La programació ha canviat radicalment en poc més de dues dècades. Quan Jordi Gil Martí va començar a desenvolupar programari, a principis dels anys 2000, els programadors havien de construir bona part de les eines des de zero, treballar amb navegadors que no renderitzaven igual i optimitzar cada línia de codi per les limitacions de les connexions i els servidors. Avui, bona part d’aquesta feina es pot recolzar en frameworks, llibreries, plataformes de codi obert i, cada vegada més, en eines d’intel·ligència artificial.

Jordi Gil Martí és el fundador de Gilsys, empresa creada el 2004 a Osona i especialitzada en desenvolupament de programari a mida. Amb més de 20 anys d’experiència en el sector, ha viscut aquesta transformació des de dins: del software lliure i les arquitectures desenvolupades pràcticament des de zero fins a un escenari en què la IA ja genera codi, detecta errors i proposa solucions.

Per a Gil Martí, però, aquesta revolució no fa menys necessari el coneixement tècnic. Al contrari. En un moment en què cada vegada és més fàcil generar programari, considera que el criteri, la capacitat d’analitzar problemes i l’experiència professional seran encara més importants. Amb motiu del Dia Mundial del Programador, Metadata conversa amb ell sobre com està canviant una professió que, segons apunta, en els pròxims anys escriurà molt menys codi però haurà d’entendre’n molt més.

Fa més de 20 anys que et dediques al desenvolupament de programari. Com ha canviat la feina d’un programador des que vas començar fins avui? 

La feina d’un programador ha canviat molt, però el més sorprenent és que els canvis més dràstics s’han produït durant els últims dos o tres anys, amb l’arribada de la IA.

Als anys 2000 no hi havia un ventall de llibreries reutilitzables tan potent com el que tenim actualment, ni gairebé frameworks, ni fèiem servir GitHub. Els navegadors web anaven per lliure: Explorer renderitzava les webs d’una manera diferent de Netscape. I el concepte responsive ni existia, perquè tampoc existien els smartphones ni les tauletes.

No existia WordPress, ni PrestaShop, ni Laravel. Res. La majoria del codi l’havíem de crear des de zero, i això ens exigia resoldre moltes casuístiques, analitzar tots els casos possibles i, sobretot, pensar.

“Escriure menys codi no vol dir entendre’n menys: al contrari, n’haurà de llegir i validar molt més.”

De fet, a Gilsys ens vam programar el nostre propi framework base, que ens servia per reutilitzar arquitectura i ens era útil per a determinats tipus de projectes. Avui això és relativament poc habitual.

Cada projecte era com una peça d’art, i l’artista era el programador. Com a programador, t’agrada pensar que, si una altra persona revisa el codi o l’ha de continuar, sabrà apreciar-ne els detalls de qualitat.

Avui hi ha un gran nombre de frameworks, plataformes de comerç electrònic, CMS, projectes i llibreries a GitHub que poden servir de base i que es poden ampliar. Moltes vegades és més important saber triar bé els components que haver d’escriure’ls de nou. Crear una cosa totalment des de zero implica hores i codi que no ha estat testejat per milers d’usuaris reals. I tot això deriva en costos que cal intentar optimitzar.

Quines coses que abans eren imprescindibles ara ja han quedat enrere?

Coses que abans eren imprescindibles i que avui ja no ho són? Unes quantes. Provar-ho tot manualment, navegador per navegador, per assegurar-te que es veia igual a tot arreu. Saber de memòria molta sintaxi que ara t’autocompleta l’editor o et suggereix directament la IA. Optimitzar el codi fins a l’últim detall perquè les connexions a Internet i els recursos del servidor eren molt limitats.

I sobretot, la manera de buscar informació. Vam passar dels llibres i els fòrums a Google i Stack Overflow, i ara, en molt poc temps, això ja ho resol directament la IA.

També cal pensar a l’inrevés: hi ha coses que abans ni existien i que avui són imprescindibles. El responsive, per exemple. Quan vam començar no calia ni pensar-hi i ara no pots entregar res que no funcioni bé en un mòbil.

Durant molts anys, ser programador significava principalment escriure codi. Amb l’arribada de la IA generativa, fins a quin punt està canviant aquesta definició? Què significa avui ser un bon programador?

Amb la IA s’està redefinint encara més tot. És imprescindible saber exactament què es necessita en l’àmbit funcional, però és molt perillós assumir que la IA pot escriure tot el codi sense entendre què fa.

És com si demanéssim a la IA que escrigués una carta d’amor a una persona del Japó i pretenguéssim que s’enamorés de nosaltres sense saber exactament què li estem dient. Tothom entén que, per fer-ho bé, necessitem entendre què diu la carta.

“La IA dona superpoders, però un gran poder comporta una gran responsabilitat.”

Doncs programant passa el mateix. Hi ha un munt de youtubers que promocionen que es pot programar sense saber-ne. Sí, igual que es pot escriure la carta. Però si no sabem què fa el programa, com podem saber com es comportarà en una situació determinada si ni tan sols l’hi hem plantejat?

Si volem programar eines per a empreses de manera rigorosa, òbviament la IA és una eina potent que podem fer servir. Però al darrere cal experiència professional per plantejar totes les situacions i decidir com resoldre-les.

La IA ja és capaç de generar codi, detectar errors i proposar solucions. Això està fent que els programadors siguin més productius o també està reduint la necessitat de determinats perfils?

La IA dona superpoders, però un gran poder comporta una gran responsabilitat.

Un programador amb IA serà més productiu, però tindrà la mateixa responsabilitat que abans. Escriure codi implica tenir experiència o, com a mínim, si ets un perfil júnior, suplir aquesta experiència amb molta exigència.

Els perfils que, des del meu punt de vista, quedaran obsolets són els poc exigents, independentment de l’àmbit: els qui no van a buscar el fons de cada problema que es troben o de cada funcionalitat que implementen.

Quines tasques del desenvolupament de programari creus que acabaran quedant majoritàriament en mans de la IA i quines continuaran necessitant coneixement, experiència i criteri humà?

El disseny de la base de dades, per mi, és crucial. És la fotografia de com veu el programador el potencial de creixement del projecte: com distribuir les dades i com podrà treballar després l’eina que es construeixi per sobre.

Òbviament, la IA podrà decidir automàticament com guardar certa informació, però en projectes complexos un bon disseny de base de dades és determinant, llevat que assumim redissenys i migracions freqüents, que precisament és el que s’hauria d’evitar.

El més delicat també és decidir com tractar tots els casos especials derivats de cada funcionalitat. Acceptar automàticament les propostes de la IA, sense cap control, generarà un projecte que possiblement funcionarà, però que treballarà de manera inesperada, perquè ningú amb criteri no ho haurà definit.

“La clau és el criteri i la revisió constant, no acceptar res sense saber el motiu.”

Quan s’accepten propostes sense revisar-les a fons, de cop i volta et trobes amb sistemes de memòria cau fets a mida que ningú necessitava, classes plenes de variables innecessàries, estructures molt més complexes del que caldria... I alerta: tot funciona.

Aquest és justament el perill. Com que funciona, no salta cap alarma. La clau és el criteri i la revisió constant, no acceptar res sense saber el motiu.

A l’hora d’escriure codi, la IA millora cada cop més, però el programador és qui finalment té la responsabilitat que el codi, generat per ell o assistit per IA, sigui eficient i coherent.

En el futur els programadors escriuran cada vegada menys codi, segur, però caldrà exigir als projectes que integrin proves automatitzades per comprovar que tot continua funcionant correctament després de cada canvi.

La IA també ajudarà molt en temes de maquetació i programació d’interfícies. Possiblement, per canviar dissenys o distribucions d’estructures gràfiques, serà més fàcil demanar a la IA que ho modifiqui que no pas anar ajustant la interfície a mida.

I la documentació dels projectes també canviarà molt. Ara és poc habitual trobar un projecte amb documentació funcional detallada i actualitzada. Amb la IA això serà imprescindible perquè la mateixa IA mantingui el context, i serà molt positiu per a la qualitat del producte.

Des de la perspectiva d’una empresa que desenvolupa programari a mida, heu notat un canvi en les expectatives dels clients arran de la IA? Demanen desenvolupar més ràpid, reduir costos o incorporar intel·ligència artificial als projectes?

Desenvolupar més ràpid i reduir costos ja ho intentem fer sempre que podem. Però, honestament, cap client no m’ho ha dit mai directament.

Crec que és perquè intentem ser transparents i això es nota. Si diem que una tasca porta una certa feina, és que la porta. I a l’inrevés també. Si una tasca manual que abans implicava vuit hores ara en requereix dues gràcies a la IA, ho diem i indiquem al client que es tardarà menys perquè farem servir IA i el cost serà menor. Però no totes les tasques es poden fer amb IA i cal mantenir, a nivell global, qualitat i rigor.

“Un jove del 2026 potencialment serà més productiu que un jove de fa 20 anys, però serà menys bon programador.”

Incorporar IA als projectes ja és un altre tema, i aquí sí que hi ha una demanda clara. Ens demanen de tot: des de xatbots interns entrenats amb dades pròpies fins a aplicacions que generen imatges a partir de textos.

També és cert que algunes start-ups volen “posar-hi IA” sense saber ni per què. Perquè està de moda? És el que passava fa uns anys amb les apps, quan moltes vegades allò es resolia perfectament amb una web responsive.

I convé dir-ho: amb IA no es resol tot. Habitualment cal programar algoritmes tradicionals per garantir que el resultat segueixi unes regles tancades i sigui sempre el mateix. Això és molt important tenir-ho en compte.

Gilsys va néixer apostant pel software lliure i avui incorpora també la intel·ligència artificial. Com ha evolucionat la relació entre els programadors i les eines que utilitzen per construir programari? I quin paper creus que tindran les tecnologies obertes en aquesta nova etapa?

Als anys 2000, el software lliure era un concepte revolucionari, perquè estàvem acostumats que cada programa tingués un cost tancat. Poder utilitzar software creat per la comunitat, de codi obert, que es podia modificar i fer evolucionar, era un punt de partida molt atractiu per a molts projectes.

Crec que les tecnologies, els frameworks, les llibreries i els entorns de programació aniran evolucionant, però de moment als programadors amb experiència no ens ha de costar adaptar-nos al que pugui venir, ja que la base del que vindrà possiblement compartirà conceptes que ja coneixem.

El que sí que ha canviat de manera radical és la relació amb les eines. Fins ara, l’editor, el framework o la llibreria eren eines passives: hi eren i tu les feies servir quan volies. Ara, per primera vegada, l’eina opina: et proposa una llibreria abans que tu ho demanis.

Personalment no ho pateixo, perquè tinc clar què vull i tinc criteri per decidir si allò em serveix o no. Però sí que ho noten els membres menys experimentats de l’equip: la IA els encarrila cap a decisions que ells no haurien pres.

“La IA ho revolucionarà tot, però els professionals hauran de tenir la seva pròpia intel·ligència i criteri.”

Normalment m’ho consulten per assegurar-se, però és una inèrcia complicada, perquè per a algú que no té gaire experiència sembla que la IA sempre tingui raó.

El que sí que serà important és mantenir-se al dia, i cada cop costa més. A Gilsys, des de fa dos anys, apliquem canvis importants en la manera de treballar aproximadament cada tres mesos, per adaptar-nos a tot el que està arribant i potenciar-nos amb tot el que tinguem a la nostra disposició tecnològicament.

I aquí és on les tecnologies obertes tornen a tenir un paper clau. A Gilsys, internament, treballem amb APIs comercials, perquè per al que necessitem en el dia a dia són les que ens funcionen millor. Però en projectes de clients ja hem implementat IA de codi obert en servidors propis, precisament per mantenir les dades privades.

Perquè el debat de fa vint anys torna, però amb una altra cara: abans el que no volíem era dependre d’un software tancat; ara el risc és dependre d’un proveïdor d’IA.

La dependència del proveïdor és real, i la privacitat de les dades és un tema que valorem molt i que comentem sempre amb el client abans d’integrar IA en el seu projecte.

Parlem sovint de la manca de professionals tecnològics, però alhora hi ha la percepció que la IA pot fer disminuir la demanda de programadors. Hi ha realment una contradicció o estem davant d’un canvi en el tipus de professionals que necessitaran les empreses?

No ho veig com una contradicció, sinó com un canvi en el tipus de professional.

La IA ho revolucionarà tot, no només el sector del desenvolupament de software, i el que qualsevol sector necessitarà són persones que sàpiguen treure el màxim profit de les eines de què disposen i que, sobretot, tinguin la seva pròpia intel·ligència i criteri.

La intel·ligència de la IA és “artificial”: si els professionals no tenen criteri a l’hora de fer-la servir, els resultats no seran els esperats.

Nosaltres apostem per perfils joves i intentem ensenyar-los tot el que podem, donar-los criteri i aportar-los la nostra experiència perquè aprenguin a ser crítics: que no en tinguin prou que les coses funcionin, sinó que entenguin per què funcionen.

Si llegim tots els resultats d’un prompt en detall, també n’aprenem. I si en lloc d’acceptar les propostes que rebem hi aprofundim per veure les alternatives, les raons de cada decisió i els casos marginals que poden aparèixer, creixem.

Un jove es pot emmotllar. Però un jove acabat de llicenciar avui, al cap de cinc anys, haurà après sobretot a fer anar la IA; un jove dels anys 2000, al cap de cinc anys, segur que hauria après més de programació, d’estructures i de sintaxi.

En productivitat, després de cinc anys, un jove del 2026 potencialment serà més productiu que un jove de fa vint anys, però serà menys bon programador.

Per a una persona jove que avui es plantegi estudiar programació, continua sent una bona aposta professional? Quines competències li recomanaries desenvolupar més enllà d’aprendre llenguatges de programació?

Tornem a l’analogia de la carta: amb la IA, convé estudiar idiomes?

Si només vols saber idiomes per anar de vacances una setmana a l’estiu, potser no cal tenir un nivell molt alt. Però si et vols dedicar a temes literaris o periodístics, el coneixement, per molt que hi hagi IA, serà imprescindible.

El desenvolupament de software, hi hagi IA o no, no morirà. Al contrari: cada cop les empreses veuen més necessari automatitzar processos, crear noves eines, plataformes de gestió, comerç electrònic...

I evidentment qui hagi de fer aquestes implementacions ha de ser un expert, amb coneixements avançats de programació, no algú que no entengui el que està generant.

Pel que fa a competències, sobretot molta exigència i sentit comú. Cal aprendre que un 9 en un examen és un excel·lent; en canvi, en una empresa, una eina on funciona el 90% de les funcionalitats és un fracàs absolut. I a això els estudiants no hi estan acostumats.

I un altre tema: no desistir. Evitar el “ho he demanat a la IA i no es pot fer” o “és que la IA m’ho ha fet així”.

En els pròxims cinc anys, com imagines el dia a dia d’un programador? Creus que escriurà menys codi i dedicarà més temps a definir problemes, revisar el que genera la IA, dissenyar sistemes i prendre decisions?

Com tu dius, crec que gairebé no escriurà codi. Serà un escriptor de prompts, definirà problemes i casos especials i decidirà com respondre en cada situació.

Ara bé, que escrigui menys codi no vol dir que n’hagi d’entendre menys. Al contrari: n’haurà de llegir i validar molt més que ara. Escriure és el que delegarà; entendre, no ho pot delegar.

Es donarà molta importància a la ciberseguretat i el testing, perquè el codi generat sigui tecnològicament segur. Pensem que també evolucionaran els hackers, i serà molt important tenir-ho present.

D’altra banda, també es valoraran més els perfils transversals. Un programador no podrà ser només programador: haurà de ser analista i tenir coneixements avançats de DevOps, bases de dades, servidors, etc., per poder donar suport en tot el cicle de vida del projecte.

Després de més de dues dècades al sector, què et preocupa més i què t’il·lusiona més del futur de la programació? La IA pot acabar transformant la professió fins al punt que avui encara no som capaços d’imaginar?

M’il·lusiona i em preocupa a parts iguals. Està clar que es continuaran necessitant serveis de programació. El tema és com s’executarà aquest procés productiu.

El que veig és que hi ha dos tipus de perfils personals i d’empreses: qui aprofitarà la IA per fer les coses millor, per arribar més enllà d’on pot arribar ara i per donar una solució “premium” del que ja oferia; i qui gaudirà d’uns quants anys intentant fer el mateix que feia, però molt més ràpid i sense trencar-se el cap. Des del meu punt de vista, al primer li hauria d’anar bé; al segon, ja veurem.

El que crec que pot passar és que feines que avui ocupen 20 persones acabin fent-se amb 10 molt bones, i que empreses de 10, si s’espavilen, puguin competir, com a proveïdors, amb les que abans eren més grans.

“En un moment com aquest, la mida deixa de ser una garantia; el que compta és la velocitat amb què t’adaptes.”

I aquí les empreses petites i mitjanes hi tenim un avantatge clar: ens podem readaptar molt més de pressa que una macroempresa.

Nosaltres podem canviar la manera de treballar a curt o mitjà termini. Una estructura de centenars de persones, amb els seus processos i les seves inèrcies, no ho pot fer al mateix ritme. En un moment com aquest, la mida deixa de ser una garantia; el que compta és la velocitat amb què t’adaptes.

Es diu sovint, i no sé fins a quin punt és rigorós, que d’aquí a cinc anys el 80% de la gent treballarà en professions que avui encara no existeixen. Per mi, l’arribada de la IA serà el canvi més gran que haurà viscut la humanitat, i com a espècie encara no estem preparats per afrontar-lo.

Quan va aparèixer Internet, inicialment semblava que tenia un objectiu molt didàctic, que l’accés a la informació no tindria límits. Avui, però, mirem per a què s’utilitza i què ha triomfat: xarxes socials, scrolls infinits, gent que fa un reportatge de la seva vida i el comparteix perquè desconeguts li donin like, molta informació que es divulga sense ni contrastar-la... Realment era aquest l’objectiu inicial?

D’altra banda, gràcies a Internet hem pogut arribar on som en temes mèdics, científics o d’enginyeria: s’ha evolucionat molt més ràpid que si no hagués existit.

Doncs la IA encara serà més dràstica. Hi haurà perfils de persones que entendran la IA com una eina perquè el que feien els costi menys i hagin de dedicar menys esforços, però altres perfils notaran que amb la IA tenen superpoders i poden arribar on abans no haurien pogut.