Qui dissenya el nostre futur?
La baixa presència de dones en el sector TIC provoca que la tecnologia que ja modela les societats del futur tingui una visió esbiaixada de les necessitats i usos reals de la ciutadania
Categories:
Crear una aplicació per resoldre un problema social ja no ens sorprèn. Tampoc que aquesta mateixa app l’hagi creat un grup de joves. Però el que sí que genera desconcert, encara, és dir que l’han fet únicament noies. Això és el que permeten programes com el Technovation Girls Catalonia, que aquest dissabte clou l’edició del 2020 amb un esdeveniment virtual en ple context de la covid-19. Fins a 230 noies presentaran els projectes que han estat treballant, els quals, sense ser-ne conscients, poden ser l’inici d’una carrera professional prolífica en el món tecnològic. El mateix sector que s’ha situat com el dissenyador i desenvolupador del nostre futur i on, paradoxalment, només una tercera part dels empleats a Europa són dones.
Però no són només aquestes 230 noies, sinó també les 1.500 noies de l’Estat espanyol que en les últimes sis setmanes han participat a l’Oracle4Girls, entre moltes altres que any rere any se sumen a les iniciatives d’impuls a la presència femenina en el sector. I és que la dada estatal és encara més pessimista: elles representen un 15,6% del mercat laboral TIC. “L’objectiu de programes com aquest és fomentar l’interès de les nenes per estudiar ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques”, referma la responsable de la iniciativa de la multinacional, Anna Moreu, que esmenta la robòtica, la programació o la impressió 3D com algunes de les àrees dels tallers que organitzen.
Construir un món sense biaixos
Fa anys que s’estan duent a terme activitats i programes diversos per incrementar el nombre de dones en l’entorn TIC, però les xifres encara mostren un molt baix impacte tant en l’entorn universitari com professional. “Segons la Unió Europea caldran entre 500.000 i 700.000 professionals de les STEM, mentre que les matriculacions de noies és del 24%, i del 12% en disciplines tecnològiques”, lamenta la també consultin director a Oracle, “ho volem revertir i fer entendre a les nenes que són importants per desenvolupar un món millor”.
Millor i “més igualitari”, afegeix la cofundadora i presidenta de Women in Mobile, Vanessa Estorach. “Les dones no només ens estem perdent tenir feina, un millor sou i més oportunitats, sinó que estem construint una societat esbiaixada perquè els algorismes han creat un present i crearan un futur amb la visió dels homes”, explica. Per entendre-ho, posa un exemple clar: “En una preselecció de currículum alimentat amb machine learning, la màquina va assumir que les candidatures de les dones eren pitjors només pel fet que n’hi havia menys”.
Estorach: “Estem creant una societat esbiaixada perquè els algorismes han creat un present i crearan un futur amb la visió dels homes”
Homes i blancs, concreta la CEO del campus All Women, Laura Fernández, qui s’afegeix a la crítica i demana un ecosistema més “obert, representatiu i amb més visions”. Així com Estorach, assenyala que els productes i serveis que ja es troben al mercat estan creats sota una mateixa perspectiva de l’entorn i que això posa traves en l’ús real de la tecnologia: “Aquests homes no saben com farà servir el producte una dona, i no és intencional, sinó que coneixen el que coneixen, però per això cal impulsar la inclusió de la dona i de gent d’arreu oferir solucions per a una societat àmplia”.
Buscar referents per emmirallar-s’hi
Però com es fa per augmentar la presència? “Amb tallers que reafirmen l’interès en aquestes matèries”, proposa Moreu, “les nenes veuen que la tecnologia ofereix alternatives i que amb els seus mitjans són capaces de fer grans coses”. Educar des de la infància en la igualtat de possibilitats en les STEM és bàsic, per això les noies que es troben entre els 15 i els 18 anys que acudeixen a aquestes activitats ja saben que els atrau i que volen dirigir la seva vida professional cap aquí; en les més menudes, se’ls ha d’obrir les portes perquè descobreixin el món que hi ha rere la tecnologia.
“Però una cosa és l’interès que puguin tenir i després el que acabin fent”, contraposa Estorach, i recorda que encara tenim “massa inputs de la família, l’escola i l’entorn que porten a pensar que no en seran capaces”. Només cal pensar en els llibres que llegeix la canalla, els dibuixos que veuen a la televisió o els referents que tenen en el seu dia a dia. Majoritàriament són els homes els qui tracten amb la tecnologia. Per això, la CEO de Women in Mobile remarca la importància de situar en primera línia les professionals del sector i convertir-les en referents: “Hem de parlar d’elles, però també hem de visibilitzar-nos més. Patim la síndrome de l’impostor, ens falta seguretat i pensem que sempre hi haurà algú que ho farà millor”.
Fernández: “Cal impulsar la inclusió de la dona i de gent d’arreu oferir solucions per a una societat àmplia”
En aquest sentit, algunes empreses s’han imposat la diversitat com un dels deures a fer. La plantilla d’Oracle està formada en un 30% per dones i Moreu assegura que estan treballant per fer-la créixer amb propostes com l’Oracle Women’s Leadership: “La seva missió és formar i involucrar les dones líders a l’empresa per fomentar la força laboral inclusiva i innovadora”.
Canviar la visió des de l’educació
La creació de referents també s’ha d’abordar des de l’entorn educatiu. L’equip d’All Women és 100% femení, de manera que les docents es converteixen en els models a seguir. “Les nostres professores tenen uns coneixements, una carrera professional i simbolitzen les oportunitats que les alumnes poden tenir”, relata Fernández, “parlant també clarament de les barreres que poden trobar al sector”.
L’acadèmia té cursos que permeten complementar el seu currículum o bé fer una plena immersió en àrees com la ciència de dades. Però l’oferta és només per i per a dones. “Hem format unes 100 dones en un any i mig. És una xifra petita, però són dones que potser no haurien fet el salt si no hi hagués una escola només per a elles”, revela la CEO. Perquè precisament una de les crítiques rau en les persones que ensenyen tecnologia: homes. “Els centres que hi havia fins ara estaven muntats per nois i repliquen el que passa al sector. La docència té una visió masculina”, afegeix; i assegura que als instituts i universitats hi ha la mateixa fotografia: “Cal repensar els estudis i com es promocionen. No es pot apartar així les dones”.
Malgrat que el context encara no és favorable, Fernández té una visió optimista: “Les nostres alumnes van decidir ampliar la formació perquè aportant la tecnologia al seu perfil social, podrien ampliar les oportunitats laborals. El teixit TIC està creixent molt i és una eina per diferenciar-se. Però també van fer el pas perquè creuen que el seu deure com a dones és formar-se i donar exemple a les futures generacions. És una decisió de responsabilitat social”.