La gestió de l’aigua ha estat objecte de debat des de fa mesos. Les últimes pluges han provocat que la setmana passada el Govern de la Generalitat de Catalunya aixequés l’estat d’emergència per la sequera i suavitzés les restriccions a algunes zones. Tot i això, la conselleria d’Acció Climàtica, ha demanat responsabilitat i continuar amb les mesures d’estalvi per garantir un estiu sense fer passos enrere i tornar a limitar algunes activitats. Per part dels municipis i les companyies encarregades de gestionar el servei municipal, s’han buscat diferents solucions tecnològiques per a la detecció de fuites a la xarxa o el control del consum de les llars d’una manera més detallada. “Com més tecnologia fem servir, més dades útils tenim per gestionar aquest recurs escàs”, assenyala el cap de distribució d’Aigües de Manresa, Aaron Luque.

El mes de febrer, en plena sequera i situació delicada, Aigües Sabadell va apostar per l’aplicació mòbil per tal de reduir i controlar el consum d’una manera més àgil. Els clients poden accedir a estadístiques detallades, comparant gràfiques respecte del mateix període de l’any anterior i conèixer de primera mà quina és la tendència. Segons va explicar la companyia durant la seva presentació, l’objectiu és el de monitorar, educar i gestionar, deixant clar quin és el consum domèstic recomanat, actualment fixat en 90 litres per habitant i dia, una xifra que Sabadell (Vallès Occidental) superava amb escreix a principis d’any amb 154 litres. A hores d’ara, ja se situa en 140 litres de mitjana.

Sensòria i IA per a la detecció de fuites

Fer ús de sensors i de la intel·ligència artificial (IA) és una de les apostes més esteses per detectar fuites i fer un millor monitoratge de la xarxa. Exemple d’això és Aigües de Manresa, a la comarca del Bages, que en poblacions com Navarcles, Sant Fruitós de Bages o Castellnou de Bages ja han detectat fuites usant correladors acústics. “Aquests aparells es van instal·lant al llarg de la xarxa en forma de vàlvules, ventoses o buidadors a una distància d’entre 100 i 150 metres, i a la nit s’activen”, explica Luque, “és com si tinguéssim una persona escoltant tota l’estona el so de les canonades, i quan detectem que se supera un nombre concret d’hertzs, és que hi ha un possible risc de fuga”. Aquesta mesura actua de matinada, al voltant de les 3 de la nit, quan hi ha el mínim consum del dia i és més senzill detectar alteracions. Pel que fa a la precisió, cada cop va a més, ja que “els sensors determinen la distància exacta d’on es troba el problema, es comprova durant diferents dies per evitar les falses alarmes i, finalment, els tècnics van al camp on es concreta què passa i es fan proves de pressió”.

Luque: “Amb l’ús dels correladors acústics és com si tinguéssim a una persona escoltant tota l’estona el so de les canonades”

Agbar, que s’encarrega de l’administració de l’aigua en més de 250 municipis a Catalunya i a les Illes Balears, aplica la IA per trobar on es produeixen les pèrdues. El director de desenvolupament de Nbgoci a Catalunya i Balears, Vicente Gómez, assenyala que “amb la intel·ligència artificial i la quantitat de dades que tenim, podem identificar possibles fuites abans que succeeixin”. Aquesta tecnologia, sumada als sensors que hi ha repartits, permeten identificar consums anòmals en comparació als registres habituals. “Tenim detectors per tota la xarxa i aquells comportaments que poden ser anòmals els portem a comparar amb dades històriques que tenim guardades per una millor anàlisi del que està passant”, especifica.

L’aprenentatge automàtic és una de les branques que la companyia barcelonina ha explotat més en els últims temps. D’una banda, Gómez explica que un dels usos és fer anàlisis de qualitat, generant una informació que s’ofereix als ajuntaments per tal que puguin fer polítiques i inversions per millorar-la si és necessari. D’altra banda, també ajuda a preveure com serà la demanda. “Identifiquem processos creuant dades de la potencial demanda segons l’històric amb l’oferta existent”, narra, “en funció del dia, de l’hora o del període de l’any sabem amb exactitud què necessita el municipi, el barri o el carrer i poder donar resposta a això”.

Gómez: “La intel·ligència artificial ens ajuda a  saber amb exactitud en funció del dia, de l’hora o del període de l’any quina oferta d’aigua necessita un municipi, barri o carrer”

Luque apunta que una de les claus de cara al futur és sensoritzar encara més la xarxa, aplicant més tecnologies i generant un volum més gran de dades. “Actualment, els sensors acústics ens permeten descobrir fuites molt petites, imperceptibles a l’oïda humana, alhora que tenir registres reals del curs de l’aigua”, explica, “el següent pas és apostar definitivament per la instal·lació fixa, ja que ara per ara són portàtils”. Per a Vicente Gómez, part de la solució passa per l’aigua regenerada, la que s'obté després d'un procés de depuració. “Amb les eines tecnològiques actuals podem monitorar la quantitat i qualitat dels litres que arriben a la depuradora, incentivant així nous sistemes de depuració per poder-los injectar a les capçaleres dels rius”, explica.

La gestió de les piscines, clau de cara l’estiu

Un bon manteniment de les piscines al llarg de l’any és fonamental per arribar als mesos d’estiu i de més calor amb la possibilitat de refrescar-se. Molts equipaments públics i centres esportius privats continuen optant per mètodes clàssics de conservació de l’aigua com els habituals sistemes de cloració salina i filtració. Alguns d’ells, com és el cas del municipi de Vilobí del Penedès (Alt Penedès), usen robots aquàtics per mantenir les condicions sense necessitat de buidatge i de neteja manual. Els aparells calculen les dimensions i recorren tant la superfície com les parts submergides per treure la brutícia de forma automàtica. D’aquesta manera, a part d’assegurar una bona qualitat, suposen un estalvi d’aquest recurs, així com una menor despesa en productes químics i personal.