Totes coneixem històries d'algú que ha perdut la feina sense esperar-ho, que ha hagut de buscar un nou camí per tal de continuar endavant. Molts en diuen (re)inventar-se amb lleugeresa i positivisme, com si fos un camí fàcil, però no ho és; i pot arribar a ser un greu problema si et situes en la franja sènior de la teva trajectòria professional. És una tasca força complexa i angoixant per la persona que ho pateix i, cal ser-ne conscient, com també ho va ser la pandèma mundial, que ens va permeter a tots identificar les coses importants. Els llibres també parlen d’aquest moment personal complicat, de tornar a començar i de quina manera la tecnologia pot ajudar a aconseguir-ho.

L'abundància del desert

Fa uns anys, vaig rebre una oferta per anar a desenvolupar un projecte de consultoria tecnològica en l'entorn sanitari a un país de l'Orient. Professionalment, semblava un bon projecte, econòmicament era una proposta molt substanciosa, però em va pesar molt el país on hauria de traslladar-me i vaig decidir rebutjar-la. L’aventura que vaig deixar enrere podria haver estat com la d’Un holograma per al rei de Dave Edgers, amb la traducció de Ferran Ràfols i editat per Edicions del periscopi el 2013.

La novel·la explica l'aventura de l'Alan May, un executiu al capdavant d'un equip jove format per tres assistents que viatjarà fins al mig del desert d'Aràbia, en una ciutat creada del no-res gràcies a la prosperitat econòmica atorgada pel petroli. Esperen que, en algun moment, el rei Abdul·là, que dona nom a la ciutat, acudeixi a una presentació hologràfica que l'ha de deixar impressionat i això permeti a Reliant, l'empresa d'Alan, un sucós contracte els beneficis del qual faran que ell pugui refer la seva vida; o pagar la matrícula del següent semestre de la universitat de la seva filla i li permeti pagar tots els deutes que acumula i que no els deixen viure. Per si tot això no fos suficient, s'adona que li ha sortit un bony darrere del coll i comença a pensar que aquest és l'origen d'un problema més gros... Mentrestant passa els dies en aquest racó del no-res, a l'espera de l'arribada del rei, que no sap en quin moment arribarà.

‘Un holograma per al rei’ relata la lluita d’un home per adaptar-se als canvis i com la tecnologia pot ser una bona sortida per mantenir-se dempeus

Ens trobem davant d'una novel·la on el protagonista intenta reinventar-se començant una nova feina per tal de donar sentit a la seva vida, apostant per la venda de la tecnologia més puntera (pensem que la novel·la es va escriure fa 10 anys) a uns dels països més rics del món, sense tenir la certesa que li surti bé.

L’essència del relat és la lluita d'un home que intenta mantenir-se dempeus malgrat els sotracs que li passen per sobre. Ens fa un retrat de com les persones han d'anar-se adaptant als canvis que viuen, que no sempre són planificats i com el sector tecnològic pot ser una bona sortida.

Els impactes del canvi climàtic

El canvi climàtic cada vegada es fa més evident, hi ha persones que se senten terriblement afectades per aquest fet i no fa massa he descobert que d'això se'n diu solastàlgia. El terme va ser ideat per l'activista australià Glenn Albrech i designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn, i de retruc, de tot el planeta Terra. D'això i del molt més, parla el següent llibre de l’Ada Castells que porta per títol precisament aquest concepte. Solastàlgia està editat per l'Altra editorial.

La història està protagonitzada per la Sara, una escriptora obsessionada des de sempre amb l'apocalipsi, bloquejada en el seu procés creatiu; que lluita contra si mateixa; que fuig de les pluges torrencials (i d'un virus) que estan desbordant la ciutat de Barcelona. Fugirà cap a l'Empordà, amb la seva filla adolescent, un marit emprenedor que exporta pollastres al Brasil, i una tieta excèntrica que tot ho veu en positiu. Allà es dedicaran a restaurar una casa abandonada per construir una nova llar sostenible i resistent per la possible devastació mundial que sembla estar a punt d'arribar.

Serà en contacte amb la natura, lluny de la ciutat i les comoditats que tots coneixem, on la Sara haurà d'enfrontar-se a un remordiment profund que no la deixa continuar endavant. Haurà d'aprendre a connectar amb la seva filla adolescent preocupada per si es queda sense wifi, pair totes les seves cabòries filosòfiques, escriure una novel·la sobre la figura de la Mary Mallon, conviure amb la solastàlgia i sobretot, continuar endavant.

Narrada en primera persona i amb un domini del llenguatge excel·lent que t'acarona i alhora t'impacta, la novel·la endinsa els lectors en la ment i els pensaments de la protagonista, connectant totalment amb ella i la seva fragilitat. Tot i ser un llibre dur i una mica trist, també té un punt d'humor que s'agraeix, i que sorgeix com a defensa al pànic generat per la situació "del món s'acaba" que traspua la novel·la.

'Solàstalgia' reflexiona sobre la importància de la comunitat enfront de l'individu per fer front al futur incert que ens espera

El relat beu de la pandèmia que tots hem viscut no fa tant, i que va traslladar la incertesa en el nostre dia a dia i també un sentiment apocalíptic generalitzat, però fent una crítica a aquest missatge pessimista que s'ha estès.

Solàstalgia parla del canvi climàtic, de tenir cura de l'entorn i d'aprendre a fer servir la tecnologia amb limitacions, però també reflexiona sobre la salut mental i sobre la fragilitat de les persones, de la cura als més grans, de la importància de cuidar-se i d'envoltar-se de l'amor necessari per superar els entrebancs... Però sobretot, posa èmfasi en la importància de la comunitat enfront de l'individu per fer front al futur incert que ens espera.

Hi ha qui diu que vivim en un entorn VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu), però el més segur es que sempre ho hagi estat. Potser ara en som més conscients. El que cal, com a individus i com a societat, és tenir la capacitat d'adaptació ben treballada perquè, malgrat tot, sempre tirem cap endavant.