El dèficit de talent digital s’ha consolidat com un dels principals colls d’ampolla per al creixement del sector tecnològic a Catalunya. Aquesta ha estat una de les idees centrals de la Jornada de Talent Digital organitzada pel Cercle Tecnològic, que ha reunit representants de l’administració, l’empresa i el sistema educatiu per debatre com afrontar aquest repte de manera coordinada.

La sessió ha servit també per posar sobre la taula el Pacte Nacional pel Talent Digital, una iniciativa que busca duplicar el nombre de professionals TIC fins al 2030 i millorar l’encaix entre formació i necessitats del mercat.

Un dèficit estructural que limita el creixement

Durant la benvinguda institucional, el president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera, ha reiterat que la manca de talent no és un problema conjuntural, sinó estructural: “Des de fa anys reivindiquem que la falta de talent és un dels principals frens al creixement de l’economia digital”.

En la mateixa línia, la secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo Garcia-Delgado, ha advertit que el desajust entre oferta i demanda és cada cop més evident. Segons ha explicat, “hi ha una massa de llocs de treball que no s’ocupen”, fet que limita la competitivitat del sector.

Galindo ha insistit que el context actual —marcat per la transformació tecnològica i geopolítica— exigeix una resposta coordinada: “O ho fem de forma conjunta o no ens en sortirem”, ha afirmat, tot defensant la col·laboració entre administració i empresa com a element clau.

El Pacte pel Talent Digital, al centre de l’estratègia

El Pacte Nacional pel Talent Digital ha centrat bona part del debat. Francesc Rambla, coordinador del Pacte Nacional per al Talent Digital a la Secretaria de Polítiques Digitals del Departament d’Empresa i Treball, ha situat el repte en termes de país: “Si no donem resposta a les vacants, el creixement del sector es veu compromès”.

El Pacte pel Talent Digital s’estructura en cinc eixos, incloent formació, atracció de talent i reducció de la bretxa de gènere.

El Pacte planteja objectius ambiciosos: duplicar el nombre de professionals TIC, assolir un 50% de presència femenina i incrementar la participació de col·lectius infrarepresentats, com les persones amb discapacitat. A més, s’estructura en cinc eixos que van des del foment de vocacions fins a la capacitació al llarg de la vida, amb l’objectiu de connectar millor el talent amb el teixit productiu.

Bretxa de gènere: un problema estructural que persisteix

La primera taula rodona, centrada en la bretxa de gènere, ha reunit M. Carmen Fernández, assessora de consells i Premi DonaTIC 2025; Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica i de l’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona; i Sonia Cañizares, directora de Salut i de Sector Públic a Catalunya a Sopra Steria i responsable del grup DonaTIC, i va estar moderada per Bea Abbad, Directora Corporativa i Estratègia del Cercle Tecnològic.

Les tres ponents han coincidit a assenyalar que es tracta d’una bretxa estructural que comença en la formació i es manté al llarg de la trajectòria professional.

Carme Poveda ha advertit que el ritme de canvi és insuficient: “Amb les tendències actuals, trigarem dècades a arribar a la paritat”, tot i que ha apuntat signes positius en àmbits emergents com la intel·ligència artificial.

Per la seva banda, Sonia Cañizares ha defensat que el canvi ha de ser més decidit des de les empreses: “Cal forçar el canvi i impulsar lideratge femení, perquè està demostrat que genera equips més diversos i millors resultats”.

“La manca de talent digital és avui un dels principals frens al creixement de l’economia tecnològica a Catalunya.”

En aquest context, M. Carmen Fernández ha posat el focus en l’acompanyament professional: “Les eines de mentoria són clau perquè les dones puguin avançar cap a posicions de lideratge”.

Educació i empresa: una connexió encara desajustada

La segona taula, centrada en la relació entre educació i mercat laboral, ha comptat amb Gemma Verdés, directora general d’Alumnat del Departament d’Educació i Formació Professional; Joana Barbany, directora de desenvolupament de negoci de Michael Page; Jordi Poll, board director a Outvise; i Miquel Soriano, director general d’Universitats, i va estar moderada per Marta Clua. Directora de Sector Públic a Basetis. El debat ha evidenciat una desconnexió entre els tempos del sistema educatiu i les necessitats de les empreses.

Gemma Verdés ha destacat el paper de la formació professional com a via inclusiva i flexible: “La FP és clau per a persones que necessiten incorporar-se ràpidament al mercat laboral i permet itineraris modulars i acumulables”.

Des del sector privat, Joana Barbany ha reclamat més agilitat institucional: “La diferència de velocitat entre l’administració pública i l’empresa privada s’està ampliant”.

En clau global, Jordi Poll ha subratllat que el talent ja no és local: “No podrem cobrir la demanda només amb el talent que generem a casa”, en referència a la competència internacional.

Finalment, Miquel Soriano ha reivindicat el paper estructural de la universitat: “La formació universitària aporta capacitat d’aprenentatge i criteri per adaptar-se a un entorn canviant”.

Inclusió: evitar noves bretxes en l’economia digital

La tercera taula, dedicada al talent inclusiu, ha reunit Cèsar López, director general de la Fundació GoodJob; Valentí Arroyo, director general de Prestacions Socials; i Javier de Oña, subdirector general de la Fundació Integralia DKV, i va estar moderada per Sònia López. Directora de Sector Públic a NTT Data. Els ponents han coincidit a alertar que la digitalització pot ampliar desigualtats si no s’hi actua de manera decidida.

Cèsar López ha destacat la necessitat de generar vocacions: “Cal ajudar les persones amb discapacitat a veure que també poden formar part del sector tecnològic”.

Per la seva banda, Valentí Arroyo ha defensat una mirada més àmplia sobre la inclusió: “Cal incorporar perfils diversos per evitar reproduir desigualtats en el nou mercat digital”.

Catalunya vol duplicar el nombre de professionals TIC fins al 2030 per cobrir la demanda creixent del sector.

Finalment, Javier de Oña ha posat xifres a aquesta realitat: “Només un terç de les persones amb discapacitat tenen competències digitals bàsiques”, fet que evidencia les barreres d’accés.

Un repte de país

La jornada ha conclòs amb una idea compartida: el talent digital s’ha convertit en un repte estratègic de país que requereix la implicació de tots els actors.

Amb la previsió de formalitzar el Pacte Nacional pel Talent Digital en els propers mesos, el sector confia en disposar d’un marc comú per abordar un dels principals desafiaments de l’economia digital catalana.