La microscòpia, una eina clau en la recerca científica, encara arrossega limitacions estructurals: equips voluminosos, costos elevats i processos manuals intensius. Davant d’aquest escenari, la Universitat de Barcelona ha impulsat XipScope, una nova spin-off que proposa un canvi de paradigma amb microscopis de butxaca autònoms i connectats amb intel·ligència artificial.

La proposta és clara: portar el microscopi a la mostra —i no a l’inrevés. En lloc de centralitzar l’observació en equips únics, XipScope planteja un model distribuït en què cada mostra disposa del seu propi dispositiu, permetent una monitorització contínua, automatitzada i comparable en el temps.

“A XipScope hem substituït l’òptica tradicional per una arquitectura completament electrònica inspirada en la indústria dels semiconductors”, explica Joan Canals, cofundador i professor de la Facultat de Física de la UB. “Això ens permet reduir dràsticament la mida dels equips i fabricar-los a gran escala a un cost molt més baix”.

Del microscopi estàtic al monitoratge continu

Els dispositius desenvolupats per XipScope són compactes, modulars i capaços de capturar imatges en temps real, que s’analitzen automàticament gràcies a sistemes d’intel·ligència artificial.

Aquesta combinació permet observar processos biològics dinàmics sense intervenció constant. “Amb els nostres equips es poden observar directament processos com el creixement de cultius de llevats o el desenvolupament d’estructures cel·lulars”, explica Sergio Moreno, cofundador de la spin-off.

El model de XipScope capgira la microscòpia tradicional i permet que cada mostra tingui el seu propi dispositiu per a un seguiment continu i automatitzat.

A més, el sistema integra eines d’anàlisi automàtica que interpreten dades en temps real, fet que es tradueix en més informació, amb més freqüència i menys càrrega de treball manual.

Tecnologia amb arrels europees

XipScope té l’origen en el projecte europeu ChipScope (2017-2020), liderat per la UB, que va explorar noves vies per miniaturitzar la microscòpia mitjançant tecnologies com els microLEDs.

Aquella recerca va demostrar que és possible construir dispositius compactes i assequibles utilitzant microdisplays i sistemes d’il·luminació escanejada. Ara, aquest coneixement es trasllada al mercat en forma de producte.

Aplicacions: de la biomedicina a la indústria

La tecnologia està especialment pensada per a entorns on el seguiment continu és clau, com cultius cel·lulars o models experimentals com els organ-on-a-chip, una de les línies emergents en recerca farmacològica. En aquests contextos, la capacitat de generar dades comparables en el temps és essencial per entendre l’evolució dels sistemes biològics.

La integració d’intel·ligència artificial permet analitzar imatges en temps real i obtenir més dades amb menys intervenció manual al laboratori.

Més enllà del laboratori, XipScope també apunta a sectors com l’agroalimentari o l’educació, on la portabilitat i l’automatització poden facilitar l’accés a la microscòpia.

Transferència de coneixement amb impacte

La creació de la spin-off s’emmarca en l’estratègia de transferència de coneixement de la UB, que busca convertir la recerca en innovació aplicable.

“La posada en marxa de XipScope és un exemple paradigmàtic de transferència de coneixement”, afirma Eugeni Graugés, degà de la Facultat de Física. Segons destaca, iniciatives com aquesta evidencien el potencial de la universitat per generar impacte econòmic i social a partir de la recerca.

Amb XipScope, la microscòpia deixa de ser una eina centralitzada i limitada per convertir-se en una infraestructura distribuïda, accessible i intel·ligent, alineada amb les noves necessitats de la recerca i la indústria.