L’esclat de la blockchain com una de les solucions més cotitzades dins el sector TIC ha conduït multitud d’empreses a buscar un nou encaix d’aquesta tecnologia en els seus respectius camps productius. L’entreteniment no n’és l’excepció, i els videojocs han esdevingut la principal porta d’entrada. Malgrat que dins del sector no tothom es mostra favorable a aquesta unió, l’ecosistema emprenedor català acull empreses que aspiren a superar els grans obstacles presents en la implementació dels NFT (non fungible token, criptovalor no fungible), com són l’escalabilitat i el cost energètic, amb solucions innovadores com les que proposen Freeverse i The Breach Studios.

El potencial dels ‘Living Assets’

“Un NFT normal i corrent és un ens digital que adquireixes, que pots demostrar que ets el propietari i que típicament vendràs en el mateix estat que has comprat. Això vol dir que el que estàs fent, si vols obtenir un benefici, és bàsicament especular. El boom que estem veient ara és una suma de col·leccionisme i especulació”. Aquest és el panorama que vol capgirar Freeverse, una start-up catalana que va rebre l’ajut, als seus inicis, del Departament de Cultura, a través d’un Préstec Participatiu Cultura. La proposta de l’empresa amb seu a Barcelona es basa en una nova classe de criptovalors, anomenats Living Assets o NFT 2.0. Aquests actius digitals no només poden certificar la seva propietat gràcies a la blockchain, sinó que també tenen la capacitat de ser modificats amb el temps en funció d’accions externes que dugui a terme l’usuari. “Si un cop adquireixes l’NFT, pots actuar sobre ell i canviar la seva essència, llavors l’experiència ja no és una cosa passiva, sinó activa, on pots transformar el teu esforç i talent en valor de mercat”, defensa el cofundador i CTO de l’empresa, Toni Mateos.

Mateos: “Si un cop adquireixes l’NFT, pots actuar sobre ell i canviar la seva essència, llavors l’experiència ja no és una cosa passiva, sinó activa, on pots transformar el teu esforç i talent en valor de mercat”

Un exemple d’aquesta aplicació seria un NFT d’un jugador de futbol que varia en funció de la seva evolució real. Un altre, un criptoactiu d’un cantant famós que evoluciona en funció dels likes i retweets que rep una publicació a xarxes socials. Les celebritats i les marques són, juntament amb la indústria dels videojocs, els principals mercats als quals Freeverse busca comercialitzar la seva tecnologia. La guspira, de fet, es va encendre amb CryptoKitties, la primera proposta lúdica que implementava NFT. Malgrat tractar-se d’una aplicació molt primerenca i limitada d’aquesta tecnologia, Mateos admet que ell i el seu equip es van “enamorar” del concepte de propietat digital: “Cap de nosaltres era gens fan del col·leccionisme en el món real, però sabíem que això era la punta d’un iceberg enorme que va molt més enllà del col·leccionisme”.

Per explotar al màxim el potencial que albiraven en la blockchain, l’equip de Freeverse ha desenvolupat una API de capa 2 construïda sobre Polygon, una xarxa coneguda pel seu baix cost energètic en comparació amb Ethereum, una de les blockchain més populars. La lleugeresa del seu sistema, basada en una alta especialització en els càlculs, és comparada pel CTO de la companyia amb el funcionament d’una targeta gràfica d’un ordinador gaming, la qual cosa els permet, també, reduir al màxim el seu impacte mediambiental: “Crear un NFT amb nosaltres és equivalent a tenir l’aire condicionat encès durant cinc mil·lisegons. L’ús que en fa una sola família durant un estiu podria mantenir tots els NFT que es creen amb nosaltres durant dècades”.

Mateos: “Crear un NFT amb nosaltres és equivalent a tenir l’aire condicionat encès durant cinc mil·lisegons”

D’entrada, pot semblar que la proposta de Freeverse està pensada per empreses amb grans plantilles i recursos econòmics. Tanmateix, Mateos assegura que la seva solució és compatible tant per a aquests estudis com per a creadors independents: “Simplifiquem tant la vida que és com si una empresa petita incorporés mètodes de pagament amb Google: realment trigues un o dos dies en fer-ho”. De fet, la seva ambició és convertir-se en “market enablers“: “Fem tecnologia perquè altres arribin als usuaris i facin coses que no es podien fer abans”.

Veterans del videojoc al servei de ‘The Harvest’

Un d’aquests nous escenaris és el que protagonitza l’empresa barcelonina de videojocs The Breach Studios, fundada el 2018 per un grup de veterans de la indústria i que també va rebre el suport del Departament de Cultura amb un Préstec Participatiu Cultura. Actualment estan desenvolupant The Harvest, un títol del gènere MOBA (multijugador en línia en camp de batalla) que empra els NFT per millorar els personatges del joc amb articles digitals únics. “Apliquem la blockchain de manera que, només si jugues al joc, pots evolucionar coses que trobes dins i, després, tens l’oportunitat de posar-les en un marketplace totalment regulat amb smart contracts”, explica el CEO i cofundador de la start-up, Ferran Puntí.

The Harvest, que preveu llançar la seva versió inicial el mes d’octubre, va concebre’s inicialment com un videojoc del gènere Battle Royale, una classe d’obra actualment liderada per titans com Fortnite o Call of Duty: Warzone, però que el 2016, quan Puntí va començar a fer els primers esbossos del joc, encara no tenia cap gran referent, més enllà de modalitats específiques de jocs com H1Z1. El que havia de ser un joc de trets ambientat en un Far West amb tocs de ciència-ficció va fer un gir de 180º després que Electronic Arts anunciés Apex Legends. “Vam començar a parlar amb els publishers i vam veure que tenien por. Els encantava el joc, l’art i el concepte, però tenien por de llançar un altre battle royale, i tenien raó”, recorda Puntí. Aquest replantejament els va dur a inspirar-se en jocs multijugador com SMITE o Overwatch per dissenyat un MOBA basat en els jocs de trets en tercera persona on la velocitat i la precisió fossin les claus de la jugabilitat.

'The Harvest' va néixer originalment com un 'battle royale' ambientat en un Far West de ciència-ficció, però ha anat evolucionant fins a convertir-se en un 'shooter' MOBA basat en 'blockchain'

La inclusió de la blockchain al projecte va arribar més endavant, després de conèixer una persona que els va introduir el concepte. “Mires els jocs que tenen NFT o que fan servir blockchain i molts d’ells no són ni jocs, són PowerPoints que només busquen recaptar diners i alguns dels quals acabaran sent estafes piramidals, però la tecnologia ben aplicada és una barbaritat”, assegura el cofundador de The Breach Studios. En aquesta línia, els anys de treball acumulats pels membres de l’equip en la indústria del videojoc mòbil els ha permès dissenyar un model de negoci basat en una actualització constant de l’experiència: el llançament incorporarà cinc herois seleccionables, un mapa i una sèrie de cartes equipables (que són els objectes que es comercialitzen en forma de NFT), però cada un o dos mesos aniran afegint nous continguts. “Del món del mòbil hem après que has de tenir un equip dedicat 24/7 a donar servei. Els servidors no poden caure, perquè llavors milers de persones no poden jugar”, afegeix.

Amb tot, els quatre anys de trajecte no han estat lliures d’obstacles que han fet perillar el futur de l’empresa. Per tal de sobreviure, The Breach Studios ha col·laborat amb diverses entitats en coproduccions per tercers que els ajudaven a finançar el desenvolupament de The Harvest. D’entre ells, el més destacat va ser Top Cards, un projecte de LaLiga de futbol i Panini basat en la col·lecció de cromos digitals de jugadors dels equips espanyols. Segons Puntí, la seva resiliència es deu a l’adopció d’una estructura empresarial que s’allunya de les jerarquies verticals: “L’experiència a Finlàndia (on va estudiar un màster de videojocs) em va fer veure que era molt més productiu una empresa horitzontal, on tothom pot opinar i ningú té despatxos. O estàs amb la gent, o no t’adones de res”. Aquest model els ha permès alternar projectes, i és que a més a més de The Harvest, The Breach Studios treballa en un videojoc de “batalles de robots gegants” que publicarà amb una gran distribuïdora del sector a mitjan 2023. “Crec que serà el gran projecte de la companyia”, deixa caure el cofundador.