Catalunya és el centre neuràlgic del videojoc a l’Estat espanyol. El darrer Llibre Blanc de la patronal DEV apunta que el Principat concentra el 46% dels llocs de treball de la indústria i el 51% de la facturació, una situació sorgida d’un ecosistema creat gràcies a l’aposta empresarial, educativa i administrativa. Per a Pasqual Batalla, el COO de Socialpoint, una de les companyies líders del sector mòbil, Barcelona “ha ajudat molt gràcies a una gran font d’universitats i programes que proveeixen molt talent local”. Un talent abundant en “la programació, l’art i l’animació”, segons ha apuntat Batalla en una conferència al 4YFN, però que té una gran mancança: els perfils especialitzats en negoci.

“No hi ha interès per part dels professionals de negocis per treballar en videojocs, i no ho entenc, perquè és una indústria que creix any rere any”, s’ha preguntat amb incredulitat el program manager de la incubadora Game BCN, Oscar Sahun, en la mateixa ponència. El representant de l’acceleradora de projectes comprèn que els perfils més tècnics tinguin mancances en aquest àmbit, ja que “els videojocs són una feina molt passional, i moltes vegades els desenvolupadors no tenen en compte la part de negoci i màrqueting”, però troba a faltar més comunicació amb agents externs al sector.

Sahun: “No hi ha interès per part dels professionals de negocis per treballar en videojocs, i no ho entenc, perquè és una indústria que creix any rere any”

Desequilibri entre la demanda i l’oferta

Per tal de tractar de solucionar aquesta demanda del sector, la doctoranda en game studies i professora al TecnoCampus, Alexandra Samper, aposta per una formació més diversa: “Els graus transversals permeten solucionar un problema que la indústria ha tingut en el passat, que els professionals parlin llenguatges diferents i no s’entenguin fora dels seus camps d’especialització”. Una modalitat d’ensenyament que, segons ha assenyalat l’acadèmica, cerquen els mateixos alumnes: “Els estudiants demanen graus universitaris més transversals, que ensenyin art, programació, disseny i negoci, perquè encara no saben què volen fer”, ha afegit l’acadèmica.

Amb tot, malgrat entendre el sentiment dels joves que entren al món dels videojocs, Sahun ha insistit que la indústria “necessita” perfils més especialitzats, sobretot en altres àrees on també costa trobar professionals a Espanya, com els game designers o els product managers: “Hi ha països amb graus de quatre anys dedicats només al game design, que és una cosa que trobo a faltar aquí. És la base de qualsevol joc”. Batalla s’ha mostrat d’acord amb el program manager de Game BCN i ha afegit que a Socialpoint acostumen a contractar professionals de fora del país en aquestes posicions per la dificultat de captar talent local, especialment en la categoria sènior.

Batalla: “Les pràctiques són una de les millors maneres per trobar i retenir talent a les empreses"

Davant d’aquesta situació, tots tres ponents han coincidit en el potencial de les pràctiques universitàries com possible solució. “Les pràctiques són una de les millors maneres per trobar i retenir talent a les empreses. És valuós pels estudiants perquè suposa la seva primera oportunitat laboral, però també per a nosaltres, ja que és una manera intel·ligent de trobar talent lleial que pot ser molt valuós en el futur”, ha explicat Batalla. Això no obstant, Sahun ha volgut avisar sobre les dificultats d’aquest procediment per part dels aspirants: “És difícil que un estudiant aconsegueixi entrar com a becari si no té un perfil especialitzat”.

Manca de visió empresarial

Una altra alternativa són les incubadores com Game BCN o FemPowerUp, el projecte nascut a finals de 2021 i liderat per Samper amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat i del TecnoCampus. Davant de la pregunta sobre si les noves generacions de desenvolupadors de videojocs estan experimentant amb noves tecnologies com la blockchain, la professora universitària respon que no: “La gent desenvolupa el tipus de videojoc amb els quals estan vinculats emocionalment, no contemplen pensar què vindrà o què pot ser millorat. Innoven, però a petites passes”.

Samper: "La gent desenvolupa el tipus de videojoc amb els quals estan vinculats emocionalment, no contemplen pensar què vindrà o què pot ser millorat"

En part, aquest és un dels motius pels quals els estudis de videojocs són tan diferents de les empreses emergents i, de rebot, explica per què tenen tantes dificultats per aconseguir finançament extern. “Una start-up es basa a fer un producte per cobrir una necessitat, llançar-lo al mercat i buscar-li una escalabilitat per créixer tot el temps. Els videojocs, sobretot els prèmium de consola, generen vendes quan els publiques, però fins que no desenvolupes el següent no tens nous ingressos i estàs gastant els diners del primer en el segon”, ha raonat Sahun, qui ha desvelat que és per això que els inversors s’interessen més pels models free-to-play. Sigui com sigui, tots tres ponents han coincidit amb la necessitat d’organitzar un nou esdeveniment a Barcelona que aplegui tots els agents del sector de manera similar al que fa la fira Madrid Games Week a la capital espanyola.