El temps passa volant, i ja hem avançat cinc anys d’un text que vaig escriure per aquí. Si l’any 2025 va ser el 40 aniversari d’en Mario, aquest 21 de febrer de 2026 li toca fer els mateixos anys a la saga de “La llegenda de Zelda” (Nintendo, 1986). Si Nintendo és Disney, i Mario és Mickey Mouse, no sabria dir qui deuen ser els seus protagonistes, la Zelda i en Link. Des del punt de vista de personatges originals, potser Daisy i l’ànec Donald? I Ganondorf/Ganon llavors seria el cap dels “Beagle Boys” (“Golfos Apandadores” en la versió espanyola). En qualsevol cas, aquesta saga és un dels talismans de Nintendo, i mai falla quan surt una nova consola.

Neix l’any 1986 sota el nom original de “The Hyrule Fantasy: La llegenda de Zelda”. En japonès, “The Hyrule Fantasy ゼルダの伝説”, amb una part del títol original directament en caràcters occidentals (ローマ字, rômaji) i donant rellevància al seu món de fantasia, el regne de Hyrule, on els personatges viuen les aventures. Un món inspirat en Tolkien, per descomptat, el camp de Kyoto, i les experiències del seu creador, Shigeru Miyamoto, viatjant pel Japó sense mapa. Simplement, deixant-se sorprendre per allò que es trobava. I això darrer és precisament la clau de l’experiència de joc.

"Simplement, deixant-se sorprendre per allò que es trobava. I això darrer és precisament la clau de l’experiència de joc"

Curiosament, la primera encarnació va ser en format disc, pel perifèric “Famicom Disk System”, amb l’objectiu de ser l’aplicació rupturista (“killer app”) que portés la gent a comprar-se aquest dispositiu addicional a la consola Famicom. Tant el perifèric com el joc es van posar a la venda el mateix dia. No sé quin seria l’impacte concret de la saga, però es van arribar a vendre 4,4 milions d'unitats d’aquest perifèric, convertint-lo en l'accessori de consola amb més èxit de tots els temps. No seria fins a l’any següent que sortiria la versió en cartutx, més popular. Si teniu una versió daurada segellada, d’edició limitada, alerta, que en els darrers anys s’han subhastat per més de 800.000 dòlars! Més que alguns quadres de Rembrandt.

Ja en el seu moment es converteix en un joc rellevant i innovador, si bé a l’ombra del seu germà Mario quant a vendes i popularitat, per ser el primer que permet desar la partida fins i tot en el seu format cartutx, en incloure una bateria a l'interior. També es considera un dels primers, o dels més importants, a formular el format de món obert (si, goso usar aquest terme concret per un joc dels 80), on el personatge pot explorar tot l’entorn, interactuar amb els elements per descobrir secrets (per exemple, cremar arbres) o trobar masmorres de manera no lineal, amb el seu enemic final i on aconseguir objectes que et permeten millorar el personatge o obrir les teves opcions d’exploració.

"Zelda es considera un dels primers, o dels més importants, a formular el format de món obert, on el personatge pot explorar tot l’entorn i interactuar amb els elements"

Cal dir que aquesta concepció de joc continua essent rellevant avui dia, creant escola. Ja quan els desenvolupadors d’una de les seves encarnacions modernes, el joc “Breath of the Wild” (Nintendo, 2017), van fer la seva presentació oficial a la Game Developers Conference del març de 2017, van dir clarament que es tractava d’un “retorn als orígens”. A la filosofia del primer Zelda, el qual protagonitzava una gran part de les seves transparències. Com a testimoni de tot plegat, encara sovint s'utilitza el terme “Zelda-like” (semblant als Zelda o “estil Zelda”) per descriure videojocs. Ja en el seu moment van sorgir diferents imitadors, o si més no, jocs clarament inspirats. Jo personalment, com no disposava d’una consola NES llavors, tenia debilitat per un joc d’ordinador MSX (és clar...) anomenat Golvellius (Compile, 1987). Però per qui li interessen jocs més moderns, dins l’escena “indie” hi ha altres casos rellevants com el Tunic (isometricorp Games, 2022) o el Death’s Door (Acid Nerve, 2021), per dir-ne un parell. Si et vols dedicar a crear videojocs, és requisit imprescindible jugar a la saga Zelda.

Aquí estem 40 anys després, amb la Switch 2 a tota màquina, i els jocs de Zelda fent-li companyia a cada ala. A l’entrada de fa cinc anys comentava “ara, toca esperar el Breath of the Wild 2”. Ara, aquest joc, el “Tears of the Kingdom” (Nintendo, 2023) ja té 3 anys. I l'any 2027 ens espera una pel·lícula, actualment en producció, amb actors reals (abans ja hi havia la sèrie d’animació de l’any 1989… buff). Tot i que, per algunes experiències passades, sempre em fa una mica de basarda el tema “pel·lícula basada en un videojoc”, la veritat. Ja veurem, siguem optimistes per ara.

"Aquí estem 40 anys després, amb la Switch 2 a tota màquina, i els jocs de Zelda fent-li companyia a cada ala"

Però si no us agraden els Zelda, doncs no és cap problema, perquè com he dit alguns cops, de videojocs n’hi ha molts, i cada dia és l’aniversari d’algun. Només aquest any 2026 teniu aquests per triar quin celebrar: Donkey Kong (45 anys, quan els videojocs que has jugat de petit ja s’enfilen a les noces d’or, mala cosa), Metroid, Dragon Quest i Castlevania (40 anys), Sonic i Pokémon (35 anys, el darrer també aquest febrer), Resident Evil i Tomb Raider (30 anys), o Pikmin i Animal Crossing (25 anys).

Només per dir alguns noms emblemàtics, és clar. Per tant, compreu accions de les fàbriques d’espelmes. Però jo em quedo, i sempre em quedaré, amb la princesa Zelda i l’incansable (i de poques paraules) Link. Feliç aniversari!