Una start-up d’arrels barcelonines, amb només cinc anys d’existència, marca la pauta al sector aeroespacial de tot l’estat. Amb un recorregut aparentment curt per a qualsevol companyia pertanyent a un àmbit tan complex, Pangea Aerospace ha aconseguit en pocs mesos dos èxits que van molt relacionats: la venda del seu innovador motor verd, que funciona a base de biometà reutilitzable, i el lideratge d’un consorci d’empreses destinades a desenvolupar un llançador de petits satèl·lits espanyol que sigui competitiu al mercat global.

El toc distintiu del motor ARCOS creat per l’equip humà de Pangea és la capacitat de ser reutilitzat fins a deu vegades i que les seves emissions siguin principalment vapor d’aigua, fet que el converteix en molt més sostenible que els motors convencionals dels propulsors de coets, que generalment usen querosè. 

A més, està fabricat amb impressió 3D, amb uns temps i uns costos de producció molt més baixos que els habituals. Tot això va fer que es guanyés la confiança de l’estatunidenca Tehiru, amb qui va signar un contracte quinquennal per integrar el motor al seu coet termoelèctric capaç de suportar càrregues de fins a 550 quilos. L’acord pot suposar l’ingrés del voltant de 50 milions d’euros per a la start-up.

“El biometà és un combustible molt eficient perquè és molt abundant i el pots produir a partir de compostatge de residus. És el combustible del futur” explica Adrià Argemí, CEO i un dels cofundadors i CEO de Pangea, que té seus a Barcelona i a Tolosa (França). Un dels reptes d’aquest enginyer aeroespacial és aconseguir que els seus motors “siguin rendibles i acabin tenint un ús i un tracte similar als del sector de l’aviació, és a dir, que no s’inutilitzin després de cada missió”, comenta. El model aconseguit per Pangea pot servir per a una desena de missions, ja que es va encenent i apagant diverses vegades en cada llançament on actua, amb la qual cosa pot allargar la seva vida aprofitable.

L’altra gran fita de la start-up ha estat liderar un consorci (anomenat Equipo Nacional i del qual formen part també les empreses ITP Aero, GMV, UARX y Aenium) que aquesta primavera ha guanyat la primera fase de la licitació d’un dels PERTE impulsats pel ministeri de Ciència i Innovació. Els PERTE són els Proyectos Estratégicos para la Recuperación y Transformación Económica, una dotzena de plans impulsats pel Govern central que pretenen generar creixement econòmic i lloc de treball en grans sectors estratègics. 

En aquest cas, Pangea aporta el seu motor per aconseguir crear un llançador espanyol, amb tecnologia de primer nivell, que segueixi la filosofia coneguda com a DNSH (Do not significant harm), traduït com ‘no causar un perjudici significatiu al medi ambient’. El pressupost de la primera fase del projecte ha ascendit a 1,5 milions d’euros i, un cop validat el disseny, podrà adjudicar-se els 40,5 milions de la segona fase, prevista per l'any vinent, i en la que s’ha d’enllestir el prototip definitiu.

36 professionals, i en expansió

“Estem vivint un bon moment i se’ns està reconeixent la feina feta, però cal destacar la valentia de les grans empreses i corporacions, que han decidit jugar-se-la amb nosaltres i apostar per una solució innovadora”, reconeix Argemí. La ‘start-up’ també ha aconseguit contractes amb l’Agència Espacial Europea i l’Agència Espacial Francesa per tal de continuar desenvolupant la seva tecnologia i estudiar com es pot implementar a motors més grans.

Actualment, Pangea té 36 treballadors de fins a 14 nacionalitats diferents (sis treballen a les oficines a França) i l’objectiu és poder doblar la plantilla en el termini d’un any, un repte amb algunes complicacions. “De talent no en falta, i a Catalunya tampoc. De vegades pequem massa en dir que a fora són millors. Bons professionals joves són fàcils de trobar, potser el problema és reclutar enginyers sèniors de nivell, ja que la majoria no treballa aquí”, confessa Argemí, que té bastant clara quina podria ser una solució: “Caldria que hi hagués més ecosistema en el sector de l’aeronàutica. Amb més ‘Pangees’, els talents podrien desenvolupar la seva carrera professional a casa nostra”.