Gestionar les emocions, comunicar-se i socialitzar són tres de les principals dificultats a les quals han de fer front les persones amb el Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). A Catalunya, segons la Federació Autisme Catalunya, s’estima que hi ha prop de 75.000 casos, en major o menor grau. Des de fa uns anys, han aparegut solucions tecnològiques que posen el focus d’atenció en diversos àmbits de l’autisme, com la interacció social o la detecció precoç d’aquesta condició. “Les TIC es poden usar en totes les àrees i poden ser molt útils si tens clar com fer-les servir”, apunta la mestra de l’escola GURU i psicopedagoga especialitzada en l’ús de les TIC en persones amb autisme, Pat Sànchez, que ho resumeix en tres pilars: “Un individu concret, una tecnologia determinada i un objectiu precís”.

Els comunicadors digitals, com es coneixen els dispositius i les aplicacions dissenyades per expressar sentiments i emocions, fa temps que han agafat el relleu als pictogrames impresos del passat. Ara estan presents en aparells com l’ordinador o la tauleta, cosa que fa que el procés sigui molt àgil i dinàmic. “Tenen molta importància, ja que donen veu a les persones no verbals”, assenyala el psicòleg infantil i juvenil especialitzat en TEA i noves tecnologies, Alex Escolà. Alhora, assenyala la interacció social com un altre punt on aquestes eines ajuden a millorar “com els videojocs o els portals de cites per connectar i establir relacions amb els altres”. Sànchez ho exemplifica amb un cas pràctic com el de LEGO WeDo: “A través de la construcció, creem grups de tres o quatre membres on cadascú té un rol específic com el de constructor, paleta o aparellador. A partir d’aquí, es treballen diferents habilitats a la vegada a l’estil de l’atenció conjunta, el respecte als torns o simplement fer preguntes”.

Els comunicadors digitals, dissenyats per expressar sentiments i emocions, han agafat molta importància en donar veu a aquelles persones TEA no verbals

“Les persones autistes poden presentar dificultats per a gestionar determinades situacions i quan tenim identificades aquestes situacions podem incorporar algun recurs tecnològic de manera proactiva i d’aquesta manera poder reduir l’ansietat que aquesta situació els genera”, narra Pat Sànchez, “per exemple, quan observem que la persona autista té dificultat a fer un canvi d’espai o d’activitat podem utilitzar l’aplicació Breathing Zone, previ a realitzar aquest canvi, per tal de focalitzar l’atenció cap a la respiració i ajudar així a reduir l’ansietat i acompanyar aquesta acció amb els suports visual necessaris que facilitin l’anticipació del que passarà”. Aquest últim aspecte, el d’anticipar-se, és un dels pilars del projecte impulsat per Escolà i batejat com a AutisMIND, una plataforma web que ofereix vídeos interactius per facilitar l’autonomia en situacions de la vida quotidiana que poden ser complexes com una visita mèdica o una entrevista de feina per poder accedir a la comunitat i ser autònoms. “El que fa és, per una banda, anticipar les situacions i fer disminuir l’angoixa davant de quelcom que no controlen, mentre que, per a l’altra, poden prendre decisions i veure quines conseqüències tenen els seus actes”, explica.

De fet, es calcula que l’any 2023 es va superar la barrera de les 1.200 aplicacions pensades per aquest camp, segons especifica Alex Escolà, fet que demostra que hi ha molts recursos avui en dia. Un dels aparells més comuns és la tauleta, que ofereix una gran capacitat d’elecció tant per jugar com per escollir música, i inclús hi ha dissenys, com la Yetitablet, on és possible que participin tres o quatre individus a la vegada, sense perdre de vista aquest grau d’interacció interpersonal. Però no tot es limita a les pantalles, sinó que hi ha altres solucions tecnològiques com els seients vibroacústics dels quals també disposa la Fundació Autisme GURU. A través d’un amplificador d’ones, aquests vibren en relació amb la banda sonora que els acompanya, fent així que, depenent dels casos, s’ajudi a generar algunes sensacions, disminuir l’ansietat o crear un nou estímul.

Més enllà de les infinites possibilitats que les TIC brinden a les persones amb autisme, es requereix una intervenció mediada i d’acompanyament constant per part d’un professional. “Pel fet de tenir una tauleta amb una app, aquella persona no millorarà habilitats o tindrà un aprenentatge significatiu per si sola”, apunta Escolà, “ha de ser un recurs més del que disposa el professional per ajudar i, tot i que hi ha casos d’ús de manera autònoma, abans hi ha d’haver un procés d’aprenentatge, recomanació i avaluació”. A part, el psicòleg recalca que “estem parlant d’un col·lectiu vulnerable, que tenen un major risc de desenvolupar una addicció o de fer-ne un mal ús” i que normalment, “es recorre a la tecnologia quan no queden cobertes necessitats bàsiques com la manca d’un grup social, la falta d’autoestima o l’aparició de trastorns”.

Els adults, amb més dificultats tecnològiques

“Els infants porten de sèrie aquest component tecnològic”, comenta la mestra i psicopedagoga de l’escola GURU. “Hi ha molts més continguts per a infants, ja que va en la línia de l’atenció primerenca i sempre s’ha posat el focus aquí, però els nens han esdevingut adults i, a la vegada, en l’actualitat es diagnostiquen molts més casos TEA en gent gran”, complementa Escolà. Aquest canvi ha provocat que hi hagi un nombre major d’eines tecnològiques per a aquest segment d’edat, que abans es trobava molt invisibilitzat i que, tot i tenir menys recursos, necessiten disposar de tractaments específics adequats.

Alex Escolá: “Hi ha molts més continguts pensats per a infants que per a adults perquè per tradició s’ha posat el focus en l'atenció primerenca, però aquests nens han anat creixent”

Sovint els infants i adolescents ja tenen adquirides les habilitats d’interacció amb els dispositius, però sempre cal assegurar-nos que això és així, explica Pat Sànchez, que és el cas de la Residència Guru en alguns adults: “Hi ha d’haver un treball previ sobre la interacció, per començar a aprendre com van els dispositius tàctils, per exemple. A partir d’aquí, esdevé tot un èxit, ja que es fomenta l’autonomia, l’autodeterminació i valoren les seves pròpies capacitats”. En un altre sentit, s’insisteix en aquest procés inicial de familiarització amb els aparells electrònics per evitar també el sentiment de frustració, que apareix sobretot quan s’incorpora un dispositiu i no se sap ben bé com fer-lo servir.

El rol de la tecnologia en la detecció precoç

La detecció precoç de la simptomatologia del TEA en infants de famílies on ja hi ha diagnosticat un cas d’autisme ara és possible gràcies a avenços tecnològics com el projecte impulsat per bbMiradas, que estudia mitjançant la tècnica de l’eye tracking els senyals de desenvolupament sociocomunicatiu. “El que fan és analitzar a través de diferents imatges cap a on miren els nadons”, detalla Sànchez, “i s’ha detectat que miren menys els ulls”. Per altra banda, hi ha altres sistemes molt útils en el dia a dia de les persones autistes per evitar crisis agudes o arribar a nivells d’ansietat molt elevats, com polseres equipades amb sensors que ja s’estan comercialitzant i que analitzen indicadors com els bioritmes i els canvis de freqüència cardíaca.