El que durant dècades va ser considerat el “sant grial” de la propulsió espacial avui comença a prendre forma des de Barcelona. Pangea Propulsion, una start-up fundada el 2018 per un grup d’enginyers europeus, ha aconseguit validar una tecnologia que la mateixa NASA va abandonar a principis dels 2000: el motor aerospike.

Amb una proposta basada en fabricació additiva, nous materials i combustibles més sostenibles, la companyia ha aconseguit encendre amb èxit el primer motor aerospike de metà i oxigen líquid del món, una fita que obre la porta a coets més eficients, reutilitzables i amb menor impacte ambiental.

De la visió tècnica a la indústria

L’origen de Pangea no és només acadèmic, sinó també una aposta personal i industrial. Tal com explica el seu CEO, Adrià Argemí, la idea neix de detectar una oportunitat tecnològica que encara no havia estat explotada: “Treballant en el sector veia com es gastaven milions per millorar un motor només un 1%. Amb les noves tecnologies, tenia clar que el motor aerospike podia ser viable.”

Pangea valida el primer motor aerospike de metà i oxigen líquid del món, una tecnologia que la NASA no va aconseguir desplegar fa dues dècades.

El punt d’inflexió arriba el 2021, quan l’equip aconsegueix encendre el primer demostrador. Aquell moment no només valida la tecnologia, sinó també el model de negoci: “Ens vam demostrar a nosaltres mateixos i al sector que la idea no només era teòricament possible, sinó també tècnicament i operativament viable.”, explica Argemí.

Superar un repte històric amb nova tecnologia

El motor aerospike havia estat un dels grans reptes de la indústria aeroespacial per la seva complexitat tèrmica i de fabricació. Projectes com el X-33 de la NASA no van prosperar perquè la tecnologia de l’època no permetia resoldre aquests problemes.

Pangea, però, ha pogut reprendre aquesta línia gràcies a un context tecnològic radicalment diferent: “La fabricació additiva i els nous materials ens han permès reduir dràsticament la complexitat. Podem crear geometries molt complexes i gestionar millor la refrigeració, que era el gran repte.”

Aquesta aproximació ha permès desenvolupar un sistema un 15% més eficient, amb un 30% més de capacitat de càrrega útil, consolidant la propulsió com un element clau per transformar l’economia espacial.

La seva solució és un 15% més eficient i permet transportar un 30% més de càrrega útil, reduint el cost d’accés a l’espai i obrint nous models de negoci.

Més eficiència, menys cost i un mercat més obert

La millora en eficiència no és només una qüestió tècnica, sinó també econòmica. En el sector espacial, el cost per quilogram a òrbita és el principal indicador de competitivitat. “Un salt així redueix directament el cost per quilo a òrbita. Quan llançar és més barat, s’obre el mercat i es fan possibles models de negoci que abans no ho eren.”, comenta el CEO de la start-up catalana. 

Aquesta reducció de costos té un efecte directe: democratitzar l’accés a l’espai. Més empreses, institucions i països poden desenvolupar missions, constel·lacions de satèl·lits o nous serveis.

Sostenibilitat com a requisit estructural

En paral·lel, Pangea incorpora la sostenibilitat com un element central del seu desenvolupament tecnològic, amb motors basats en metà —i potencialment biometà— com a alternativa als combustibles tradicionals. “A mesura que augmenti la freqüència de llançaments, la sostenibilitat deixarà de ser opcional per convertir-se en un requisit estructural del sector.”, assegura Argemí.

Aquest enfocament no només redueix emissions, sinó que també facilita la reutilització dels motors, un altre dels grans reptes de la indústria.

Barcelona com a node del NewSpace europeu

Amb seus a Barcelona i Tolosa, Pangea s’inscriu en el creixement del sector NewSpace europeu, on Catalunya aspira a jugar un paper rellevant: “Hi ha un ecosistema consolidat, amb talent, centres tecnològics i una estratègia clara. Catalunya pot aportar capacitat industrial i velocitat d’execució en un moment clau per a Europa.”

“Ens vam demostrar a nosaltres mateixos i al sector que la idea no només era teòricament possible, sinó també tècnicament i operativament viable.”, explica Adrià Argemí, CEO de Pangea Propulsion.

La companyia ja compta amb acords amb l’Agència Espacial Europea (ESA) i el CNES francès, i ha tancat una ronda de finançament de 23 milions d’euros, confirmant l’interès institucional i privat per aquest tipus de tecnologies.

Una nova generació d’actors espacials

En un sector tradicionalment dominat per grans potències, start-ups com Pangea aporten una nova lògica basada en especialització i agilitat. “Les start-ups aportem eficiència i innovació enfocada a producte. En el nostre cas, la propulsió és un element clau que condiciona tot el sistema.”, detalla Argemí.

Amb aquesta estratègia, la companyia no només desenvolupa motors, sinó que es posiciona com un habilitador de tota l’economia espacial, reduint costos i fent viable un nou escenari d’accés al cosmos.