Microsoft ha anunciat aquest dimarts l’adquisició d’Activision Blizzard, un dels conglomerats empresarials més rellevants de la indústria internacional dels videojocs, per una xifra propera als 68.700 milions de dòlars (uns 60.420 milions d’euros). L’acord ha estat aprovat per ambdues directives i preveu tancar-se durant el juny de 2023, en cas de superar tots els paràmetres legals que requereix una transacció d’aquestes dimensions.

Amb aquest moviment, Microsoft incorpora a l’ecosistema Xbox els 14 estudis de desenvolupament integrats dins d’Activision Blizzard, entre els quals destaquen Blizzard Entertainment (World of Warcraft, Diablo, Overwatch), Infinity Ward (Call of Duty) o King (Candy Crush), entre altres, així com l’estudi barceloní Digital Legends, que va ser comprat per Activision Blizzard l’octubre de 2021. L’empresa nord-americana també incorpora els drets de publicació de sagues com Crash Bandicoot, Spyro the Dragon o Tony Hawk's. Segons explica el director executiu de Microsoft Gaming, Phil Spencer, la intenció de la companyia és oferir “tants jocs d’Activision Blizzard com puguem” a través de Game Pass, el servei de subscripció que ofereix Xbox.

En els darrers anys, Microsoft ha destacat per l’adquisició de múltiples estudis de desenvolupament de videojocs per tal d’ampliar el seu catàleg d’obres exclusives. Sota la marca Xbox Game Studios operen Mojang (Minecraft), Rare (Sea of Thieves), Obsidian Entertainment (The Outer Worlds) o Ninja Theory (Hellblade: Senua’s Sacrifice), per mencionar-ne alguns. La gran adquisició es va anunciar a finals de 2020, quan la companyia va comprar Bethesda Softworks (The Elder Scrolls, Fallout, Doom, Dishonored) per 7.500 milions de dòlars (al canvi actual, uns 6.600 milions d’euros). Amb tot, la d’Activision Blizzard s’ha convertit en la transacció més important de la història de Microsoft, superant per molt la compra de LinkedIn el 2016, per la qual va pagar 26.000 milions de dòlars (uns 22.890 milions d’euros).

Una adquisició envoltada de polèmica

La compra d’Activision Blizzard es produeix en un moment crític per als creadors de Call of Duty. El juliol de 2021, després de dos anys d’investigació, el Departament de Drets Laborals de l’Estat de Califòrnia va denunciar la companyia per discriminació, assetjament sexual i desigualtats econòmiques envers les seves treballadores. Mesos més tard, un reportatge de The Wall Street Journal desvelava el CEO coneixia de primera mà aquests casos, però no n’havia informat la junta directiva.

En el comunicat de l’adquisició, Spencer ha subratllat que Microsoft “està compromesa amb la inclusió en tots i cadascun dels aspectes del gaming“ i té la intenció “d’ampliar la nostra cultura d’inclusió proactiva als grans equips d’Activision Blizzard”. Amb tot, el mateix Kotick ha assegurat a la nota informativa que ha publicat la companyia que lidera que mantindrà la seva posició com a director executiu, un fet que ha estat confirmat per un representant de Microsoft en declaracions al mitjà Bloomberg.