Els videojocs són una afició cara. Els principals llançaments acostumen a sortir a un preu base d’entre 60 i 80 euros, als quals sovint se li sumen expansions amb més continguts. La inversió en hardware tampoc es queda curta, sigui per l’adquisició d’una videoconsola, sigui per preparar un ordinador perquè sigui capaç de reproduir els títols més punters. Amb tot, existeixen tota mena de trucs, consells i oportunitats per gaudir de l’oci electrònic de manera més accessible i econòmica. En aquest article fem un breu repàs sobre les diverses opcions que ens ofereix l’entreteniment interactiu, quin cost orientatiu pot tenir cada plataforma i com les podem aprofitar al màxim.

Les consoles, l’opció compacta

D’acord amb un informe elaborat per idealo i DreamHack Spain, el preu de les consoles ha pujat un 17% el 2021 respecte a l’any anterior, amb un cost mitjà de 394 euros per aparell. Si disseccionem aquesta xifra, ens trobem que existeixen tres famílies principals de màquines: les PlayStation de Sony, les Xbox de Microsoft i les Nintendo Switch. Cadascuna d’elles presenta diverses variants en funció de la potència i la qualitat dels components, que fa que els preus variïn des dels 219 euros que pot costar una Nintendo Switch Lite als 499 euros de la PlayStation 5 o la Xbox Series X. Cal tenir en compte, però, que les companyies rebaixen els seus productes en períodes d’ofertes, així que sempre és d’utilitat monitorar el seu preu amb aplicacions.

Generalment, l’elecció d’una consola ha d’anar guiada pel software que ofereix, és a dir, els videojocs. Les tres marques compten amb títols exclusius que només es poden gaudir en les seves màquines, de manera que cal consultar els catàlegs corresponents. Tot i que no té la millor visualització, el portal Gematsu ofereix un llistat interactiu dels videojocs exclusius de cada consola. Les obres insígnia acostumen a costar uns 60 euros, tot i que en les noves consoles de Sony i Microsoft és fàcil que escalin fins als 80. Això sí, també són dos entorns on les ofertes són constants i no és complicat aconseguir títols a meitat de preu després d’un any del seu llançament. L’excepció és Nintendo, que segueix una política de rebaixes mínimes amb els seus videojocs, de manera que és molt difícil trobar-se amb un descompte més elevat del 25% del preu.

Un altre factor a tenir en compte és que, si volem jugar en línia, haurem de pagar. A PlayStation està PS Plus a un preu de 59,99 euros anuals (24,99 euros amb el pla trimestral, 8,99 euros amb el mensual), que a més del multijugador online també ofereix descomptes a la botiga digital i regala cada mes entre dos i quatre videojocs, que es podran jugar sempre que es continuï subscrit. Molt similar és Xbox Live Gold, que per 6,99 euros mensuals ofereix multijugador en línia, dos jocs “gratis” cada mes i descomptes exclusius. Finalment, Nintendo Switch Online costa 19,99 euros anuals en el pla individual i 34,99 en el familiar, de fins a vuit persones, i també incorpora un catàleg de jocs retro de NES i SNES. A més, el 2021 es va llançar el paquet d’expansió, que costa 20 euros més i dona accés a títols de Nintendo 64 i Sega Mega Drive.

Cada família de consoles compta amb una subscripció de pagament que habilita el joc en línia i altres beneficis, com jocs mensuals o un catàleg retro

Més enllà de comprar jocs individuals, Sony i Microsoft ofereixen alternatives en forma de serveis de subscripció. Per una banda, es troba PS Now, un catàleg de més de 300 jocs de PS2, PS3 i PS4 allotjat al núvol, al qual es pot accedir des de PS4, PS5 i PC a uns preus similars que PS Plus (59,99 anuals, 24,99 trimestrals o 9,99 mensuals). Per l’altra, Microsoft té Xbox Game Pass com a servei insígnia. La subscripció ofereix entre 400 i 500 videojocs (en funció de si la fem servir en consoles o ordinadors), entre els quals s’inclouen tots els exclusius de Xbox des del dia de llançament (aviat incorporarà també els d’Activision-Blizzard), juntament amb videojocs independents i d’altres productores, que es van renovant cada mes. La subscripció té un cost de 9,99 euros al mes per a les consoles Xbox o per PC, però per 12,99 s’aconsegueixen ambdues, a més a més del servei de joc al núvol, Xbox Cloud, que permet gaudir dels títols del catàleg sense haver de descarregar-los.

Cal mencionar, també, que l’empresa fundada per Bill Gates disposa de Microsoft Rewards, una opció que permet guanyar una sèrie de punts a partir de fer cerques per Bing o complir objectius jugant videojocs a Xbox que es poden bescanviar per targetes regal, mesos de subscripció a Game Pass i participacions en sortejos. Això sí, la web no funciona si tenim configurat el compte en català: l’haurem de canviar al castellà o a l’anglès.

El PC, un mar d’oportunitats

L’informe d’idealo i DreamHack Spain apunta que el preu mitjà d’un ordinador gaming se situa sobre els 1.874 euros a Espanya, que poden arribar fins als 3.485 euros si s’inclouen tota mena de perifèrics. Tot i que poden semblar unes xifres exagerades, la realitat és que la inversió inicial per ser un jugador de PC és més alta que les consoles, però també més modular: si optem per muntar l’ordinador pel nostre compte, podrem escollir la potència i qualitat de cadascun dels seus elements i renovar-los quan ho creiem necessari. Això no obstant, no és difícil trobar ordinadors portàtils o de sobretaula sobre els 700 o 800 euros que ens ofereixin les capacitats bàsiques per gaudir de la gran majoria de videojocs.

Si bé un ordinador no ens permet jugar còmodament des del sofà (o des del lavabo, en el cas de les portàtils), el que sí que ens aporta és un rang molt més ampli de possibilitats. A diferència de les màquines mencionades anteriorment, a l’ecosistema PC existeixen diverses botigues digitals on comprar i jugar a jocs, com Steam, Epic Games Store, GOG, Microsoft Store o itch.io, per mencionar-ne les principals. Les ofertes són molt més habituals i agressives que en les consoles, i també és més fàcil rastrejar-ne el preu històric amb eines com SteamDB. A més, els packs o bundles, com Humble Bundle, són una pràctica habitual que permet aconseguir molts videojocs (normalment d’autors independents) a preus molt econòmics.

Cal tenir en compte, també, que és molt més fàcil trobar jocs gratis per a ordinadors. Epic Games Store regala un videojoc cada setmana, mentre que Steam i itch.io estan plens d’obres sense cost. Una bona referència per vigilar quins títols gratuïts hi ha actualment és el portal Juegosdelmes, del programador català David Maíllo. D’altra banda, els serveis de subscripció de Sony i Microsoft, PS Now i Xbox Game Pass, també es poden gaudir des del PC. Això sí, tot i que Windows és universal, si el nostre equip opera amb MacOS o Linux és probable que no puguem executar determinats jocs. Per sort, existeixen softwares com PlayOnMac o PlayOnLinux que permeten jugar a obres que en principi són compatibles només amb Windows.

Jugar en ordinadors suposa una inversió inicial més elevada, però també molta més varietat de propostes i un major nombre d'ofertes i títols gratuïts

Les dificultats d’accedir a videojocs retro

És possible que no us interessin les obres actuals, però sí els videojocs d’anys anteriors. Alguns dels serveis que hem mencionat abans, com PS Now o Nintendo Switch Online, ofereixen una selecció de títols clàssics, i a Steam i GOG podem trobar una gran quantitat d’obres retro. Tanmateix, si volem jugar amb el hardware original o a jocs molt específics, la cosa es complica. Les companyies ja no comercialitzen consoles més enllà de la generació actual (en el cas de Sony i Microsoft, encara es poden aconseguir PlayStation 4 i Xbox One en botigues), de manera que cal acudir al mercat de segona mà per fer-se amb els aparells i els videojocs, un entorn dominat per l’especulació.

En aquests entorns, els preus varien molt en funció de la màquina i la raresa de l’objecte i escalen de manera notòria si el producte es troba encara precintat. El portal Price Charting és una bona eina per als aficionats al retro, ja que monitora els preus registrats al seu marketplace i a eBay (una de les principals webs de subhastes en línia) i retorna el cost mitjà de cada obra, que estan classificades per plataformes. D’aquesta manera, un cartutx de The Legend of Zelda per a la NES ens pot costar gairebé 70 euros, però si el volem amb la seva caixa i manual d’instruccions se’n va fins als 238,47 euros i, en cas d’estar precintat, la xifra es dispara fins als 675,59 euros.

Price Charting permet consultar els preus dels videojocs retro a les subhastes online, on poden arribar a costar centenars o milers d'euros

Aquestes dificultats per accedir als videojocs clàssics també es viuen en el món de les consoles, tot i que en aquest cas la solució ha sorgit de la mateixa comunitat a través de les consoles FPGA (Field-Programmable Gate Array), uns aparells capaços de reproduir videojocs antics de manera nativa, no emulada, al mateix temps que incorporen les millores gràfiques i sonores de l’actualitat. L’exemple més conegut són les màquines d’Analogue, com l’Analogue Pocket (Game Boy) o l’Analogue Mega Sg (consoles de Sega), però també existeixen alternatives més econòmiques en el mercat.

Els mòbils i els ‘Free to Play’

El mercat mòbil és un dels sectors més injuriats per una part del públic més hardcore, però també és la franja més important de la indústria: el darrer informe global del mercat dels videojocs elaborat per Newzoo quantificava el sector mobile en 7,9 bilions de dòlars (uns 6,9 bilions d’euros), la qual cosa representa el 45% del global, quan les consoles ocupen el 28% i els ordinadors, el 19%.

Aquest fet es deu, fonamentalment, a dos factors: ara per ara, gairebé tothom té un mòbil amb què jugar, i els jocs que hi trobem són majoritàriament gratuïts. Bé, el terme correcte és Free to Play (F2P): un model de negoci en què descarregar-se i gaudir de l’obra no costa diners, però aquesta pot incorporar anuncis (que podem retirar pagant) o bé sistemes econòmics interns que ens permeten comprar determinats ítems, que poden millorar la nostra experiència o ser merament decoratius.

Aquest sistema ha permès democratitzar el videojoc i fer-lo arribar a capes de la població que fins ara no havien experimentat amb el medi, però també comporta els seus perills econòmics. Molts d’aquests títols incorporen sistemes basats en l’atzar i la limitació temporal que busquen activar la urgència dels seus jugadors, que moltes vegades acaben gastant més diners dels que volien inicialment. Aquesta tendència és comuna en obres basades en franquícies que destaquen pels seus personatges, com Genshin Impact, Uma Musume o Fire Emblem: Heroes.

Els països europeus en són conscients d’aquestes problemàtiques i ja han començat a regular determinats aspectes de la indústria per posar-hi fre. Estats com els Països Baixos o Bèlgica ja han equiparat les anomenades lootboxes o caixes de botí amb el joc d’atzar, un moviment que ha portat videojocs com Rocket League a desactivar aquestes mecàniques en determinats territoris. A Espanya, el ministre de consum, Alberto Garzón, va anunciar el 2020 la seva voluntat de regular aquest sector, però ara per ara no s’ha fet cap pas en aquesta direcció.