L’Enginyeria és una de les disciplines més ben valorades a Catalunya, encapçalant la majoria de posicions del rànquing d’ocupacions de qualitat que realitza la Generalitat cada any. La comunitat de desenvolupadors informàtics local és àmplia i diversa, i així ho demostra el fet que des de 2015 se celebri la JBCNConf, un congrés dedicat inicialment al llenguatge Java que, amb el temps, ha anat ampliant el seu rang d’actuació. Després de set anys de creixement, la cita ha decidit rebatejar-se com a Barcelona Developers’ Conference (DevBcn), un canvi que ve motivat pel fet que “hi havia un mismatch entre un ecosistema de desenvolupament que no només tracta Java i altres tecnologies que eren difícils d’incloure”, segons explica el seu cofundador, l’enginyer de software a Dynatrace Nacho Cougil. El professional informàtic es mostra expectant amb la nova edició que comença aquest dilluns a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat, una cita que passa dels 82 als 122 ponents repartits en set canals temàtics de conferències.

Per què és important que existeixi un congrés destinat específicament als professionals de la programació?

Perquè et dona una perspectiva de l’ecosistema de desenvolupament. Et serveix per mesurar com és de rellevant el món del desenvolupament al voltant de Barcelona i la seva rodalia. És cert que ve gent de tot arreu, però és important que la gent s’ajunti i vegi que això del desenvolupament de programari té futur i que continuen sortint coses noves. També és interessant perquè vius les coses que passen dins de l’ecosistema: “Nosaltres estem patint això, estem fent aquestes coses...”. És un espai on pots connectar amb persones que, el dia de demà, et poden ajudar a trobar qui necessites. Encara que siguem informàtics i treballem davant d’un ordinador, el fet de poder fer un cafè de tu a tu continua sent necessari.

I per què fer-lo a Barcelona?

Barcelona té una sèrie d’avantatges que altres ciutats no tenen. Hi ha molta gent preparada en el sector tecnològic que bàsicament l’ha pres com una ciutat en què poder viure, treballar i trobar un munt d’empreses que estan relacionades. Des d’un punt de vista europeu, Barcelona és el pont, et fa estar molt més a prop de qualsevol país europeu. Si has d’anar a Alemanya, al Regne Unit… Les connexions són més fàcils. I com que parlar en anglès és força habitual en els fòrums del nostre sector, a Barcelona la comunitat de desenvolupament és bastant activa, i cada dos per tres fem esdeveniments relacionats amb tecnologia. L’ecosistema és bastant actiu des del punt de vista de la comunitat, pots estar enfocat en la tecnologia que vulguis que segur que trobes alguna activitat. La ciutat és una seu tecnològica, i el 22@ n’és un exemple: ubicar tota la tecnologia en un espai concret ajuda bastant que sigui un focus on totes les empreses puguin mirar.

"Encara que siguem informàtics i treballem davant d’un ordinador, el fet de poder fer un cafè de tu a tu continua sent necessari"

Què us diferencia d’altres esdeveniments d’aquest estil?

És que no n’hi ha molts que cobreixin tot aquest espectre tecnològic. N’hi ha molts de sectorials, algunes que toquen algun framework en concret, n’hi ha una especialitzada en big data… Però que ho cobreixi tot, no en conec. Si n’hi hagués, el que hauríem de fer és unir forces. Hi ha altres esdeveniments que interactuen amb l’art o la cultura, com el Sónar, que és un festival de tecnologia i música. El dia de demà, espero que puguem parlar de sinergies entre el congrés de desenvolupadors i el congrés de música electrònica perquè tenim moltes coses en comú, però encara no hem arribat en aquest punt.

Què pot aprendre un desenvolupador professional que assisteixi a la DevBcn per primera vegada?

Hi ha moltíssimes coses. Si t’interessa la part d’agilitat, hem portat a Carlos Blé, que ha escrit un llibre sobre codi sostenible. En l'àmbit de front-end, remarcaria Miško Hevery, creador d’Angular, que ha fet un altre framework anomenat Qwik i ve a presentar-lo a Barcelona. És una figura referent des del punt de vista del desenvolupament i ens farà un taller perquè la gent pugui aprendre com començar. També hi ha speakers molt coneguts, com Ben Evans, que parlarà sobre observabilitat, un terme molt de moda últimament en el nostre sector. Tenim diverses sessions relacionades amb aquest tema i àmbits com el monitoratge i el rendiment, qüestions que moltes vegades es deixen per l’últim moment. També hi ha apartats com la seguretat o l’accessibilitat de pàgines web.

Fins a quin punt la trobada està adaptada a estudiants o aficionats que volen introduir-se dins del sector?

Nosaltres sempre intentem fer una mica de balanç entre les xerrades pel públic professional i per les persones que estan començant, però és molt difícil. El que intentem és facilitar que les persones que estan donant els seus primers passos en la carrera professional puguin venir a la conferència i, com a mínim, comencin a entendre que hi ha determinades coses que potser encara no han vist. Hem facilitat, gràcies a dues companyies, diverses beques de diversitat perquè els col·lectius menys representats que tenen dificultats per venir a la conferència, puguin ser-hi part. Hi ha sessions que sí que estan catalogades més per a beginers, i que potser són més aptes que no pas les intermediate o advance. També s’ha de dir que hi ha conceptes que, fins que no passa un temps, no els comences a entendre, però sí que queden com a romanent perquè, el dia de demà, sàpigues que és quelcom que t’hauràs de mirar.

Cada cop s’insisteix més a introduir la programació com una matèria bàsica a l’escola. Avancem cap a un futur on tothom tindrà coneixements bàsics de desenvolupament?

Jo espero que sí. Quan vaig començar en aquest món de la programació, els ordinadors només tenien tres o quatre colors i les pantalles es veien estranyes, però a mesura que vaig entendre que es tracta d’un llenguatge, en què m’havia d’entendre amb la màquina, vaig veure que és un idioma més. Poder ser capaç de fer que una màquina entengui les teves instruccions és molt poderós. Avui, el que vols és que el correu electrònic que has escrit arribi al seu destinatari, però el dia de demà, potser voldràs automatitzar determinades accions. Això no és més que entendre quin idioma hem de fer servir. De la mateixa manera que fem servir diferents idiomes per comunicar-nos amb altres persones, el mateix hauria de poder passar amb les màquines. No és una qüestió supercomplexa, sinó entendre que el mitjà de comunicació és un altre, i que cal utilitzar les seves regles. Hi ha un factor diferencial entre fer servir una eina i poder construir-la. M’agradaria pensar que el dia de demà tothom ho podrà fer, perquè voldrà dir que qualsevol persona podrà crear allò que li cal per al seu dia a dia.

"Hi ha un factor diferencial entre fer servir una eina i poder construir-la"

En aquest context, quin paper jugaran els experts?

Entenc que la nostra feina s’adaptarà. Quan vaig començar, no existien la meitat de la meitat de les coses que hi ha avui dia. El màxim de memòria que teníem era una quarta part del que pesa una fotografia. La proporció del que estem fent ha canviat una barbaritat. Això afecta com estem treballant ara? Totalment. Però no ha sigut més que adaptar-se a la realitat. Continua sent necessari que aquella màquina entengui i faci les ordres que volem. I entenc que el dia de demà les màquines encara no seran capaces d’autogestionar-se i autodefinir-se, entendre el que jo vull fer de manera correcta, sense errades ni supervisió humana. Tot i que tenim robots, la supervisió humana encara hi és. De programadors en necessitarem el dia de demà. Qui s’encarregarà de verificar, provar i arreglar la tecnologia? No quedarà una altra que siguin desenvolupadors.

Com ha canviat el panorama tecnològic des que organitzeu el congrés?

El gran canvi ha estat la transició cap al núvol. Al començament sí que s’escoltava, hi havia empreses que deien que el núvol era el futur, però avui ja és una realitat. La majoria d’empreses que conec plantegen els serveis al núvol. Aquest canvi de mindset fa que totes les coses s’hagin de poder escalar de manera global. I només això ja et fa canviar el volum de problemes a una escala dimensional molt complexa. Si en comptes de tenir-ho en un únic lloc, on sé que com a màxim tindré 100 usuaris, passa a tenir-ho a un lloc que pot arribar a 10.000, 15.000 o 20.000 usuaris, fa que els problemes escalin d’una altra forma. En aquest sentit, hi ha un món complet que, fins a la data, jo no havia escoltat, que és el món dels microserveis. Conceptes més petits, que fan petites feines, i es coordinen amb altres per fer problemes complexos en conjunt. S’han disparat coses com l’ús intensiu de microserveis, plataformes com Kubernetes han tingut una explosió importantíssima… I l’ús de l’open source ha continuat creixent. El 2015 ja es feia servir, però hi ha hagut una explosió molt rellevant des d’aleshores.

La intel·ligència artificial generativa ha enlluernat molts usuaris. La tecnologia es percep amb el mateix interès dins del món professional?

Tinc companys que ho veuen com un futur que arribarà i ens donarà una sèrie de resultats positius i de coses que fins ara no ens imaginàvem, però alhora hi ha persones que ho veuen com un risc laboral. Si la teva feina tracta de fer coses mecàniques que una màquina pot respondre amb una conversa més o menys natural, potser és que s’hauria de poder automatitzar. I des d’aquest punt de vista, hi ha feines que s’hauran d’adaptar. hi ha moltes coses que he provat a la feina que realment agilitzen moltíssim. Coses que són fàcils de trobar a través d’altres cercadors, però quan no necessites anar a fer cap cerca, perquè la resposta la tens allà mateix… Li dius “Vull fer això”, i t’ensenya exemples de com fer-ho, i fins i tot ho pots adaptar a les teves necessitats. Amb un cercador, refinar una cerca implica molt de temps, d’aquesta forma, la conversa t’estalvia haver d’estar buscant i rebuscant. No tinc un cercador que he d’obrir pàgina per pàgina, tinc un buscador de buscadors que ja té accés a la informació que necessito, i no només això, sinó que me l’ensenya amb exemples. És una referència molt interessant i que avui ja som molts els qui l’estem utilitzant en el dia a dia.

"Si la teva feina tracta de fer coses mecàniques que una màquina pot respondre amb una conversa més o menys natural, potser és que s’hauria de poder automatitzar"

La ciberseguretat, el cloud i el big data són algunes de les especialitzacions amb menys oferta a Barcelona. Per què hi ha tan pocs professionals?

Perquè són difícils. Especialitzar-te en ciberseguretat, en un món on tot és comunicació entre coses que existeixen en llocs que no són el teu, és molt complicat. Són feines que es fan en un moment determinat, validar que una instal·lació és correcta, que aquí no tenim problemes de seguretat, comprovar que la xarxa és segura… No necessites un professional que estigui tot el dia mirant-t’ho, tenim màquines i eines que revisen i adapten els paràmetres, i una persona que ho ajusta. És molt difícil trobar aquest tipus de persones, perquè no poden tenir tanta dedicació continuada.

Només un 28,7% de les professionals digitals de Barcelona són dones, i destaquen especialment en posicions com màrqueting digital o disseny d’UX i UI. Com es pot augmentar la paritat de gènere dins del desenvolupament informàtic?

La feina s’ha de fer abans. Al final, que una dona decideixi optar per l’opció de l’Enginyeria s’ha de contemplar molt abans. En el moment en què una nena té com a idea saber si el dia de demà poden fer coses d’enginyeria, de matemàtiques, de física, de qualsevol carrera que tingui a veure amb el món de la tecnologia, crec que és allà on s’ha de fer la feina. Mentre no s’estigui incentivant amb activitats en què puguin programar com altres nens, jugant a la consola o amb activitats diverses, aquí poca cosa podem fer, perquè les nenes tenen apresa des de fa anys la idea que, potser, això no és per elles. I això és el que hem d’eliminar de l’equació. Les dones són igual de bones treballant en tecnologia que les dones.