De l’esclat de la criptomoneda bitcoin als nostres dies han passat ja més de 10 anys, però el terme blockchain encara s’associa a aquest actiu digital amb certa recança, sorgida de l’activitat especulativa i molt allunyada de conceptes com la transparència o la descentralització. “Els criptoactius han estat els grans impulsors de la tecnologia i no deixen de ser necessaris perquè són l’incentiu de la xarxa, però hem d’entendre que el seu valor es troba en l’intercanvi i la confiança entre parts que no es coneixen que va generar”, apunta el director d’Operacions del Centre Blockchain Catalunya (CBCat), Albert d’Anta. I és que precisament aquesta entitat té la missió de trencar amb tots els estereotips i fer pedagogia d’un sistema que, assegura, “pot canviar l’estructura econòmica i social”.

Com es passa de parlar de monedes virtuals a una xarxa per vertebrar un nou sistema d’organització basat en blockhain?

Fent entendre que la base de la tecnologia és la transparència, la robustesa i la confiança. En una companyia, les parts que interactuen normalment no es coneixen, així que cal confiar en la veracitat dels moviments. La tecnologia garanteix això, que no hi ha frau. Les criptomonedes ho van demostrar, ara cal fer entendre que això pot funcionar en qualsevol activitat humana.

Treballeu en dos sectors com l’alimentació i l’energia a través del que anomeneu nodes. És la via per mostrar com funciona la cadena de blocs i què pot aportar?

Les propostes van més enllà de mostrar casos concrets. Per aterrar projectes de blockchain, cal verticalitzar-los. Vam buscar indústries estratègiques per al país i vam començar amb alimentació, que representa més del 16% del PIB català. Per a aquest node, vam escollir Vic, on estem desenvolupant un projecte de descarbonització i per mesurar la petjada de carboni des del camp fins a la taula. Un cop mesurada, es pot redimir amb la compra de crèdits de carboni basats en agricultura regenerativa o en plantació d’arbres. Amb aquest node, volem mostrar transparència cap al consumidor, dir-li quina és la petjada real de l’activitat i com s’ha compensat. Amb blockchain, podem fer aquesta traçabilitat de manera molt acurada. En el cas del node de l’energia, instal·lat a Badalona, vam decidir ajudar les petites comunitats d’energia disgregades que s’estan generant i que no interactuen entre elles. La clau és crear una mena d’estàndard per intercanviar energia entre agrupacions, empreses o veïns independentment de la seva posició física. La base és gestionar la producció i excedents d’energia amb la tecnologia per saber què està produint cada actor, quant ha consumit i de quina manera se l’ha de compensar segons la seva participació.

Transparència vol dir més poder per al ciutadà, el canvi d’organització que esmentava.

Absolutament. Sense deixar enrere el cas de l’energia, es podrien cedir els excedents en casos de pobresa energètica, reduir els preus o gestionar l’energia de manera autònoma i sense dependre de tercers. Tot això ho permet la tecnologia, que monitora amb detall la producció i el consum per després repartir-ho de manera adequada. La blockchain pot automatitzar coses molt complexes, i agilitzar i facilitar processos que poden canviar la manera com ens organitzem actualment.

"És difícil de legislar perquè és una tecnologia innovadora i que trenca els paradigmes on tot és centralitzat"

L’usuari està preparat per governar així les seves dades?

És la gran pregunta. Demanem poder ser responsables, però la responsabilitat també comporta el risc d’equivocar-se. Es un tema de mentalitat i de temps. No tothom està preparat per gestionar o assumir aquesta responsabilitat, per això el mercat ha portat solucions intermèdies com la centralització de propostes basades en blockchain, que va en contra de la seva naturalesa descentralitzada. Podem tenir un organisme com un banc, per exemple, que gestioni una moneda digital comuna a Europa. La criptomoneda es podria basar en blockchain, però estaria controlada per un ens centralitzat. L’ésser humà ha estat acostumat a tenir una autoritat que li digui què ha de fer. Ara estem desafiant això i, per tant, donem peu a tenir més llibertat, però a tenir també més responsabilitat. Estem fent un canvi de paradigma que no és intuïtiu i demana temps.

Quins sectors són tractors de la tecnologia?

Qualsevol ho pot ser si hi ha parts diferents que controlen dades que demanen transparència perquè no hi hagi manipulació. També aquells on cal automatitzar i descentralitzar certes decisions. Un exemple és el contracte intel·ligent que genera interpretacions de manera automàtica quan es produeix un dels efectes pactats; o també el de la privacitat de dades. En relació amb això, vam desenvolupar el 2021 el projecte Obrir Girona per garantir que t’havies vacunat o havies donat negatiu en un text. Amb aquesta prova, accessible amb un codi QR, et permetia entrar a un restaurant. No calia ensenyar res més que el mòbil i no suposava donar més dades del necessari: només informació sobre vacunació i tests. Projectes com aquest impulsen la tecnologia blockchain perquè dones validesa a una informació, certificat o document sense haver de donar detalls de la persona, i sabent que només el propietari de la informació i la persona a qui ha escollit poden accedir a les dades. A més de la cogovernança, trobem també iniciatives potents en logística o traçabilitat.

El marc legal permet el desenvolupament de la blockchain o li posa traves?

És difícil de legislar perquè és una tecnologia innovadora i que trenca paradigmes, que va contra l’estructura mental que tenim d’organització, on tot és centralitzat. S’estan fent intents de legislar que ja veurem on ens porten. Aquesta alegalitat amb la qual hem viscut fins ara, genera incertesa i pot ser un fre. La regulació pot ajudar o frenar. Cal regular per tenir unes regles del joc, però no pot ser un fre.

"La creació de tokens no fungibles per generar transaccions i actius digitals amb valor o la cogovernança han fet que ara els metaversos puguin ser espais de vida paral·lela"

Una altra aplicació de la blockchain és el metavers, un entorn virtual que esteu explotant a través del Catvers.

Són innovacions que van de bracet. Hem de poder identificar-nos hi com a persones amb avatar, cogovernar-nos i prendre decisions, treballar i intercanviar béns amb una economia al darrere... tot això ho permet la blockchain. Com a centre que vol promoure l’adopció de la tecnologia, havíem de crear el nostre entorn per ajudar la ciutadania a entrar-hi. Vam començar amb una proposta de plataforma oberta i de fàcil accés per donar facilitats a les entitats i institucions orientades a temes culturals que no s’haurien plantejat mai un metavers. Ho vam fer amb el que vam anomenar Festa Major del Catvers. Això ens va permetre posar en comú tècnics, desenvolupadors, creadors d’espais immersius i experts en la tecnologia amb les entitats i comerços per crear un espai per apropar la tecnologia a empreses no tecnològiques.

Promoure el metavers pot impulsar la blockchain, també al revés?

Un dels ascensos dels metaversos ha sigut per la blockchain i per al capacitat d’escalar que té ara mateix. La creació de tokens no fungibles per generar transaccions i actius digitals amb valor o la cogovernança, que es basen en la blockchain, han fet que ara els metaversos puguin ser espais de vida paral·lela.

Com intervé la web3 en aquesta equació?

La descentralització, la transparència i la participació activa són la base de la web3. Facilita que puguem tenir una identitat digital i utilitzar-la per fer transaccions comercials o viure una experiència, per exemple. Però res de tot això és possible sense la tecnologia blockchain i els metaversos. Encara som en una fase molt embrionària i costa fer entendre què significa aquest salt cap a la xarxa del futur, però és gràcies a la blockchain que anirem cap a la interoperabilitat entre actors.

"La web3 facilita que puguem tenir una identitat digital i utilitzar-la per fer transaccions comercials"

A Catalunya tenim experts coneguts a escala internacional com Montse Guàrdia i Nacho Alamillo, quina és la posició del territori respecte de la blockhain?

Tenim molt bon planter. Ho veiem clarament a la fira BxCat, on també podem escoltar en Jordi Bailina o en Sergi Sagàs, que fa servir el metavers i la intel·ligència artificial en la indústria audiovisual. Tenim la sort que aquí es va crear un nucli de desenvolupadors i experts al voltant de la tecnologia. Som un territori amb inquietud i emprenedor, i això ens dona un avantatge competitiu. A la fira volem parlar d’aquests referents i dels seus projectes per mostrar casos d’ús, experiències pràctiques i ajudar tant les empreses a trobar com aplicar-la com els creadors de solucions a tenir un aparador.

La fira se celebra a Girona, on teniu la seu. És un territori destacat en la tecnologia?

El CBCat és una iniciativa de la Cambra de Comerç de Barcelona. Tot i ser de Barcelona, es va tenir clar que a la ciutat ja hi havia molts centres d’excel·lència i volien distribuir el potencial de la tecnologia a través del territori. Es van presentar Girona, Vic i Badalona com a ciutats per acollir el centre per tal de crear nous hubs de talent i d’empreses de blockhain a Catalunya. Això ha fet que Girona sigui un referent en la tecnologia. Amb la idea de descentralització, que és inherent al blockhain, ara ens expandim amb els nodes de blockhain arreu del territori.