El 70% dels joves no poden explicar de manera autònoma el canvi climàtic, i tot i que el 90% dels professors considera que és important ensenyar-ho, només el 34% se sent capacitat per fer-ho. Aquestes dades de la UNESCO són algunes de les raons que van fer veure a Pablo Zuloaga que “si volíem canviar el món i generar un impacte més escalable, l’educació era el camí”. Amb aquesta idea al cap, l’emprenedor va decidir fer el salt del món de l’agricultura, pel qual havia estat dissenyant una tecnologia per simular climes i ajudar el sector a ser més resilient al canvi climàtic, al de l’ensenyament. Un gir materialitzat a través de la start-up Powar Steam, una empresa que porta l’educació climàtica a les aules de les escoles a través de l’experimentació amb ginys tecnològics.

La missió de Powar Steam és empoderar tant als professors com als alumnes amb coneixements sobre medi ambient, una tasca que executen gràcies a les tecnologies STEM. El primer projecte de l’empresa, redissenyat del seu ús inicial, és el ja simulador de climes, una caixa que permet reproduir les condicions climàtiques d’altres ciutats del món a través d’una plataforma. “Es diu que, d’aquí a 2050, Londres tindrà el clima de Barcelona i Madrid, el de Marràqueix, i volem que els nens experimentin com afectarà això en el cultiu de plantes”, explica Zuloaga.

Una ‘Gameboy’ amb sensors per a fer experiments

El segon projecte de la companyia, que actualment és el principal, és el P-Bit, un “minicomputador ambiental” amb què els infants poden dur a terme tota mena d’experiments científics. “És com una Gameboy o arcade amb sensors d’humitat, temperatura, humitat de les plantes, llum, so…”, comenta el director executiu de Powar Steam. El dispositiu s’ha dissenyat intentant fer-lo el més accessible possible, i tot i que l’electrònica prové de la Xina, la part externa està impresa en 3D des de Barcelona, amb la idea “que es pugui personalitzar i que els nens puguin imprimir les carcasses de diferents maneres”. L’eina s’ha plantejat amb una versió simple que incorpora pocs sensors per poder assolir un preu reduït, però amb la capacitat d’incorporar-hi fàcilment altres sensors i accessoris per ampliar el ventall d’experiments que es poden fer amb ella, com ara “sensors de voltatge o corrent per fer experiments d’energies renovables, qualitat de l’aigua amb un sensor de PH per analitzar la qualitat de l’aigua, sensors de CO₂ per avaluar la qualitat de l’aire…”.

El P-Bit és un “minicomputador ambiental” equipat amb diversos sensors i acompanyat d'una plataforma d'IA per dissenyar experiments climàtics

Ara bé, tots aquests sensors no serveixen per a res si els professors no saben com dissenyar experiments útils i interessants per als estudiants. Per cobrir aquesta part, l’equip de Powar Steam ha desenvolupat una plataforma per crear experiments o situacions d’aprenentatge personalitzades. Aquesta eina complementària es basa en un model d’intel·ligència artificial que ha estat entrenat amb tres currículums d’educació ecològica: el de la UNESCO, el del Pacte Verd Europeu i el de la LOMLOE, enfocat sobretot en el currículum educatiu de Catalunya. “També té coneixement total del dispositiu, de què pot fer amb allò que té integrat i amb sensors addicionals”, assenyala Zuloaga. Tot això li permet generar experiments que s’adaptin a cada escola, assignatura, temàtica o temps disponible. La plataforma també ofereix als educadors una sèrie d’experiments predissenyats per l’equip, però Zuloaga considera que centrar-se només en això pot limitar els professors: “Si els diem: ‘Té aquests experiments’, potser ens diuen: ‘És que ara estic ensenyant el cos humà’, o altres temes”. Per això, la idea amb què treballen és una combinació d’ambdues possibilitats: “Donar-los una sèrie d’experiments predissenyats, però ensenyar-los a fer servir la plataforma i empoderar-los perquè cadascú pugui crear allò que vulgui a la seva manera”.

D’aquesta dinàmica han sortit tota mena d’experiments, que van des de veure com funciona el procés de retenció de l’aigua amb diferents materials de terra, fins a ensenyar sobre el cicle de l’aigua mesurant la humitat que genera l’evaporació d’un tàper amb aigua sota la llum del sol. “Per ensenyar-te energies renovables, podem connectar-li un petit panell solar amb què els nens vagin veient, amb més o menys llum, quant voltatge genera, o amb l’energia eòlica, amb un petit aerogenerador imprès en 3D, veure si genera més o menys corrent en funció de la velocitat”, exemplifica Zuloaga. Les proves que han estat fent amb diverses escoles els han demostrat que “els nens s’emocionen en fer-ho servir, se senten com si estiguessin jugant”, ja que els fan sentir “petits científics amb una joguina que mescla la robòtica i la tecnologia a les seves mans”.

Zuloaga: “Per ensenyar-te energies renovables, podem connectar-li un petit panell solar amb què els nens vagin veient, amb més o menys llum, quant voltatge genera, o amb l’energia eòlica, amb un petit aerogenerador imprès en 3D, veure si genera més o menys corrent en funció de la velocitat”

A hores d’ara, el projecte de P-Bit s’ha exhibit en congressos i escoles de l’Estat espanyol, Portugal, Grècia, Croàcia o la Xina, i l’empresa també té contactes a Llatinoamèrica. Amb tot, la previsió és fer un llançament comercial del producte a petita escala, a Catalunya, i després anar escalant el mercat. “Començarem amb les escoles verdes a Catalunya, que en són 1.500, una de cada quatre escoles. D’aquí a cinc anys volem arribar a 1.500 empreses i impactar almenys 90.000 alumnes”, declara el director executiu de Powar Steam. En aquesta línia, un dels camps que l’empresa vol explorar és el de treballar amb empreses del món editorial: “En aquelles que tenen un llibre de ciències o d’educació ambiental, el nostre producte els pot sumar un experiment pràctic a allò que ja ensenyen teòricament en el llibre, i ells ja tenen les xarxes de contactes a les escoles”. Paral·lelament, l’equip vol continuar nous kits educatius, començant per finalitzar el simulador de climes, el qual ja han testat en tres escoles i esperen poder llançar-lo el 2026.