El canvi climàtic és un fet constatable que ja està afectant greument tot el país. L’extrema sequera que pateix el Principat i l’augment generalitzat de les temperatures ja provoca conseqüències en àmbits com el sector vitivinícola, amb reduccions de fins al 50% de la producció. Fins ara, les actuacions que es prenien en àmbits com la gestió forestal, la ramaderia o la protecció de la biodiversitat es decidien de manera individualitzada, però la urgència mediambiental ha forçat la necessitat de tenir un punt de vista més holístic. És en aquest context que neix el concepte dels paisatges agroforestals resilients, una estratègia impulsada pel departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural amb un objectiu clar: aconseguir que el territori guanyi capes de resistència als canvis ambientals, físics i socioeconòmics a partir de decisions que tenen en compte tots els contextos. Una metodologia en què les dades i la tecnologia juguen un paper clau i que presenta els resultats de les primeres proves pilots a la tercera edició del Congrés sobre Biotecnologia, Innovació i Tecnologia, celebrat el 20 i 21 de març a Vic.

La idea d’aconseguir que els territoris siguin més resilients a les condicions ambientals no és nova, però sí que ho és la mirada “conjunta i global” d’aquesta estratègia, segons explica el coordinador de projectes transversals de la conselleria, Salvador Samitier. “No volem que des del departament es digui què s’ha de fer, sinó que hi hagi un treball amb tots els agents que conflueixen perquè sigui des d’aquesta proximitat que puguin sortir les iniciatives coordinades, perquè moltes d’elles es necessiten mútuament per poder coexistir”, assenyala. Sobre les necessitats identificades originalment pel departament, les converses s’han estès a tècnics públics i professionals del territori per prendre consciència de quines actuacions tenen sentit, quines no i de quina manera s’han d’equilibrar algunes accions perquè no provoquin efectes secundaris perjudicials a altres sectors. “En fer-ho alhora, amb la visió compartida, aconsegueixes maximitzar els resultats d’aquestes sinergies. No només impulses una pastura, sinó que la fas al lloc que, per prevenir incendis, va bé”, exemplifica el cap de la gestió de projectes europeus d’Acció Climàtica, Josep Milà.

Simulació matemàtica per prendre decisions

Però tota aquesta feina no tindria sentit si no es basés en una informació fiable que permetés prendre decisions amb convicció, i aquí és on entra en joc la tecnologia desenvolupada pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). “Hem creat un programari que intenta identificar quines són les capes d’informació necessàries per promoure aquests paisatges resilients”, explica la directora adjunta de Recerca i Desenvolupament del CTFC, Roser Maneja. Partint del sistema de projecció FORMES, els professionals del centre han dissenyat un model de simulació matemàtica que, donades una sèrie de variables forestals, hídriques, climàtiques o de biodiversitat extretes d’observatoris nacionals i de l’administració pública, és capaç de predir com evolucionarà el medi natural d’aquí al 2050.

L’aspecte innovador d’aquest programari és que no només pot preveure com canviarà el territori en cas de no prendre cap actuació, sinó que també permet plantejar escenaris de futur basats en diferents actuacions concretes. “Vam acabar definint cinc escenaris diferents de gestió forestal: intervenció zero, adevesament —combinació d’arbres de gran diàmetre amb coberta herbàcia per a la pastura d’animals—, silvicultura naturalística, model ORGEST —una intervenció menys agressiva— i el model actual”, desvela Maneja. A més a més, no es basa exclusivament en dades tècniques, sinó que permet incorporar criteris socials i econòmics provinents de les “demandes de diferents experteses” i també la variabilitat fruit del canvi climàtic. “És un model que integra i permet millores contínues”, assegura.

L’exemple de Soriguera

La primera prova pilot del projecte es va encetar el març de 2023 a Soriguera (Pallars Sobirà) i ha servit com a camp de treball sobre el qual anar iterant les particularitats tant de l’estratègia com del model matemàtic. “El pilot dels pilots”, com la qualifica Maneja, ja que els ha servit per identificar els quatre principals blocs temàtics d’actuació: la reducció del risc d’incendis, la conservació de la biodiversitat, la producció d’aigua blava i la promoció de l’activitat agroramadera.

Gràcies a l’ús de les dades ofertes pel model matemàtic i a les reunions amb els departaments tècnics i agents locals, a Soriguera ja s’han començat a implementar algunes accions concretes decidides a través d’aquesta estratègia. S’ha impulsat, per exemple, un pla de pastura que busca recuperar les parts alpines perdudes pels canvis socials, que incorpora la restauració d’abeuradors per als ramats i la instal·lació d’uns menjadors pilots amb sensors que exclouen els animals salvatges. El pla en qüestió no només contempla les necessitats del sector ramader, sinó que s’ha dissenyat mantenint un equilibri territorial per preservar la fauna local. “Hem arribat a uns convenis que estem treballant amb tots els ramaders per poder actuar en les seves finques per crear tancaments d’exclusió de fauna cinegètica”, apunta Milà, una estratègia per evitar el contagi de malalties entre animals salvatges i domèstics. També s’han efectuat diverses actuacions de gestió forestal per preservar el gall fer, una espècie en perill d’extinció a Catalunya; s’han construït pistes forestals i s’han restaurat camins entre poblacions, o s’han creat diferents estructures al bosc per prevenir el risc d’incendis i reduir-ne el combustible potencial.

Després de Soriguera, el departament va posar marxa dues noves proves pilot, una a les Terres de l’Ebre i una altra a la Vall de Camprodon (Ripollès), i en té programades dues més, a la vall de Carme (Anoia) i a la Cerdanya. “Els blocs temàtics són els mateixos, però a cada territori el pes i els actors poden ser diferents”, comenta Samitier. Ara per ara, tots els emplaçaments treballats són d’interior, però l’objectiu a llarg termini és cobrir tot el Principat, tal com expressa Maneja: “La idea de tot això és acabar fent un model de Catalunya resilient, i és evident que tard o d’hora haurem d’arribar a les zones de costa, que és on es concentra la major part de la població”.