ChatGPT ha celebrat aquest diumenge el tercer aniversari del seu llançament. Ho fa sumant més de 800 milions d’usuaris, una desena part de la població mundial i el doble de la competència. La intel·ligència artificial (IA) generativa d’OpenAI es va estrenar al públic amb el model GPT-3.5 i, des del 30 de novembre de 2022, la renovació ha estat una constant fins a arribar a l’últim model, GPT-5.

En un inici, l’eina permetia respondre preguntes i mantenir una conversa realista amb un usuari, així com generar contingut a partir d’una descripció de text. Amb GPT-4 es van introduir capacitats multimodals amb la comprensió d’imatges i de veu, que va portar la interacció a un nou escenari com que no depèn només de text. La millora en la comprensió i la generació d’una combinació d’entrades de text, àudio i imatges a gran velocitat va ser una de les principals característiques de GPT-4o. Finalment, del GPT-5 es destaca el nivell expert en les respostes, amb capacitat de generar un programa complet de manera autònoma a partir de poques indicacions i comunicar-se amb els internautes d’una manera més natural i personalitzada.

No obstant a l’èxit de ChatGPT les al·lucinacions i les informacions esbiaixades continuen sent una de les principals lluites d’OpenAI, que pretén reduir-les i combatre-les. Per això, la companyia reforça l’entrenament dels models de base i els configura per tal que mostrin els enllaços on s’han recollit les informacions i, en cas que no puguin completar amb èxit una petició o tasca, neguin a respondre les preguntes. Pel que fa als problemes de salut mental, on moltes persones recorren a l’eina d’IA com a amic o confident, l’empresa de Sam Altman ha fet que redueixi l’aparició de respostes no desitjades. Actualment, també s’està preparant un sistema que detecti l’edat, per tal de restringir l’ús dels adolescents.

La ciberseguretat és un altre dels aspectes que es troben en el punt de mira de la plataforma. Tot i que asseguren implementar limitacions i barreres, a l’eina generativa s’han registrat creacions de malwares i de campanyes malicioses, com generar contingut amb informació esbiaixada o el monitoratge de converses a les xarxes socials. Per altra banda, també és objecte de debat la generació de vídeos i fotografies que simulen situacions reals, com els deepfakes de famosos, que s’utilitzen per a la promoció de notícies falses, desinformacions i manipulacions de tipus propagandístic, pornogràfic i de fraus financers.