Què va ser primer, l’art digital o la tecnologia que va permetre aquest nou model de creació? És una pregunta que als mateixos artistes els suscita dubte, però tenen clar que aquesta nova variant de la pintura o l’escultura més clàssica ha vingut per quedar-se. “És un nou sistema com ho va ser en el seu moment l’oli o el carbonet”, apuntava la criptoartista Yonat Vaks al 4YFN, “utilitza la blockchain com una part integral d’ella mateixa i m’ajuda a reflexionar sobre la humanitat, les generacions i les cultures amb una nova manera d’expressió”. I és que vivim en un món en ple canvi on el bitcoin va posar la primera pedra perquè la tecnologia de cadenes de blocs comencés a enfilar el seu camí, i ara amb la popularització dels NFT(non fungible token) han obert un nou paradigma per al món de l’art.

Els també coneguts com a nifties són criptovalors únics. No es poden intercanviar com les criptomònades, sinó que tenen una identificació xifrada que impossibilita la seva còpia. D’aquesta manera, un autor pot garantir en qualsevol moment amb un certificat que aquella obra ha estat seva, si s’ha venut o no, per quina quantitat i qui n’és el propietari. La blockchain garanteix que cap dada pugui ser modificada i permet als artistes treure el rèdit pertinent per la seva feina.

L’art de les noves generacions

Per al també artista Lans King, la porta que ha obert la tecnologia en el món de la creació és, ara per ara, inabastable: “Com més avança la tècnica, més avancen les formes d’expressió. Treballem amb més i millors colors, altres perspectives, noves combinacions de sistemes... acabarà d’esclatar amb la realitat virtual i la realitat augmentada. Hem de saber aprofitar tot això per reflexionar sobre com canvia el món gràcies a la tecnologia”. I precisament el principal consumidor d’aquestes noves obres són les generacions natives digitals, les quals han crescut envoltats de dispositius.

Els nadius digitals valoraren l’art virtual "perquè han captat la idea que passem més temps en el món digital”

Així és com ha sorgit un nou grup de col·leccionistes d’art digital. “No visiten els museus com abans, no saben què és una galeria i ignoren la creació tradicional”, ha apuntat King, però aplaudeix que tenen la capacitat de “valorar l’art virtual perquè han captat la idea que passem més temps en el món digital”. Aquestes futures, i ja també presents, generacions són les que es qüestionen “per què penjar un quadre que ocupa espai a la paret”, afegeix Vaks, “si poden posar una pantalla que mostra obres diverses que van passant o si poden portar aquest art al rellotge intel·ligent”. “És una mentalitat diferent i els NFTs han ajudat a consolidar-la donant valor als creadors”, ha remarcat.

Un nou art?

L’art digital és també el canal per unir forces entre l’expressió creativa, la ciència i la tecnologia, i la investigació. Així ho defensa la catalana Joana Moll, artífex de les peces CO2GLE i DEFOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOREST com a crítica per l’impacte ambiental de l’activitat de Google, qui ha llançat projectes produïts braç a braç amb desenvolupadors i perfils experts. “Jo sé programar i puc fer moltes coses, però si sé que una altra persona ho podrà fer millor, treballo amb ell per crear una obra de qualitat”, apunta en una entrevista a MetaData.

Moll defensa que no es tracta d’un nou vessant artístic, sinó d’un art que inclou noves eines i que pot treballar de manera interdisciplinària

La seva especialitat és el treball amb pàgines web, però enumera la impressió 3D, les realitats virtuals i augmentada, els sensors o els microcontroladors com altres eines per expressar-se. Per això intenta difuminar la línia que sovint es posa entre els artistes i els qui no ho són, i assegura que pot haver-hi “enginyers electrònics i informàtics que, sense ser-ne conscients, estan creant expressant”. O també artistes que “no en saben res de tecnologia, però són artistes digitals”, afegeix. Aquí és on entra en joc el low-code i el software que permet programar de manera senzilla sense entrar en la part més complexa d’infraestructura i implementació repetida de patrons. “Per això mai diria que jo soc artista digital, soc artista i punt. No és una nova manera de fer perquè ja hi ha molts escultors que fan visualitzacions en 3D”, conclou.

El reforç dels NFTs

Els nifties han saltat a primera línia de l’esfera mediàtica per la venda d’una peça  ala casa de subhastes Christie’s per 69 milions de dòlars. Es va posar en dubte el preu, el qual molts consideren inflat pel fet de tractar-se d’una creació molt allunyada de les clàssiques pintures i escultures a les quals estem acostumats. Però en termes tecnològics, l’avenç que s’ha fet amb l’arribada dels NFTs a l’expressió artística és posar limitacions a les còpies.

La combinació de les tecles CONTROL + C i CONTROL + V permet copiar i enganxar textos, imatges, documents i qualsevol recurs digital. Un artista que publiqui a internet la seva obre corre el risc de trobar còpies il·legals de la seva creació, i això, tal com ha destacat Vaks, ara té els seus límits si s’aplica la cadena de blocs. Fins i tot permet fraccionar la propietat d’una obra i garantir quin percentatge té cadascuna de les persones que ha pagat per adquirir-ne una part.

Malgrat que el cas de Christie’s ha donat a conèixer els tokens no fungibles, la tecnologia ja es va aplicar el 2012 amb el llançament de les Colored Coins i el 2017 amb CryptoKitties a Ethereum, un joc per col·leccionar i hibridar gats digitals. D’aquesta última proposta va sorgir l’estàndard ERC-721 que facilita la creació, transmissió i custòdia de NFTs.