De les televisions a TikTok: la tecnologia transforma la campanya electoral del 29-N

La IA permet analitzar com els informatius construeixen l’agenda política, mentre els partits converteixen les xarxes socials en un canal prioritari per arribar als votants.

Categories:

Sergio Cabanelas Alcaide

La IA permet analitzar com els informatius construeixen l’agenda política, mentre els partits converteixen les xarxes socials en un canal prioritari per arribar als votants.
La IA permet analitzar com els informatius construeixen l’agenda política, mentre els partits converteixen les xarxes socials en un canal prioritari per arribar als votants. | Metadata (Creada amb IA)

La campanya electoral del 29-N ja no es disputa només als mítings, als debats televisius o a les pàgines dels diaris. Les xarxes socials, els assistents d’intel·ligència artificial i les eines d’anàlisi de dades han incorporat nous actors i canals a la comunicació política, i han canviat la manera com els partits difonen els seus missatges i com la ciutadania accedeix a la informació.

En aquest escenari, saber quins temes prioritzen les televisions, quina presència tenen els partits a les plataformes digitals o com responen els assistents d’IA quan se’ls demana una recomanació electoral esdevé cada vegada més rellevant. Diverses iniciatives acadèmiques i tecnològiques comencen a posar dades a aquestes transformacions. Una d’elles és Spanish Media Monitor (SMM), una plataforma impulsada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat de Barcelona (UB) que utilitza intel·ligència artificial per comparar la cobertura política dels principals informatius televisius de l’Estat espanyol.

Una plataforma per analitzar com les televisions expliquen la política

Les televisions expliquen la mateixa actualitat, però no necessàriament la mateixa realitat. Una cadena pot obrir l’informatiu amb una notícia que una altra deixa fora, dedicar cinc minuts a un esdeveniment mentre una altra només n’hi destina trenta segons o presentar un mateix fet des de perspectives diferents. Aquestes decisions editorials condicionen la informació que arriba a la ciutadania, però sovint són difícils de comparar de manera sistemàtica.

Per fer visibles aquestes diferències, investigadors de la URV i la UB han desenvolupat Spanish Media Monitor, una plataforma gratuïta i d’accés públic que analitza els informatius nocturns de les cinc principals televisions estatals: La 1, Antena 3, Cuatro, Telecinco i laSexta.

Spanish Media Monitor analitza més de 200 informatius i compara com cinc televisions estatals cobreixen l’actualitat política amb eines d’intel·ligència artificial.

L’eina identifica les notícies que emet cada cadena, calcula el temps que hi dedica, detecta les mencions als partits i als seus representants i analitza el to amb què es presenta la informació. L’objectiu és anar més enllà dels exemples puntuals i oferir una base de dades que permeti comparar les decisions editorials dels mitjans al llarg del temps.

"Una de les coses que ens va sorprendre va ser que, malgrat la importància dels mitjans de comunicació en la formació de l'opinió pública, disposàvem de molt poques eines per analitzar-ne el comportament de manera sistemàtica", explica a MetadataManuel Lleonart-Anguix, professor lector del Departament d’Economia de la URV i cofundador del projecte juntament amb Luis Menéndez, investigador de la UB.

La plataforma va néixer de les converses entre tres estudiants de doctorat que volien aplicar la teoria econòmica i l’anàlisi de dades a l’estudi dels mitjans de comunicació. Dos anys després, Lleonart i Menéndez van decidir que els resultats no havien de quedar restringits a l’àmbit acadèmic, sinó que també havien de ser accessibles als periodistes i a la ciutadania.

De les transcripcions als indicadors: com funciona la plataforma

Spanish Media Monitor segueix un procés que comença amb la recopilació de l’àudio dels informatius. Mitjançant tècniques de reconeixement de veu, el sistema en genera una transcripció completa. A continuació, els models de llenguatge identifiquen on comença i acaba cadascuna de les notícies, les anomenades històries, i permeten delimitar-ne la durada i resumir-ne el contingut.

Una de les fases més complexes és relacionar les notícies que apareixen en diferents cadenes. Un mateix esdeveniment pot explicar-se amb paraules i enfocaments molt diferents, quedar fora d’un informatiu o continuar ocupant espai durant diversos dies. El sistema ha de determinar quines peces parlen dels mateixos fets per poder-ne comparar el tractament.

La plataforma identifica les notícies, mesura el temps que hi dedica cada cadena i estudia les mencions als partits i el to de la informació.

Finalment, la plataforma identifica les mencions als actors polítics, calcula el temps dedicat a cada notícia i analitza el to de la informació. Tot aquest procés transforma hores de contingut audiovisual en indicadors i visualitzacions consultables públicament.

Els models de llenguatge són una peça central d’aquesta metodologia. En lloc de limitar-se a buscar paraules concretes, poden interpretar el context, identificar els actors implicats i distingir qui fa què i a qui. Això permet automatitzar tasques que abans requerien molta feina manual i estudiar dimensions de la cobertura que els mètodes tradicionals no podien captar amb tanta facilitat.

"Els models de llenguatge ens permeten anar més enllà perquè poden interpretar el context, identificar els actors polítics i distingir qui fa què i a qui", assenyala Lleonart. En el projecte, però, no s'entrenen models des de zero, sinó que s'utilitzen models ja existents als quals es donen instruccions específiques per a cada tasca.

L’investigador també matisa que el sistema diferencia entre les mencions explícites als partits i la interpretació del contingut. Per comptabilitzar les referències als actors polítics, la plataforma utilitza coincidències exactes amb els noms dels partits i dels seus representants. En canvi, per analitzar el to de les notícies sí que aprofita la capacitat dels models per interpretar el context.

Mesurar el to i les diferències entre les agendes informatives

Un dels indicadors de Spanish Media Monitor és el to de la informació envers els partits polítics. El sistema classifica cada notícia en una escala que permet identificar si el tractament és favorable, desfavorable o neutral. Per fer-ho, analitza els fets i les declaracions que apareixen en cada peça, sense conèixer la cadena que l’ha emès i sense recórrer a fonts externes.

A més, el model ha de justificar cada valoració amb fragments literals de la notícia. Això permet als investigadors revisar-ne la coherència i detectar possibles errors. També pot indicar que no disposa de prou informació per fer una classificació.

Lleonart posa un exemple per explicar per què aquesta anàlisi va més enllà de detectar paraules positives o negatives: una investigació per corrupció pot constituir informació desfavorable per a un partit encara que el periodista es limiti a descriure els fets sense utilitzar expressions valoratives. El sistema també ha de distingir entre una acusació i un fet provat.

"Una notícia negativa sobre un partit no significa necessàriament que el periodista hi estigui en contra", puntualitza. Per això, els investigadors consideren que cal comparar sistemàticament com les diferents televisions cobreixen els mateixos esdeveniments, en lloc d’extreure conclusions a partir de valoracions aïllades.

Una altra funcionalitat és l’indicador de desacord de cobertura, que mesura fins a quin punt les cadenes distribueixen de manera diferent el temps informatiu entre les notícies. Per calcular-lo, la plataforma compara la proporció de temps que cada televisió dedica a cadascun dels temes i aplica una mesura estadística coneguda com a divergència de Jensen-Shannon.

El resultat permet observar si les televisions comparteixen una agenda informativa semblant o si prioritzen qüestions diferents. Un valor baix indica una distribució similar del temps, mentre que un valor elevat reflecteix més diferències entre les agendes.

Lleonart insisteix, però, que el desacord de cobertura no és el mateix que el desacord ideològic. Dues cadenes poden dedicar el mateix temps a una notícia i explicar-la de maneres molt diferents, o coincidir en el tractament d’un tema però donar-li una importància desigual. La plataforma intenta separar aquestes dues dimensions: què expliquen els mitjans i com ho expliquen.

Què revelen els primers resultats?

Des del 7 de setembre de 2026, Spanish Media Monitor ha analitzat més de 200 informatius i ha identificat més de 5.600 peces informatives. Les primeres dades mostren que el grau de coincidència entre les televisions depèn, en bona part, del tipus d’esdeveniment que cobreixen.

En el cas de l’accident ferroviari d’Urda, per exemple, les cadenes van tendir a coincidir en el temps dedicat a la notícia i en el to de la informació durant els primers moments. Segons Lleonart, inicialment les televisions van prioritzar explicar què havia passat i informar dels fets. Les diferències van aparèixer més endavant, quan la cobertura va començar a incorporar el debat sobre les possibles responsabilitats polítiques.

Les primeres dades apunten que Antena 3 dedica més temps a la informació política, mentre que Telecinco dona més protagonisme a les notícies no polítiques.

En canvi, davant d’esdeveniments amb un component polític més marcat, com el cas de Maricarmen Abascal o l’acampada de la Puerta del Sol, les diferències entre les agendes informatives van ser més evidents.

L’anàlisi també ha identificat patrons particulars en algunes cadenes. Antena 3 és la televisió que dedica més temps a la informació política en les dades estudiades i tendeix a presentar un to negatiu envers diversos actors polítics, no només cap a una formació concreta. Telecinco, en canvi, dona més protagonisme a informacions no polítiques, fet que redueix el pes de les controvèrsies partidistes dins del conjunt dels informatius.

Per als investigadors, aquestes diferències no impliquen necessàriament que una cadena expliqui la veritat i una altra no. "Les televisions cobreixen la mateixa realitat, però no l'expliquen de la mateixa manera", resumeix Lleonart. Cada mitjà selecciona quins fets considera rellevants, quins situa en primer pla i quins deixa fora.

De les televisions estatals a les autonòmiques

Un dels principals reptes de Spanish Media Monitor és ampliar el nombre de mitjans analitzats. Actualment, la plataforma se centra en cinc cadenes d’àmbit estatal, però els investigadors volen incorporar televisions autonòmiques i, més endavant, ampliar l’estudi a la premsa escrita.

Aquesta ampliació comporta dificultats tècniques i metodològiques. D’una banda, no totes les televisions faciliten l’accés als informatius i a les transcripcions. De l’altra, analitzar continguts en llengües com el català exigeix garantir que les notícies es puguin identificar i comparar correctament.

També cal tenir en compte que les televisions autonòmiques tenen prioritats informatives diferents de les estatals. Una cadena que dedica més temps a l’actualitat del seu territori podria presentar un indicador de desacord més elevat, sense que això impliqui necessàriament una major polarització. Els investigadors encara estudien com abordar aquesta qüestió.

El projecte vol ampliar l’anàlisi a les televisions autonòmiques i, més endavant, a la premsa escrita, amb el repte d’incorporar continguts en llengües com el català.

A més, mantenir la infraestructura té un cost elevat: cal emmagatzemar els continguts, processar-los amb intel·ligència artificial i actualitzar les dades de manera continuada. "No totes les televisions faciliten l'accés als seus informatius i subtítols, cosa que dificulta la recopilació de dades", explica Lleonart.

Malgrat aquests obstacles, l’equip vol continuar alimentant la plataforma més enllà de les eleccions i ampliar-ne progressivament la cobertura. També considera que, en el futur, combinar les dades dels mitjans amb informació d’audiència i d’intenció de vot podria obrir noves vies per estudiar la relació entre el consum informatiu i les percepcions polítiques.

L’objectiu, en qualsevol cas, no és determinar quina cadena és més objectiva ni dir a la ciutadania quins mitjans ha de consumir. "No volem dir a ningú què ha de pensar ni quina televisió ha de mirar, sinó proporcionar-li informació perquè puga formar-se la seua pròpia opinió", conclou l’investigador. 

Els assistents d’IA també entren en la campanya electoral

L’anàlisi de la cobertura televisiva no és l’única aproximació acadèmica al paper de la tecnologia en les eleccions. Una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), elaborada per Ferran Lalueza i Cristina Aced amb Víctor Gil, ha estudiat com responen diversos assistents d’intel·ligència artificial quan els usuaris els demanen orientació sobre qüestions electorals.

L’estudi es basa en 1.464 consultes en castellà, català, gallec i basc adreçades a sis eines: ChatGPT, Gemini, Grok, Claude, Google AI Mode i Google AI Overview. Les preguntes parteixen de 61 qüestions relacionades amb les preocupacions ciutadanes recollides pel CIS, entre les quals destaquen l’habitatge i la immigració.

Els resultats mostren que només el 10,2% de les respostes recomana directament un partit sense condicions. Les diferències entre plataformes són notables: Grok ho fa en el 40,6% de les consultes i ChatGPT, en el 14,3%, mentre que Gemini i Claude només ho fan en el 0,8% dels casos. Les eines d’IA de Google se situen per sota del 3%.

Un estudi de la UOC revela que només el 10,2% de les respostes dels assistents d’IA recomana directament un partit polític sense condicions.

L’estudi també identifica respostes que no recomanen una formació de manera directa, però que ofereixen orientacions condicionades a les prioritats de l’usuari. En el cas de ChatGPT, aquest tipus de resposta representa un 20,1% de les consultes.

La recerca posa sobre la taula que la neutralitat aparent d’una resposta no garanteix que aquesta no influeixi en la percepció política de qui la rep. De fet, més del 87% de les respostes analitzades inclouen algun avís o aclariment sobre la neutralitat de l’assistent, però això no implica que el contingut sigui necessàriament neutral.

Els investigadors també observen diferències en les recomanacions segons la llengua de la consulta, amb més presència de formacions regionalistes quan les preguntes es formulen en llengües diferents del castellà. Es tracta d’una recerca diferent de Spanish Media Monitor, però totes dues comparteixen una preocupació: com la informació que rebem pot condicionar la manera com interpretem l’actualitat política.

Sánchez i Abascal lideren a les xarxes, mentre Vox encapçala el rànquing de partits

La campanya del 29-N també evidencia el pes creixent de les xarxes socials en la comunicació política. Una anàlisi de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) sobre els perfils d’Instagram, TikTok i X constata que Pedro Sánchez i Santiago Abascal són els líders amb més seguidors, mentre que Vox i Podemos encapçalen el rànquing de formacions polítiques.

Sánchez acumula 6,7 milions de seguidors entre les tres plataformes, per davant d’Abascal, que en té 3,8 milions. Gabriel Rufián s’acosta als tres milions i Irene Montero en suma 2,6. Entre els partits, Vox lidera amb gairebé tres milions de seguidors, el doble que el PSOE, amb 1,44 milions, i molt per davant del PP, que en té 1,21 milions. Podemos ocupa la segona posició, amb 2,2 milions.

Pedro Sánchez (6,7 milions) i Santiago Abascal (3,8 milions) són els líders amb més seguidors a Instagram, TikTok i X, segons les dades de l’ACN.

Pel que fa a les formacions catalanes, ERC acumula 472.000 seguidors i Junts, 180.000. Les dades també mostren estratègies diferents segons la plataforma: el PSOE, el PP i Podemos concentren bona part de la seva audiència a X, mentre que Vox té més pes a Instagram i TikTok. En aquesta última xarxa, la formació té deu vegades més seguidors que el PP.

TikTok s’ha convertit en un espai especialment rellevant per als candidats. Sánchez hi suma 1,3 milions de seguidors i els seus vídeos acumulen una mitjana d’1,3 milions de visualitzacions. Abascal, per la seva banda, és el polític que més continguts hi ha publicat: prop de 1.900 vídeos, amb 1,2 milions de seguidors. Rufián en té 883.000 i Irene Montero, uns 800.000.

Els experts consultats per l’ACN coincideixen que els partits han convertit les xarxes en un "canal prioritari" i hi destinen cada vegada més temps i recursos per elaborar continguts adaptats als codis de cada plataforma. Xavier Tomàs, consultor de comunicació política, considera que les formacions han fet un canvi de plantejament i comencen a entendre que no n’hi ha prou amb traslladar a les xarxes els missatges dels mítings o les declaracions als mitjans.

La investigadora de la UOC Mariola Tàrrega destaca que aquests comicis són els primers en què els candidats han aconseguit adaptar de manera més clara la seva imatge i els seus missatges al llenguatge de les xarxes. Segons l’experta, els continguts ja no són només una reproducció del que publiquen els mitjans tradicionals: sovint es creen expressament per a les plataformes i acaben generant notícies.

L’investigador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Reinald Besalú hi afegeix que les xarxes permeten arribar directament a la ciutadania, inclosos usuaris menys polititzats, i mantenir un major control sobre el missatge, sense haver de respondre les preguntes dels periodistes.

També hi ha diferències entre els perfils dels candidats i els dels partits. Segons Tomàs, "és més agradable seguir una cara que un logotip". Els comptes personals permeten mostrar situacions quotidianes i aspectes del caràcter dels dirigents, mentre que els perfils de les formacions solen estar més orientats a mobilitzar els simpatitzants.

Sánchez i Rufián són dos dels exemples d’adaptació al llenguatge digital que destaquen els experts. Tàrrega considera que el president espanyol ha sabut traslladar el seu carisma a les xarxes amb un toc d’humor i una estratègia de publicació que evita saturar l’audiència. En el cas de Rufián, els experts valoren la seva capacitat d’incorporar el llenguatge visual dels mems i altres codis propis de les plataformes.