instal·lacions d’aquesta classe a l’estat espanyol, amb un total de 68, però la gran majoria són de petites dimensions, i només es disposa de quatre platós que superin els 700 m², quan a Madrid n’hi ha gairebé una trentena. Pel que fa als centres de dades, Catalunya concentra el 20,4% de les instal·lacions de l’estat, amb 22 a la demarcació de Barcelona i una a la de Girona. En aquest camp, Espanya és el 17è país a escala mundial en nombre, amb un 1,4% de tots els data centers del món, a molta distància del 37,6% que aglomera els Estats Units des de la primera posició. “Podem fer servir els de les multinacionals, però la Unió Europea ens recorda sempre en concepte de sobirania tecnològica. No podem dependre totalment del que ve de fora”, ha reivindicat Cubeles.

Una de les principals conclusions a què arriba l’informe és que l’única manera que el sector pugui fer un pas endavant i competir de tu a tu amb el d’altres regions és la coordinació de les estratègies a través de la col·laboració publicoprivada. “Un dels problemes és l’elevat cost, i que l’amortització dels equips ha de ser molt ràpida. També hem d’adequar de manera continuada l’oferta de formació en aquests camps”, ha apuntat l’investigador d’Eurecat.

De la base tecnològica a la producció virtual

Una de les companyies que ha optat per l’estratègia col·laborativa a petita escala és el Grup Lavinia, segons ha explicat el director general: “Una de les grans fortaleses és la nostra visió de futur, però ens trobàvem que, a l’hora d’aplicar-la, la nostra maquinària era insuficient”. No va ser fins que van optar per cooperar amb altres empreses de base tecnològica que van aconseguir donar sortida a algunes d’aquestes solucions. Una de les més destacades és el Plató Nou, unes instal·lacions posades en marxa de la mà d’Appia que s’han constituït com una de les primeres apostes en ferm per la producció virtual a l’estat espanyol. Ubicat al barri del Poblenou de Barcelona, aquestes infraestructures estan equipades amb monitors LED de 2,6 mil·límetres, sistemes de seguiment de moviment i un equip humà que s'encarrega de tota la fase de producció tècnica. “El vam obrir fa un any i és una llarga travessia pel desert, amb un gran cost econòmic, però tenim una recompensa: tot el coneixement que estem acumulant, el prestigi i el fet de saber que estem ajudant a fer créixer una indústria nova”, ha assegurat Rutllant.

No en va, Rutllant ha insistit que “si no som bons en tecnologia, no podrem atraure tota la indústria audiovisual” a Catalunya. Companyies audiovisuals, però també de base tecnològica, com el fabricant de pantalles Epson, el creador del motor Unreal Engine, Epic Games, o la mateixa OpenAI amb el seu ChatGPT. “Aquestes són la classe d’empreses que hauríem de ser capaços d’atraure aquí”, ha remarcat. Unes corporacions de grans dimensions com també ho és Mediapro, el grup líder del sector audiovisual català i espanyol que té presència a 29 països amb 52 seus i més de 7.000 treballadors. “El mercat local l’estem atenent amb una sèrie d’infraestructures que s’adapten, i el nostre repte és escalar això a l’àmbit internacional”, ha comentat la directora d’Innovació i Nous Negocis al grup Mediapro, María Carmen Fernández. Una expansió que passa necessàriament per l’adopció de noves tecnologies com la producció remota, la producció de canals al núvol o la ja mencionada producció virtual, amb la posada en marxa de quatre instal·lacions especialitzades a principis de 2023, la primera d’elles, a Barcelona.

Actors catalans com Mediapro, Lavinia o 3Cat han adoptat noves tecnologies com la producció virtual o les retransmissions immersives en els seus productes audiovisuals

Aquesta aposta també s’ha vist reflectida en el 3Cat, el conglomerat de mitjans públics que ja no només s’identifica amb la televisió o la ràdio, sinó que ha adoptat els mitjans digitals com una part intrínseca. “Hi ha més canals ocasionals, un exclusiu digital que ja és el segon en ràdio, pòdcasts, videopòdcasts, videojocs… Tot això ha que necessitem que les infraestructures de base ens acompanyin”, ha detallat la directora d’Infraestructures Digitals i Tecnològiques Natàlia Prats. Experiències com els directes en 360º d’Eufòria desenvolupats conjuntament amb i2CAT en són el resultat més cridaner, però darrere hi ha tota una demanda per qüestions crítiques com emmagatzematge al núvol, xarxes de lliurament de continguts (CDN), gestió de dades i metadades dels continguts i dels usuaris o un frontend adaptat a l’aspecte multiplataforma i multiformat del 3Cat. “Això és la infraestructura de base, però també necessitem una infraestructura tecnològica, amb una capil·laritat i granularitat molt diversa. Tenim grans i petites produccions, i el concepte important és la idoleïtat dels models de producció”, ha sintetitzat Prats.

La promesa del Catalunya Media City

Totes aquestes necessitats, reptes, demandes i potencials s’alineen amb el gran projecte que tot el sector audiovisual català espera amb espelmes: el Catalunya Media City, el projecte que transformarà l’antiga central tèrmica de les Tres Xemeneies, entre Sant Adrià del Besòs i Badalona, en el futur hub de l’audiovisual i del videojoc del país. “El Catalunya Media City neix de dos impulsos: un és clarament de sector, la necessitat de contribuir, enfortir i atacar les mancances i potencialitats de l’audiovisual; i l’altre és urbanístic i social, amb la voluntat d’impulsar un nou barri”, ha explicat el director de la iniciativa, Marc López. Amb el pla director urbanístic (PDU) aprovat el març de 2023, el projecte té confirmats 32 hectàrees a dividir entre zones d’habitatge i activitat comercial, que es divideixen en tres actuacions principals.

El Catalunya Media City, previst per començar a operar el 2028 o el 2029, destacarà per un edifici públic per fomentar la formació, innovació i l'emprenedoria audiovisual i més de 70.000 m² per a l'activitat econòmica del sector

La primera d’elles és la Nau Turbines, cedida a la Generalitat el desembre de 2023, un edifici que es convertirà en un equipament públic centrat en la formació professional i universitària en l’àmbit audiovisual, la innovació a través de recerca i el foment de l’emprenedoria empresarial, cedint espais a start-ups, acceleradores i incubadores. “El concurs segurament es resoldrà a finals d’aquest any o a principis de l’any que ve, quan el projecte es posarà en marxa, perquè al voltant del 2028 o 29, l’edifici Turbines sigui una realitat”, ha especificat López. La segona pota és el parc audiovisual i digital, el gruix on s’executarà l’activitat econòmica. Es tracta de gairebé 70.000 metres quadrats en què “serà primordial la col·laboració publicoprivada” perquè esdevinguin part del hub que es vol assolir. Finalment, la tercera branca viatja fins a Terrassa, a l’actual Parc Audiovisual de Catalunya, zona que s’ha considerat la més adient per ampliar amb la construcció de dos nous platons de grans dimensions, en la línia de cobrir les demandes d’aquesta classe d’espais que es contemplaven en l’informe presentat durant la sessió.

El Catalunya Media City s’inspira en projectes anteriors o coetanis, com el MediaCity UK de Salford (Manchester, Regne Unit), el Media Park de Hilversum (Països Baixos) o el Mediapark de Brussel·les (Bèlgica). Tots ells demostren, com remarca Rutllant, que “la indústria creativa funciona sobre un sostrat tecnològic”, però també que aquesta aposta per la tecnologia “no menysprea mai, de cap manera, la creativitat i els continguts, que van sempre al damunt”. “La tecnologia és important, però ho és si parlem d’una hibridació amb el talent i la creativitat. Són tan importants les infraestructures com tenir una bona base del talent”, ha coincidit López.