Des de fa uns dies, les notícies mostren les revoltes que omplen els carrers de les principals ciutats franceses en senyal de protesta per la reforma de les pensions proposada pel govern de Macron. El caos ha estat tan gran que ha condicionat l'agenda del president francès, fins al punt d'haver d'anul·lar la visita prevista pel proclamat de fa poc rei anglès, Carles III.

Alguns pensaran que provocar el caos als carrers no és la manera de resoldre el problema, però el que és cert és que la força de la gent pot arribar a moure muntanyes, o si més no, a fer trontollar als que, democràticament, han de representar els nostres interessos. Vivim en societat i tenim unes regles establertes que ens han de garantir el bon funcionament de la comunitat, però han d'anar-se adaptant a les necessitats de les persones amb el temps. Per reflexionar sobre això, aquesta setmana proposem dues novel·les que mostren dues possibles societats futures amb un nexe comú: estan condicionades per la tecnologia.

A la recerca de la societat perfectament organitzada

Sovint s'ha considerat que assignatures com la literatura, la música o la dansa són poc importants. Fins i tot, hi ha qui diu que en podríem prescindir, però el que és cert és que l'expressió artística en els diferents vessants fomenta la creativitat i, sobretot, la llibertat d'expressió. D'això i de molt més parla Disidentes, de la Rosa Huertas i editat per Bambú.

El llibre ens situa en un futur incert on la vida està perfectament organitzada. No hi ha guerres ni malalties, i tot és aparentment perfecte. En el sector 7 viu l'Ada, una de les alumnes de l'Escola Avançada de Tecnòlegs i una jove brillant que compleix rigorosament amb el que se n'espera. Un dia, un incident a classe l'obliga a fugir amb l’Isaac, un company una mica rebel a la ciutat contaminada. Aquesta ciutat és un Madrid en ruïnes que amaga més d'un secret.

Allí, l'Ada descobreix que el món no és el que pensava. Entre els enderrocs, descobreix la literatura, escolta música per primera vegada i també s'emociona en contemplar quadres dels quals no queden imatges a internet. A poc a poc, l'Ada descobrirà la gran mentida que s'amaga darrere la suposada perfecció del sector 7.

‘Disidentes’ és una distopia per reflexionar sobre l’aprenentatge i l’opinió personal sense la influència de les veus de tercers que es poden trobar al mon digital

Ens trobem davant d'una distopia juvenil plena de referències literàries i artístiques que ens conviden a reflexionar sobre la importància d'aprendre i tenir una opinió pròpia, i a no deixar-nos emportar pel que pensin els altres o els trending topics de les xarxes socials.

Organitzar-se amb criteris sostenibles

Habitualment, les distopies que llegeixo ens plantegen futurs apocalíptics on la tecnologia es fa servir per dominar les persones o per limitar les seves llibertats. Per això, m'alegra veure que s'escriuen distopies futuristes optimistes i positives i on la tecnologia no resulta demonitzada com a Pregària per als tímids com els arbres, de la Becky Chambers amb la traducció de l'Anna Listerri i editat per Mai més. Ens troben davant del segon capítol de les aventures de li Mongi Dex i el robot Moixeró, que es va iniciar amb el primer llibre Psalm per als construïts en Terres Salvatges, molt recomanable per entendre bé tota la història.

Tornem a la lluna de Panga, on li Mongi Dex i el robot Moixeró segueixen el seu camí i es van acostant als diferents pobles per ser rebuts per tots els vilatans amb curiositat i atenció. El propòsit del robot encara és el mateix: obtenir resposta a la pregunta “què necessiten els humans?". Cada vegada que arriben a una comunitat es van enriquint amb els comentaris rebuts i, de retruc, va creixent l'amistat entre li Dex i en Moixeró. Amb aquest viatge, més exploratori per al robot Moixeró i més introspectiu per a li Dex, ens conviden a reflexionar sobre les maneres en què trobem el valor i gaudir de nosaltres mateixos i dels altres.

‘Pregària per als tímids com els arbres’ porta els lectors a prendre consciència sobre els petits plaers de la vida, lluny de tota l’esfera tecnològica

Ens trobem amb una novel·la que ens fa pensar en quins són els petits plaers de la vida: trobar a algú que t'ajudi a resoldre algun problema puntual, entaular-se per gaudir d'un bon menjar o gaudir d'una dutxa reconfortant després d'un llarg dia de feina. També permet reflexionar al voltant del sistema econòmic, ja que Panga no té diners, sinó un model basat en crèdits i agraïment centrat en la contribució amb els altres i defugint del model capitalista. Un altre punt interessant és la diversitat entre comunitats, però amb una religió en comú i una visió del món que prioritza la sostenibilitat i el bé comú.

Pregària per als tímids com els arbres és una distopia optimista, ecologista i molt esperançadora, que parla de l'abundància en lloc de l'escassedat, de la bondat en lloc de la crueltat i de la comunitat en lloc de l'individu sol. I ho fa amb una narrativa què és tot tendresa i que conté grans reflexions filosòfiques per gaudir davant d'una bona tassa de te.

No tenim cap certesa de com serà la societat del demà ni si ens organitzarem de la mateixa manera que ho fem ara, però la tecnologia en formarà part. Només espero que el seu ús permeti fer que la nostra societat sigui cada vegada més justa, més igualitària, més solidària i més inclusiva.