En el marc de l’11 de febrer, Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, parlem amb Roser Bastida, tripulant d’Hypatia III, la missió que el 2027 portarà un equip íntegrament femení a simular una expedició a Mart des d’una base àrtica. Farmacèutica, comunicadora científica i tècnica de comunicació a l’Institut de Neurociències de la UAB, Bastida reflexiona sobre ciència, lideratge femení i el paper de Catalunya en aquesta nova fita.

Què representa per a vosaltres que Hypatia III sigui la primera missió formada només per dones científiques en una base àrtica?

Representa un pas molt potent cap a la normalització: que una missió científica d’alt nivell pugui estar formada íntegrament per dones sense que això sigui una excepció. També és una manera de visibilitzar talent que massa sovint ha estat invisibilitzat, i d’obrir camí per a les futures generacions.

Quines diferències principals hi haurà entre aquesta expedició a l’Àrtic i les missions anteriors que vau fer al desert de Utah?

El canvi principal és la duresa i la complexitat operativa. A l’Àrtic fa molt de fred i l’aïllament serà molt més sever, de manera que la logística serà molt més exigent. És una simulació encara més propera a una missió real a Mart.

“Volem generar referents i demostrar que les dones també lideren exploració i ciència d’alt nivell”

Quin tipus de recerca científica es durà a terme durant la missió i quines aplicacions pot tenir, tant per a l’exploració espacial com per a la Terra?

Hypatia III generarà dades sobre tecnologia, medi ambient i resiliència en condicions d’aïllament, útils per a futures missions tripulades a Mart. A la Terra, els resultats poden ajudar en reptes com el canvi climàtic, el disseny d’infraestructures en zones vulnerables o la salut mental.

Per què l’Àrtic és un entorn especialment adequat per simular les condicions d’una missió a Mart?

Perquè combina aïllament extrem, condicions dures —fred, neu i gel— i limitació real de recursos, tal com passaria en una missió marciana. El fred sever i la logística complexa obliguen a treballar amb protocols estrictes i a ser completament autònomes, com hauríem de ser-ho a Mart. A més, el terreny i el gel permetran testar tecnologia i operacions en un escenari molt semblant.

Quin paper tenen els centres de recerca i les institucions catalanes en el projecte Hypatia III?

Moltes de les tripulants treballem en centres de recerca catalans, en rols diversos. També, dels projectes de recerca que durem a terme, molts seran en col·laboració amb grups d’investigació, centres i universitats catalanes, fet que garanteix el rigor científic. Pel que fa al finançament, estem teixint vincles amb diverses entitats catalanes perquè ens donin suport i ens ajudin a fer viable la missió.

“L’Àrtic ens obligarà a treballar amb protocols estrictes i a ser completament autònomes, com en una missió marciana real.”

Més enllà de la recerca, la missió també té una dimensió divulgativa. Quin impacte espereu tenir en vocacions científiques, especialment entre les nenes i joves?

Volem apropar la recerca espacial a la societat i demostrar que les dones també lideren exploració i ciència d’alt nivell. El nostre objectiu és generar referents i trencar estereotips, especialment en un sector tan masculinitzat.

Quins són els principals reptes, tant tècnics com humans, que haureu d’afrontar durant la preparació i l’estada a la base àrtica?

El repte tècnic principal és operar amb seguretat en un entorn tan remot, sense hospitals ni suport immediat i amb evacuació complexa si hi ha emergències. A nivell humà, caldrà gestionar l’aïllament, el confinament i la convivència en un espai molt reduït. Per això l’equip es prepararà durant més d’un any en l’àmbit físic, psicològic i de cohesió.

“No podem prescindir del talent de les dones en un sector tan masculinitzat com l’exploració espacial.”

Quin paper té Catalunya dins del projecte Hypatia i què aporta l’ecosistema científic i tecnològic del país?

A Catalunya hi ha una combinació molt potent de talent científic, centres de recerca punters i capacitat tecnològica, alhora que es fa una aposta clara per la divulgació i la transferència de coneixement. Hypatia és fruit d’això i estem molt orgulloses i agraïdes a tota la xarxa d’entitats catalanes que han col·laborat amb nosaltres.

Una missió que va més enllà de l’Àrtic

En el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, Hypatia III simbolitza molt més que una simulació marciana. És un projecte científic d’alt nivell amb participació catalana, però també un missatge clar: la ciència del futur es construeix amb talent divers, lideratge femení i referents visibles. Si l’exploració espacial prepara el camí cap a Mart, iniciatives com aquesta també preparen el camí cap a una ciència més inclusiva, oberta i representativa.