No és cap secret que els videojocs de PC o consola d'avui en dia creats pels grans estudis ja no tenen res a envejar en complexitat i temps de desenvolupament amb les grans superproduccions del cinema. Tot i aquest cost creixent, des de fa bastants anys les expectatives del públic en general respecte de quin hauria de ser el seu preu té una certa inèrcia, amb una mena de llindar màgic d'uns 50 o 60 euros màxim, i ja a molt estirar. Que està bastant bé en comparació a l'expectativa de preu d'un joc de mòbil, que és aproximadament de 0 euros, i així va la cosa.

Però no fa tant, Sony ja va deixar caure el primer globus sonda que aquest "llindar màgic" de preu s'hauria de revisar, i que els jocs més cars s'haurien de convertir en una nova normalitat tard o d'hora, fos quina fos la plataforma. Cal tenir present que les consoles de Sony i Microsoft es venen per sota de preu de cost i que el seu model de negoci es basa precisament en la venda de jocs, que són una mica més cars que en altres plataformes, com el PC (quan s'han fet adaptacions). Però ara finalment ha arribat la primera prova de concepte. Després d'una llarga espera, la primera part de la nova versió (o remake) del Final Fantasy VII arriba des de la Playstation fins al PC. Però, per sorpresa, ha estat per 80 euros.

"Sony ja va deixar caure el primer globus sonda que aquest 'llindar màgic' de preu s'hauria de revisar"

Com no, ja s'ha embolicat la troca, i només cal dir que l'Epic Games Store, la botiga digital on es vendrà en exclusivitat (en aquest aspecte, que també dona bastant per parlar, no entraré), va haver de treure el preu del joc a la pàgina web; que és una mica infantil i presa de pèl, però dona la idea de com han hagut de reaccionar com un estruç que amaga el cap sota terra davant la resposta explosiva del públic. I ja no diguem per part de la gent afectada per la manca d'alguns preus regionals.

Tot i admetre que aquest primer experiment de pujada de preus radical em toca bastant la fibra (la pela és la pela) i no puc dissimular-ho, i tot el rebombori causat, també una part potser més conformista admet que al final cadascú pot posar el preu que vulgui al seu producte, i més si no és pas de primera necessitat ni essencial. No és com protestar pel preu de la llum, diguem.

L'exercici immediat a fer és anar a la típica calculadora d'inflació, i tornar al passat pel senderó de la memòria, que és un vici molt gran que tinc. L'any 1983 recordo que el més normal del món era que un videojoc valgués unes 1.200 pessetes. Això sembla que són 30 euros a preu actualitzat del 2021. Encara més, la principal distribuïdora de jocs llavors a Espanya, Erbe, va fer una gran promoció molt sonada i els va rebaixar a 875 pessetes, que vol dir poc menys de 19 euros. Ara bé, això eren jocs en cinta. L'autèntica elit dels videojocs eren els cartutxos de la casa Konami, pels sistemes MSX, que valien unes 5.000 pessetes de llavors. Havies de fer molta bondat perquè el papa i la mama et compressin un d'aquests. Aquí ja ens enfilem a uns 105 euros a preus actualitzats. Per tant, la forquilla de preus és bastant ampla, però si anem als extrems, potser encara resulta que són molt barats els videojocs actuals i tot.

"La forquilla de preus és bastant ampla, però si anem als extrems, potser encara resulta que són molt barats els videojocs actuals i tot"

De totes maneres, això és un primer exercici simplista. Cal afegir el que he dit, que els recursos que calien per fer els jocs d'abans no són precisament els d'ara (sempre parlant de superproduccions de grans companyies). Una "miqueta" en qualitat sí que han millorat, tant tècnicament com en durada i jugabilitat, no? Però al final, per molt que un ho racionalitzi, en aquest tema el cor et fa sentir el què vol. Els diners que tens per gastar en entreteniment són els que són i si les coses són més cares, doncs compraràs menys, inevitablement. En el cas del PC, crec que també he vist passar ara per la finestra un personatge amb un lloro a l'espatlla i una pota de pal (que no hauria de ser, però aquesta és la crua realitat). De totes maneres, dins de l'àmplia gamma de productes d'entreteniment actuals, i en termes generals, els videojocs encara són del millor que hi ha en la relació temps de diversió per euro.

"Els videojocs encara són del millor que hi ha en la relació temps de diversió per euro"

De tot plegat, el que sí que tinc clar és que Square Enix, la companyia del joc, ha fet amb aquesta estrena una jugada mestra que mereix un aplaudiment lent per part meva. Pel fet de vendre el joc en exclusivitat a l'Epic Game Store, i a cap altra botiga digital, té un nombre mínim de vendes garantit. Si no hi arriba, la botiga li donarà en mà els diners de diferència fins a arribar-hi. Curiosament, de la documentació del cas Epic vs Apple se sap que en gairebé tots els casos els jocs en exclusiva mai han arribat al mínim pactat i Epic no ha parat mai de regalar milions de dòlars als desenvolupadors. Cap problema mentre hi hagi la màquina de fer diners de Fortnite en marxa, és clar. Però el cas és que, encara que tots els jugadors del món, empipats, decideixin no comprar-lo (que no passarà per molt que la gent rondini), ells s'enduran el 100% dels diners esperats sí o sí. Bé, jugant amb aquestes cartes a la mà, potser ja posats el podria haver venut per 100 euros i tot, dic jo.