El dilluns de la gran apagada va servir per redescobrir la ràdio hertziana a gran part de la població i de l’opinió pública. La ràdio analògica, en definitiva, que es rep sense necessitat de connexió a cap xarxa, dades ni carregadors, a través d’un aparell tradicional amb un parell de piles com a bateries. Les ones van ser l’eina de comunicació alternativa en una situació d’excepció on la falta de subministrament elèctric anul·lava la resta. A l’experiència d’aquell dia s’hi han afegit, a més, les recents recomanacions de la UE d’incloure un transistor dins la motxilla d’emergència, en cas de guerra o crisi mundial.

Malgrat tot, van haver-hi matisos i la ràdio no va ser infal·lible durant les hores d’incertesa. Algunes freqüències d’FM de les grans cadenes, que ara usen enllaços IP per enviar el senyal dels estudis fins al centre emissor, van quedar mudes. I en alguns punts rurals o isolats d’arreu de l’estat es va fer palès que l’FM no arriba ni es pot escoltar de manera òptima al 100% del territori. Mentrestant, la banda d’ona mitjana (OM) —residual en oients des de fa molt de temps— va poder seguir emetent i demostrant el seu major abast i cobertura potencial.

Coincidint amb aquest escenari, i de manera paradoxal, el tancament de les ones mitjanes a Espanya s’ha accelerat com mai abans durant el darrer any. Les cadenes comercials (SER i COPE) han continuat el degoteig d’eliminacions d’algunes freqüències històriques i, de forma gairebé exprés, RNE va fer desaparèixer en bloc les seves 124 emissores d’OM a finals de desembre. L’ens públic ha adduït criteris “mediambientals i d’eficiència” per justificar la mesura, a banda de prometre el desplegament definitiu del DAB (ara ja DAB+), el sistema de ràdio digital que porta gairebé dues dècades encallat.

L’ens públic ha adduït motius “mediambientals i d’eficiència” per desactivar les 124 antenes d’OM arreu de l’estat i planeja reconvertir-les en emissors DAB+

“La transmissió a través de l’ona mitjana és molt costosa perquè es necessita un gran consum elèctric per sostenir les potències altes que s’utilitzen. Els aparells tenen preus elevats, ja que existeixen molt pocs fabricants al món i les reparacions també resulten molt cares, més que pels transmissors d’FM”, explica a MetaData el director de la xarxa de RNE, Manuel Delgado. “A RTVE estem valorant reutilitzar els centres d’ona mitjana com a centres DAB quan entri en vigor el Reial Decret d’impuls a la Ràdio Digital pendent d’aprovació. Els actuals punts emissors estan a prop de les ciutats i tots tenen antenes superiors a 90 metres d’alçada, idonis per transmetre el senyal DAB+”.

Estratègia de seguretat per damunt de nostàlgies

Donar un cop de porta tan rotund a l’ona mitjana ha generat veus contràries entre radioafeccionats i experts en comunicacions, reticents a prescindir d’una banda potent que pot resultar molt efectiva en casos d’urgència. “L’única forma de ser autònom en situacions extremes és disposar d’un sistema de comunicacions propi: per exemple, en OM o ona curta. Té un consum important, és cert, però amb generadors per alimentar els transmissors, el senyal pot arribar fins a centenars de quilòmetres de dia i milers durant la nit. Si crees una xarxa estratègica, mantenint els emissors principals a nivell estatal, pots cobrir tot el territori terrestre i costaner en cas d’una nova apagada”, assegura el consultor en seguretat i especialista en radiocomunicacions, David Marugán, que no aposta per perllongar l’ona mitjana de manera nostàlgica, sinó com una estratègia de seguretat i una necessitat real.

“Un servei públic ha de garantir-se en la mesura que sigui possible, però aquí s’ha tallat de cop, sense fer pedagogia ni realitzar un bon estudi que asseguri que no es perjudica la població de zones rurals. Per igualar la cobertura d’un sol emissor principal d’OM se’n necessiten desenes de digitals i dubto que, després de tants anys d’aturada, ara es faci arribar el DAB a tot arreu en poc temps. Dur-lo a segons quins indrets aïllats és un projecte gegantí i cal tenir en compte que la distància que pot abraçar un senyal digital a les bandes DAB és inferior a les que cobreix un analògic en OM”, afegeix.

Una transmissió lliure d’intermediaris

A més del llarg abast geogràfic, gràcies sobretot a la propagació ionosfèrica, un dels punts forts de l’ona mitjana és la capacitat de superar barreres orogràfiques i penetrar a l’interior d’edificis robustos, plantes baixes, soterranis i refugis, de manera més eficient que l’FM. En episodis com el de l’apagada, els transmissors poden mantenir-se operatius fàcilment amb generadors de suport i tenen independència total respecte d’enllaços per satèl·lit o via internet. Així mateix, com qualsevol comunicació purament analògica, és invulnerable als ciberatacs i als col·lapses per un excés d’usuaris a la vegada.

David Marugán, consultor en seguretat: “Una transmissió a través d’ona mitjana o llarga no depèn de tercers i molts cops és l’únic mètode per saltar-se els controls i la censura”

“No podem viure sense internet, però la seva pròpia complexitat el fa poc resilient. Ens estem encaminant cap a una comunicació basada en connexions IP —segurament perquè als operadors els interessa que consumim dades— i ens venen bondats com la manca d’interferències, la qualitat d’àudio o la cobertura mundial... fins que et topes amb un país que aplica la censura o una empresa privada que decideix, d’un dia per l’altre, restringir la seva constel·lació de satèl·lits.  Llavors et tallen l’aixeta”, adverteix Marugán. “Una transmissió a través d’ona mitjana o ona llarga no depèn de tercers i molts cops és l’únic mètode per saltar-se els controls, la censura i difondre notícies cap a mitjans estrangers, com va passar a les primaveres àrabs de 2011 o succeeix sovint a països com Iran i Cuba”.

DAB+ i DRM, hereus amb acceptació desigual

A Europa, gairebé la totalitat de cadenes públiques han cessat l’activitat en OM. Amb prou feines resisteixen les emissores portugueses, poloneses, de Romania (amb una presència notable) i diversos repetidors de BBC Radio 5, el canal de 24 hores d’informació i esdeveniments esportius al Regne Unit. El cas de Grècia és excepcional, ja que l’any passat va ressuscitar la seva xarxa d’emissors en OM a 9 illes en virtut d’un decret que regula els casos de “necessitat nacional”.

El vell continent, de fet, ha apostat pel DAB+. El primer espai on s’ha pogut regular el seu ús és a l’interior dels vehicles a través d’una directiva comunitària que obliga a incloure la recepció de ràdio digital terrestre a tots els cotxes matriculats durant l’últim lustre. Això ha servit, almenys a Espanya, per a que alguns ciutadans hagin tingut finalment el primer contacte amb un sistema que viu als llimbs des de 2005. “Un receptor digital estàndard pot rondar els 30-40 euros, com a mínim. Fora de la gent del sector i els amants de la ràdio i la tecnologia, no conec ningú del meu entorn que hagi anat conscientment encara a comprar un aparell DAB”, aclareix Marugán.

Europa aposta pel DAB+, substitut digital de l’FM, mentre països extensos com Xina o la Índia han adoptat el DRM, un model híbrid que segueix aprofitant la propagació de les bandes per sota dels 30 MHz

A la pràctica, el DAB+ representa el substitut digital de l’FM (no pas de l’ona mitjana), en un paral·lelisme molt semblant a quan la TDT va rellevar la televisió analògica. Disposa d’una banda més ampla que permet una qualitat de so gairebé perfecta, aprofita millor l’espectre electromagnètic mitjançant els múltiplex (en 7 s’hi poden encabir cent emissores) i gràcies a la xarxa de freqüència única, els oients ja no han de moure el dial per tornar a sintonitzar l’emissora si canvien de ciutat o província. En escenaris d’emergència, els aparells de darrera generació estan preparats per rebre alertes automàtiques a través del sistema ASA, capaç de discriminar per zones i interrompre l’escolta dels canals o fins i tot activar el receptor si està apagat.

A llocs com Xina i la Índia, en canvi, està guanyant la partida el DRM (sigles de Digital Mondiale Radio) que pot considerar-se l’hereu millorat de les ones llarga, curta i mitjana. És un model híbrid que amb un senyal únic pot transmetre ràdio digital i analògica sense necessitat de modificar les antenes, transmissors i amplificadors ja existents. L’usuari gaudeix dels mateixos avantatges que el DAB (major qualitat sonora, més canals o possibilitat d’incloure metadades) amb la particularitat que segueix aprofitant la gran propagació de les bandes per sota dels 30 MHz. És útil en països amb grans extensions de terreny on el DAB queda curt, tot i que els Estats Units no l’han contemplat i segueixen combinant la OM —encara molt present i rellevant en episodis de catàstrofes naturals— amb HD Radio, el seu propi estàndard. Fa dues dècades, RNE va assajar unes proves efímeres de DRM des del seu centre a Arganda del Rey, però no s’han tornat a repetir.

COPE i la SER també desallotgen el dial

Segons les últimes dades de l’EGM, l’ona mitjana encara conserva 392.000 oients a Espanya. Un discret 1,5% del total, però xifra meritòria tenint en compte com s’ha buidat aquest dial en el darrer trimestre. A la desaparició total de RNE i el tancament de l’OM de Radio Madrid (l’emissora capçalera de la SER), s’han succeït les apagades de la COPE, que ha agafat embranzida i ha posat punt i final a les freqüències d’un grapat de ciutats: València, Múrcia i Còrdova acaben de desaparèixer, però abans ho havien fet Valladolid, Gijón, Vigo, Pamplona, Mallorca... A dia d’avui s’ha anunciat també el final imminent de COPE Lugo, Radio Murcia i Radio Rioja (ambdues de la SER) que, com tota la resta, s’hauran d’escoltar únicament a través de freqüència modulada, internet o aplicacions mòbils.

La COPE i la SER s’han afegit a l’eliminació de freqüències d’un munt de ciutats i, de retruc, estan ‘netejant’ l’espectre i permetent que els diexistes puguin captar ràdios llunyanes, inaudibles fins ara

Amb aquesta esbandida de l’espectre, els diexistes han rebut un regal inesperat. Aquests afeccionats a captar i registrar escoltes d’emissores llunyanes poden sintonitzar ràdios inaudibles fins ara a través de les freqüències que ocupaven les cadenes espanyoles arreu de la península. “Aquest reguitzell d’apagades ens ha suposat un avantatge i un nou incentiu. Als canals que han quedat buits s’hi colen indicatius nous”, confessa Jordi Brunet, veterà radioescolta i bloguer que durant molts anys ha treballat a la televisió valenciana i a TV3 com a operador d’imatge i ajudant de realització.

“Als 855 kHz, on s’escoltava RNE a Tarragona, ara entra la radio pública romanesa quan es pon el sol. De nit, als 738 se sent una emissora algeriana i als 740 és possible sintonitzar Radio Sociedade de Brasil, que abans estava absolutament tapada per la proximitat de RNE a Barcelona. També hi ha el cas de l’IRIB World Service d’Iran, que arriba a través dels 639 kHz sempre que hi hagi bona propagació o WBBR Bloomberg, de Nova York, que emet al 1130 i l’he pogut sentir alguna vegada. En el cas de les americanes, el moment idoni per provar-ho és entre una hora abans i mitja hora després de la sortida del sol”, detalla Brunet, que no creu que, a escala internacional, la banda de l’ona mitjana acabi desapareixent del tot: “Potser a Europa cada cop és més residual, però en d’altres continents les emissores tenen força corda”.

Cinc antenes actives i un munt d’abandonades

A Catalunya continuen actives cinc emissores d’ona mitjana. Ràdio Barcelona, la degana i centenària, emet des de la seva antena situada a Sant Boi i en els darrers temps ha rebaixat la potència des dels 50 kW assignats per llei fins als 1,5. Després del tancament de la freqüència de Ràdio Girona al 2023, la SER a Catalunya manté encara Ràdio Reus i Ràdio Lleida, mentre que Onda Cero conserva la seva OM a Barcelona (la històrica EAJ-15 nascuda com a Ràdio Associació i posteriorment transformada en Radio España). Finalment, COPE Barcelona té el centre emissor al límit de Montgat amb Badalona amb 5 kW de potència i és l’única que encara compta amb un parell de programes locals propis al 783 del dial, incloses les transmissions dels partits del RCD Espanyol.

Això no significa que aquestes siguin les úniques antenes d’ona mitjana encara dempeus: la de COPE Lleida no s’ha desmuntat al cap de tres anys i tampoc la de Ràdio Manresa, silenciada el 2024. Els exemples més clamorosos són les instal·lacions de la COPE a Figueres i a Vilanova (aquesta heretada de Punto Radio), abandonades des de 2015. Al Vallès, Hit Ràdio es resisteix a desmantellar l’històric emissor de Ràdio Terrassa, malgrat haver-se-li esgotat la concessió. D’altra banda, els sis emissors de RNE recentment apagats esperen la seva reconversió en centres DAB+, amb una novetat significativa: l’antena situada a Montjuïc —que fins ara actuava de reserva i s’encenia només per a rebre senyals de les unitats mòbils i realitzar enllaços temporals en esdeveniments com el Sonar, el Primavera Sound o visites de caps d'Estat— recuperarà el protagonisme perdut. Passarà a ser el “centre de referència” que doni cobertura principal a la ciutat, segons ha confirmat l’ens públic a MetaData, mentre l’anomenat centre-emissor del Nord-Est, a Palau de Plegamans, s’encarregarà de cobrir preferentment l’àrea metropolitana a partir del vessant nord de Collserola, amb el seu imponent màstil de 217 metres.