El bon temps, la calor i les vacances fan que estiguem menys estones tancats a casa i davant la televisió, i això les plataformes de vídeo a la carta ho saben. El nombre de subscripcions varia al llarg de l’any, amb la primavera i l’estiu com un període en caiguda. Tot i això, aquest ja és un producte que s’ha consolidat i ha deixat enrere els grans creixements, i ha passat a ser una despesa mensual més al costat de l’electricitat, l’aigua o el gas. Segons les dades de l’Estudi Global de Streaming 2024 de la consultora Simon-Kucher, a escala global, ha augmentat un 8% el temps dedicat als continguts de pagament en línia, mentre que a Espanya ha caigut un 3%.

De mitjana, la població espanyola està abonada a 2,7 plataformes, un 0,3% menys que l’edició de l’any anterior del mateix informe, i el 50% encara creu que en són masses. “La gent està disposada a pagar poc, però reconeix que cal tenir dues o tres contractades”, comenta el professor del departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Joan Corbella, “l’estàndard seria Netflix, i llavors una segona o tercera que s’agafen temporalment i van variant en funció de les sèries o pel·lícules disponibles”.

Netflix és la tria principal i es complementa amb altres plataformes que es contracten temporalment segons el catàleg del qual disposa

La prohibició dels comptes compartits ha estat el detonant del malestar. I Netflix ho va notar al tancament del 2023. Segons el darrer estudi de l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació a Espanya, del 65% de ciutadans que tenia accés a algun servei de vídeo sota demanda, un 57,1% accedia als continguts del gegant. És una caiguda minsa respecte de l’any anterior, quan es va registrar el 54,5%, però mostra que la nova política ja va tenir conseqüències en els primers mesos d’aplicació. “Això va fer que la gent fos més selectiva amb les plataformes que contracta. La limitació a un compte per persona no va matar Netflix, perquè està molt arrelada, però anirem veient com sí que afecta altres més petites”, comenta Corbella.

Un màxim de tres plataformes per llar

No agrada pagar, és una tendència homogènia arreu del món, però l’expert reconeix que encara ho és més a Espanya. L’estudi ratifica la sensació i situa les xarxes socials com un competidor important per a les plataformes: substitueixen en un 29% el consum del temps dedicat als continguts en línia. “YouTube és el gran portaavions de l’audiovisual. Allà hi tens de tot i és una primera referència per a tothom, per a qui vol pagar i per a qui no ho vol fer”, afirma l’expert, que recorda com la xarxa ha introduït progressivament fórmules remunerades per ampliar l’accés a més vídeos.

El context actual s’ha descrit en diverses investigacions, i així ho comparteix Corbella, com “una batalla per l’atenció”. “Està liderada per YouTube, seguida de Netflix. Per als més petits, la primera referència sempre és YouTube, i això fa que mantingui una posició important”, aclareix. Instagram i TikTok ocupen la tercera i quarta posició en funció de l’edat i interessos dels usuaris, amb el punt fort dels vídeos curts.

El mercat es troba en una batalla per l’atenció i el temps lliure de l’usuari

Però aquesta és una tendència actual i que pot canviar. El docent de la UPF esmenta l’arribada dels videojocs a les plataformes com un dels punts d’inflexió: “Netflix hi està entrant, i no és l’únic, precisament perquè saben que no es tracta de captar atenció per l’audiovisual, sinó l’atenció de l’usuari en el temps lliure”. Tot plegat també pot ajudar a captar més les noves generacions cap a les sèries i les pel·lícules, amb menys demanda entre els adolescents que en edats superiors. El motiu principal es deu al fet que conviuen generacions que han conegut les emissions regulars de la televisió amb d’altres que són plenament natives digitals. “La gent gran ja ha hagut d’anar a les plataformes a buscar les sèries perquè no apareixen a la televisió lineal, per això és el públic que més creix en molts països”, explica.

El següent producte a entrar de forma massiva podria ser l’esport, un altre dels elements que Corbella veu decisiu per consolidar l’arribada de les capes de més edat als canals digitals.

Plataformes més diversificades

Totes les previsions del mercat del vídeo sota demanda apunten cap a una concentració de plataformes o d’acords entre elles. “N’hi haurà de nínxol, això no canviarà, però veurem grans empreses amb continguts generalistes per captar l’usuari que no vol pagar moltes plataformes, oferiran entreteniment, concursos, sèries, pel·lícules, esports... És el que ja està fent Prime Video o ha fet durant molts anys Telefónica”, assenyala Corbella. I és que la companyia espanyola va ser pionera anys enrere en el model, el qual assegura és descoberta “recent” en un punt clau com els Estats Units i que “marcarà la pauta a escala global”.

Telefónica va ser pionera a introduir un servei integrat per diverses plataformes i serà la tendència que seguirà el mercat

Però en tot plegat també hi ha incògnites, com la dels hàbits de consum dels infants i adolescents. “Sempre hi ha hagut el tòpic que quan es facin grans, s’escarxofaran al sofà i miraran la televisió com els grans, però ara tenim un canvi tecnològic que ho pot fer variar tot”, reflexiona el docent. L’augment del nombre de pantalles a les llars, la diversitat d’usos que permeten i una connectivitat que ofereix cada dia més possibilitats, fa que els experts no s’atreveixin a extreure conclusions. Tampoc pel que fa a la indústria, on actualment les sèries i pel·lícules de producció pròpia tenen cada cop un pes més rellevant, però arrosseguen un cost elevat que podria no estar justificat si l’streaming no manté unes bones xifres.