L’acostament d’una nova estació és sinònim d’una nova edició del Steam Next Fest, el festival de demos de videojocs en desenvolupament que celebra trimestralment la plataforma digital Steam. Entre el 10 i el 17 de juny, centenars de versions de proves de títols de tota mena es podran jugar de manera gratuïta, i entre ells n’hi ha una desena que s’han creat a Catalunya. Aquesta petita mostra és un indicatiu de la diversitat d’idees, gèneres i estètiques que es pot provar dins de l’ecosistema català: hi trobem trencaclosques amb lletres, obres d’humor, jocs d’investigació criminal i, fins i tot, remakes d’obres anteriors.

Basureroes: Invasion

El videojoc clàssic està més viu que mai, amb esdeveniments com la RetroBarcelona en plena forma i un gran grup de desenvolupadors independents creant obres que s’inspiren en aquests títols. Un d’aquests videojocs és Basureroes: Invasion, desenvolupat en solitari per Javi Garcia ‘Javi Mikau’ i publicat per l’estudi barceloní JanduSoft. Amb una clara inspiració en els primers Mega-Man, estem davant d’un joc de plataformes en 2D en què un grup de set herois amb diferents habilitats haurà de salvar la Terra d’una invasió alienígena. Amb una estètica pixel-art de colors vius i una banda sonora de vuit bits que enganxa en les primeres notes, cadascun dels 20 nivells amb què comptarà el joc final (previst per aquest 2024) es pot jugar en solitari o en cooperatiu de fins a quatre persones, i clou amb un combat contra un enemic final.

En català? Sí.

Byte The Bullet

Si us quedeu amb ganes de més després de provar Basureroes, no patiu, perquè no és l’únic videojoc retro de plataformes en 2D inspirat per Mega-Man i publicat per JanduSoft de la llista. I és que el mateix estudi també s’encarrega de distribuir Byte The Bullet, videojoc creat pel barceloní Esteban Marin que ens la posa en la pell virtual d’un antivirus encarregat de netejar els components d’un ordinador. Amb una narrativa no lineal i una direcció visual minimalista que dona molta potència a cada color individual, Byte the Bullet ens farà explorar el disc dur, la targeta de vídeo o el sistema de refrigeració a través de nivells amb reptes d’allò més diversos i plens de referències a altres videojocs.

En català? No.

Citadelum

Després d’agafar-li el gust als simuladors de recursos amb Prison Tycoon i One Military Camp, el veterà estudi Abylight Barcelona viatja ara fins a l’antiga Roma per portar-nos Citadelum, un videojoc de construcció de ciutats on dissenyar i fer créixer la nostra pròpia Tàrraco. Com tot bon joc del gènere, l’obra d’Abylight ens fa començar amb una petita vila per fer-la créixer a còpia d'arreplegar recursos naturals, construir edificis especialitzats i entrenar els ciutadans en diferents oficis. Des de cases i granges fins a termes, aqüeductes, coliseus o camps d’entrenament, Citadelum té en la construcció de la ciutat el seu focus principal, però no l’únic: el videojoc també incorpora un panteó de déus als quals haurem de satisfer i ciutats i pobles veïns amb els quals comerciar o guerrejar.

En català? La demo, no, però el joc final, sí.

DETECTIVE - The Motel

Des que el 2020 va llançar After You, el desenvolupador barceloní k148 Game Studio s’ha especialitzat en els videojocs en primera persona narratius, sigui a través de trencaclosques o de misteris. L’any passat, i sota la publicació de JanduSoft, el creatiu va publicar la primera entrega de la sèrie DETECTIVE, DETECTIVE - Stella Porta Case, i aquest mes de juny acaba de publicar-ne la segona, DETECTIVE - Minerva Case. Tanmateix, la seva participació en el Steam Next Fest no és amb cap d’aquests dos títols, sinó amb un tercer de la mateixa sèrie, DETECTIVE - The Motel, en el qual els jugadors hauran de resoldre un cas d’assassinat succeït en un petit hotel de carretera. Explorant totes les habitacions i interrogant els seus residents, caldrà deduir qui ha mort, quan ho va fer, en quina sala vivia i qui ha estat l’assassí.

Tràiler disponible a la pàgina de Steam del joc.

En català? La demo, no, però el joc final, sí.

Encounters: Music Stories

Que no us enganyin els adorables personatges amb caps quadriculars ni la tranquilitat que transmeten les seves cançons: Encounters: Music Stories és un videojoc de ritme pensat per als jugadors més avesats al gènere. L’obra de la desenvolupadora santcugatenca Raquel G. Cabañas, qui també és compositora de música, està pensada per ser precisos amb ritmes diferents a cada mà. En cadascun dels seus nivells, conformats per arranjaments de música clàssica i cançons originals, tindrem la pantalla partida i, en cada costat, un personatge que camina cap al centre sobre una fila de columnes, algunes de les quals es troben aixecades. L’objectiu és clicar el botó pertinent en el moment adequat, fent així que les columnes baixin i puguin reprendre el camí. La gràcia es troba en què cada personatge representa el so d’un instrument, de manera que haurem d’anar clicant els botons com si toquéssim la melodia de dos instruments a l’hora. El joc ofereix l’opció d’entrenar per separat cada part del nivell, però no deixa continuar amb els següents fins que no s’ha superat almenys una vegada. I és que un únic error ja ens obliga a tornar a començar la peça des de zero. Per sort, els nivells disposen de quatre punts de control des dels quals reprendre el repte. El joc és ben clar: confia més en la teva oïda que en la teva vista!

En català? Sí.

Farlands

Stardew Valley, però a l’espai. Així es podria definir ràpidament la proposta de Farlands, i és que són múltiples els videojocs que s’han inspirat en l’obra d’Eric Barone per acostar-se al gènere dels simuladors de granges. Tenir un referent tan clar és, precisament, un repte a superar, i el videojoc d’Eric Rodríguez i JanduSoft s’hi enfronta després de l’experiència de dissenyar jocs de taula i analitzar durant anys desenes de títols d’aquest estil. Així, ens trobem davant d’una obra que aposta pels viatges espacials, l’exploració de planetes, la gestió d’una nau i les plantes alienígenes com a trets distintius, però sense oblidar-se de les idees que ja s’ha demostrat que funcionen: el conreu manual basat en l’energia física, la relació amb la comunitat de veïns i l’enfrontament entre una vida rural calmada contra la metròpoli i el capitalisme desenfrenat. Aquells a qui la demo se’ls quedi curta, no hauran d’esperar gaire: el videojoc s’estrenarà el pròxim 24 de juliol en format d’accés anticipat.

En català? La demo, no, però el joc final, sí.

Galaia

Malgrat que estèticament recorda als The Legend of Zelda clàssics, Galaia s’encasella més aviat dins del gènere roguelite, és a dir, videojocs en els quals avancem per nivells generats automàticament i ens enfrontem a enemics amb millores que es reinicien en cada nou intent. Estem davant d’una obra desenvolupada en solitari durant quatre anys pel desenvolupador barceloní Josep Camarasa ‘JgDoesThings’, actual dissenyador tècnic a Anchor Point Studios, en la qual som un gatet acompanyat per una espècie de dron que s’endinsa en les ruïnes del regne de Galaia, una civilització destruïda fa segles. El videojoc pren les mecàniques d’un joc de trets de palanques bessones, en el qual farem servir la palanca esquerra del comandament per moure el personatge i la dreta per apuntar cap a on disparar. L’element diferencial de Galaia és la importància de l’esquiva com a mecànica: no només ens serveix per evitar rebre danys, sinó que també és l’acció que hem de fer per recarregar els trets làsers del robot. El videojoc, que promet ser curtet i d’una dificultat accessible, es llançarà al mercat el pròxim 18 de juliol.

En català? No.

The Hookmarine

The Hookmarine és la nova obra en solitari d’Èric Verdalet 'Elendow', programador d’Alike Studio que ja ha publicat pel seu compte obres com Summoner’s Mess o The Button. En aquest nou títol, que té previst llançar-se durant el 2024, juguem el paper d’un submarí que té la missió de netejar l’oceà de barrils amb components tòxics. El problema és que els motors del vehicle han deixat de funcionar, així que l’única manera de desplaçar-se pel fons marí és fer servir un ganxo per anar movent-nos de paret a paret. Amb aquesta única mecànica, els jugadors hauran d’aconseguir portar tots els contenidors des del fons d’una fossa fins a la superfície en el menor temps possible i intentant que xoquin com menys vegades millor amb les estructures del fons de l’oceà, atès que cada impacte deixarà una taca de contaminació. La demo disposa d’un mode arcade que traspassarà les puntuacions al joc final, el qual també comptarà amb un mode història.

En català? Sí.

HORROR TALES: The Beggar

Carlos Coronado és ja un referent dins de l’ecosistema del desenvolupament independent de videojocs català, especialment pel que fa al gènere de terror. Tres anys després de plasmar Girona a HORROR TALES: The Wine, el creador torna amb una seqüel·la de la mencionada obra, HORROR TALES: The Beggar, que sembla que serà la darrera experimentació de Coronado en el camp del terror. En aquesta ocasió, ens trobem davant d’un videojoc que ens fa enfrontar-nos als enemics de cara fent servir la manipulació del temps i l’espai de què disposa el protagonista. Ambientat en un món desolat de ciència-ficció, el jugador podrà atraure i repelir objectes a grans velocitats, generar llum en entorns foscos i fins i tot canviar entre el dia i la nit per resoldre els diferents trencaclosques que anirà trobant. Amb tot, la sensació d’omnipotència que poden generar aquests poders no ens estalviaran ensurts i moments de tensió en què voldrem córrer més ràpid que ningú per fugir de les al·lucinacions que ens persegueixen. Si la demo se us fa curta, el mateix dia que s’acaba el festival, el 17 de juny, es publicarà la versió completa del videojoc.

En català? Sí.

LOK Digital

Si us agraden els trencaclosques, LOK Digital és una aposta segura. Aquest videojoc és el resultat de la unió del dissenyador polonès Blaž Urban Gracar ‘Letibus Design’ i el programador barceloní Ferran Ruiz Sala 'Raindrinker'. Nascut originalment com un llibre en físic, el joc ens convida a fer prosperar els LOK, unes criatures que només poden viure en blocs de color negre. Per ampliar el seu hàbitat natural, la nostra missió serà pintar completament de negre una quadrícula de lletres formant paraules que segueixen unes normes molt específiques. Per exemple, el mot LOK permet pintar de negre una casella addicional, mentre que TA fa pintar de negre totes les caselles d’una mateixa lletra, i TLAK ens obliga a pintar-ne dues de consecutives. Tenint en compte les característiques de cada paraula, l’objectiu serà trobar l’ordre idoni que cal seguir per completar cada nivell. Un repte que d’entrada pot semblar fàcil, però que a poc a poc es va complicant i ens fa donar-li voltes i voltes a un mateix trencaclosques fins a arribar a la solució. Per fer el pensament més agradable, el joc l’acompanya amb una relaxant banda sonora i un estil artístic que aprofita d’allò més bé la dualitat entre el blanc i el negre.

En català? Sí.

No Vacancy Tonight

Què faries si, de sobte, et despertessis dins d’un motel enmig del desert? Aquesta és la situació en què es troba el jugador a No Vacancy Tonight, un videojoc en primera persona en un entorn en 3D que mescla les mecàniques d’una aventura d’apuntar i clicar amb el to de terror que genera l’ambient opressiu de l’hotel. Per descomptat, no estarem sols dins d’aquest edifici dels anys 60, i haurem d’anar resolent diversos trencaclosques i explorant les diferents sales del motel per descobrir què fem en aquest lloc i per què som allà. El videojoc és obra de Momiji Games, un estudi barceloní nascut el 2023 per acabar de desenvolupar el projecte de fi de màster del seu fundador.

En català? Sí.

PINEAPPLE: A Bittersweet Revenge

Des que va començar el curs, la protagonista de PINEAPPLE: A Bittersweet Revenge ha estat assetjada per una noia a qui anomena La Bruixa: li ha robat el patinet, trencat la guitarra, esguerrat el jersei... I, després d’observar-la amb precisió durant molt de temps, ha arribat l’hora de la venjança. Una venjança dolça, perquè... Es basa a col·locar pinyes allà on va o on necessita fer alguna cosa. Així, la nova obra de l’estudi barceloní Patrones & Escondites torna a apostar per un alt component narratiu com ja feren amb Unmemory i DELETE AFTER READING, però aquesta vegada, amb l’humor com a bandera. El joc ens anirà portant a través de les diverses malifetes que li farem a La Bruixa, que consisteixen a deixar pinyes en llocs tan diversos com la taquilla del gimnàs o l’espai a la biblioteca on hauria d’estar el llibre que necessita per fer els deures. D’aquesta manera, els jugadors hauran de consultar les notes apuntades al bloc personal de la protagonista, que estèticament recorden molt a una llibreta escolar amb anotacions en boli, per tenir èxit en la seva venjança.

En català? No.

Sword of the Necromancer: Resurrection

El 2021, després d’una exitosa campanya de Kickstarter, l’estudi barceloní Grimorio of Games va publicar Sword of the Necromancer, un videojoc de rol d’acció centrat en l’exploració de masmorres que es diferenciava d’altres títols del gènere per la possibilitat de poder reviure enemics perquè lluitessin al nostre costat. L’equip treballa ara en la seva seqüela, Sword of the Necromancer: Revenant, una obra més ambiciosa que fa el salt al 3D i incorpora nous elements mecànics. Tanmateix, mentre desenvolupen en aquest joc, l’equip ha decidit aprofitar el motor gràfic que han creat per la seqüela per llançar un remake del primer títol en 3D, el qual han anomenat Sword of the Necromancer: Resurrection. Així, ens trobem davant de la mateixa història i progressió que l’original, en el qual ens encarnàvem en la pell de la guerrera Tama en la seva missió per reviure la seva estimada Koko. Amb un sistema de combat renovat i amb la possibilitat de controlar la intel·ligència artificial dels monstres que invoquem, el joc anirà explicant la història a través de cinemàtiques a mesura que anem superant els diferents nivells de la masmorra.

En català? Sí.