La Unió Europea vol reduir les morts a la carretera, mitigar les emissions de CO₂ produïdes pels mitjans de transport i, en general, millorar l’eficiència de les estratègies viàries. Tots tres desitjos comparteixen una mateixa solució: la mobilitat connectada. Captar informació dels vehicles en temps real, poder coordinar estratègies amb aquesta informació i alertar els conductors de què està passant a les autovies són algunes de les accions que s’espera que siguin una realitat en el futur pròxim. “Imagina que està pujant una ambulància amb la sirena posada. Tu com a conductor encara no l’escoltes, però el sistema ja t’ha avisat perquè alliberis ràpidament el carril de l’esquerra”, exemplifica el director comercial de Cellnex, Oscar Pallarols. Però perquè això succeeixi, cal una infraestructura tecnològica que avui dia no està preparada. Així, cobrir els principals corredors viaris amb connexions 5G s’ha convertit en una de les prioritats digitals de la UE, i un dels primers projectes per posar-ho a prova és 5GMED, que després de quatre anys de feina s’ha presentat al públic aquest dijous al Castell de Peralada.

L’objectiu de 5GMED és instal·lar i demostrar el funcionament d’una arquitectura de 5G en l’espai fronterer entre l’estat espanyol i França, una zona on el roaming actual provoca pèrdues de connexió de fins a més d’un minut de durada, que poden ser crítiques en cas d’accidents. El projecte, liderat per Cellnex Telecom i amb la gestoria tècnica d’i2CAT, ha comptat amb un pressupost de 16 milions d’euros (el 75%, finançat pels fons europeus Horizon 2020) i hi han participat 21 entitats de set països diferents, entre les quals es troben la Fundació Mobile World Capital (MWCapital), Hispasat, Vodafone o Abertis. “Aquest projecte ens ha ajudat a entendre que tècnicament aquestes prestacions ja estan disponibles i funcionen bé, però que no hi ha encara una demanda clara per saber com evolucionarà”, ha explicat a MetaData Pallarols. I és que el resultat tècnic no ha decebut: el consorci ha aconseguit reduir el temps de pèrdua de connexió quan es creua la frontera a només 75 mil·lisegons, 0,075 segons.

El projecte 5GMED ha aconseguit reduir les aturades de connexió de fins a un minut de durada en la frontera entre França i l'estat espanyol a només 75 mil·lisegons

Per assolir-ho, 5GMED ha instal·lat dos nuclis de xarxa 5G, un a cada país, així com set torres de comunicacions a França i sis a Catalunya, resseguint el trajecte de l’AP-7. L’elecció del corredor mediterrani no ha estat aleatòria, ja que és una de les principals vies d’intercanvi de vehicles entre països europeus. “La secció Figueres-Perpinyà té una importància crucial, perquè tenim el 55% de tot el trànsit entre la península Ibèrica i la resta d’Europa, i el 65% del trànsit de trens”, ha comentat durant la presentació el coordinador de la iniciativa i director sènior d’Innovació de Cellnex, José López Luque. 5GMED és un dels 18 projectes europeus per estudiar la connectivitat entre fronteres europees, i és l’únic que ha tingut en compte tant la mobilitat per autovies com la de trens.

De la conducció assistida a veure Netflix sense talls

Per demostrar l’efectivitat del projecte, l’equip ha treballat en quatre proves d’ús, tres d’elles vinculades a la mobilitat viària, i una a la connectivitat dins d’un tren d’alta velocitat. La més cridanera ha estat la de la conducció assistida: des de l’escenari en què s’ha fet la presentació del projecte al Castell de Peralada, un conductor ha pres el control d’un cotxe a l’AP-7 i l’ha portat fins que ha travessat la frontera entre tots dos estats, demostrant que la connexió no ha sofert cap tall. “No és un cas ordinari, però sí que ajuda a il·lustrar quin límit de prestacions pot donar la tecnologia 5G”, comenta Pallarols. L’experiència també ha pogut ser provada pels periodistes des de dins del cotxe, amb un petit trajecte al voltant del Castell de Peralada conduït íntegrament de manera telemàtica. Dels casos demostrats, és un dels que es troben més lluny de ser una realitat, però no per la manca d’infraestructura, sinó pel baix percentatge de vehicles connectats que circulen a les carreteres. Amb tot, el consorci ha començat a parlar amb entitats com la Direcció General de Trànsit (DGT) o el Servei Català de Trànsit per estudiar la seva implementació en casos d’emergència.

El cas d’ús que Pallarols sí que veu més factible en el curt o mitjà termini és el de la digitalització de la infraestructura de comunicació aprofitant les capacitats del 5G. Aquest sistema, alimentat tant per la informació captada per les càmeres de la carretera com per la dels vehicles connectats, permetria identificar possibles incidències en temps real, dissenyar estratègies i comunicar-les als conductors. “Un vehicle que s’atura sobtadament, una tanca que s’ha trencat i està creuant un animal, asfalt congelat a l’hivern... en una carretera molt controlada com és una autopista, tot això el sistema pot reconèixer-ho amb sensòria i comunicar-ho als cotxes que hi ha en un radi”, ha assegurat el director comercial de Cellnex. A més, atesa la ubicació de la prova pilot, els casos es compartirien entre fronteres si es detectés que podrien afectar els cotxes que entren o surten de cada país. En aquest sentit també s’orienta la tercera demostració, que s’especialitza en l’entreteniment: a partir de la migració de serveis de retransmissió entre diferents centres de dades consecutius, l’objectiu és evitar la tallada de reproducció de vídeos en zones transfrontereres, sigui Netflix, YouTube o Twitch, i així estalviar drames familiars a dins del cotxe.

La darrera prova s’ha dut a terme sobre les vies del tren, concretament en el Túnel del Pertús que uneix França i l’estat espanyol. “Quan estàs parlant per telèfon, el teu senyal va saltant d'una cel·la d’una torre a una altra a mesura que et vas movent. Aquest procés d'intercanvi de cel·les, quan vas molt de pressa, és complex. I el tren d’alta velocitat és, avui, la màxima expressió de velocitat terrestre, 300 km/h”, ha destacat Pallarols. Per superar aquesta dificultat, a la qual se li suma l’opacitat del túnel i l’orografia de la regió, 5GMED ha combinat tres tecnologies de connectivitat de ràdio: xarxes 5G a sengles països, amb velocitats de 40 Mbit/s, una xarxa d’àrea local sense fils (WLAN) en la freqüència dels 70 GHz per dins del túnel i una connexió per satèl·lit per cobrir els forats. El sistema s’ha demostrat amb quatre tipus de serveis: dos vinculats al rendiment de la màquina, destinats a l’ús massiu de dispositius d’IoT i a la detecció d’obstacles a la via amb tècniques LiDAR; i dos orientats als passatgers, que consisteixen en servei d’internet via wifi i serveis de 5G dins del tren.

Un tast d’una tecnologia sense data d’arribada

Totes aquestes demostracions són només alguns exemples de l’impacte que pot suposar la mobilitat connectada per a la nostra societat. “Podem tenir uns sistemes de transport públic i privat molt més eficients, reduir les morts a la carretera... Hi haurà també un impacte en la planificació de les ciutats, que s’hauran d’adaptar, i en la gestió de dades, ja que la privacitat de tota aquesta informació i la ciberseguretat s’hauran d’adaptar”, ha exemplificat l’especialista d’innovació tecnològica de MWCapital Barcelona, Sergi Sarri. “També obre noves oportunitats laborals i millora la seguretat viària”, ha aportat el responsable de Smart Systems Innovation a COMSA, Manuel Alfageme, tot assenyalant que hi ha estudis que demostren que l’ús de la conducció autònoma podria ajudar a reduir les morts a la carretera en un 15%. Però perquè tot això sigui possible, el paper de l’administració pública és vital, tant pel que fa a la regulació com al finançament, com bé ha recordat el director d’i2CAT, Sergi Figuerola: “A vegades sento que només estem regulant, però no arriscant. Tenim la tecnologia, som un dels millors en recerca, però som un dels pitjors en portar aquesta recerca al mercat i fer-la possible”.

Pallarols: “La infraestructura passiva, els emplaçaments, es queden. Ara estem treballant amb els operadors tant francesos com espanyols per veure l’interès que hi ha en donar continuïtat al servei”

5GMED ha estat únicament una demostració del que es podria arribar a fer amb aquestes tecnologies, no una aplicació real del que començarà a operar des d’aquest moment. Ara bé, això no vol dir que la feina no tingui repercussió en el territori, com ha remarcat Pallarols: “La infraestructura passiva, els emplaçaments, es queden. Ara estem treballant amb els operadors tant francesos com espanyols per veure l’interès que hi ha en donar continuïtat al servei”. El director comercial de Cellnex confia que aquests projectes “ajudin que la indústria de les telecos i a la indústria de l’automoció vegin la viabilitat que té que un cotxe sigui un node d'una xarxa”, i té clar que, encara que no sigui amb “l’ambició que hem vist avui, perquè ho hem portat tècnicament a l’extrem”, 5GMED ajudi a plantar els fonaments de la millora “de la connectivitat i la cobertura en aquests trams”.