Fins i tot abans que Isaac Asimov proclamés les famoses tres lleis de la robòtica, la literatura de ciència-ficció ja especulava amb futurs on la intel·ligència artificial jugaria un paper clau, a vegades catastròfic, dins de la societat. “No estaríem parlant ara mateix d'intel·ligències artificials que es tornen boges i volen dominar el món, sinó d’altres perills més mundans, més humans i molt més propers, com qui capitalitza aquestes innovacions i per què les fa servir”, analitza el cofundador i coeditor de l’editorial Mai Més, Sergio Pérez. Uns usos que, tanmateix, no s’han anticipat amb massa encert: “El que sempre s’havia previst és que les feines poc qualificades, les més físiques i dures, fossin les que desapareixerien amb la irrupció de les noves tecnologies. I en realitat està sent al revés. Són aquelles feines creatives en què pensàvem que la intel·ligència humana i la creativitat posaven més valor les que ara sembla que poden desaparèixer abans”. La mateixa OpenAI mencionava els escriptors i els periodistes com alguns dels perfils professionals amb més risc de perdre la feina per l’auge de la IA en una investigació del seu institut de recerca.

I és que l’ús d’eines com ChatGPT ja comença a ser una realitat en el sector editorial, almenys en l’àmbit anglosaxó. Amazon, el principal mercat digital del món, es va veure forçada a imposar un límit de tres noves publicacions de llibres al dia per usuari, unes xifres elevades fins i tot per a les principals editorials del país, per l’increment de continguts generats artificialment. A escala més petita, han sorgit iniciatives com BookBud, un portal per crear llibres de ficció i no-ficció amb intel·ligència artificial que també té una ‘llibreria’ amb desenes d’obres.

Obscuritat legal

Tota aquesta producció augmenta en un context en què la legalitat encara no s’ha adaptat al nou canvi. A principis de 2024, OpenAI va admetre a la Cambra dels Lords del Regne Unit que hauria estat “impossible” entrenar ChatGPT sense fer servir continguts protegits per drets d’autor, tot indicant que les lleis actuals no prohibeixen, ara com ara, l’entrenament de models generatius. Mesos abans, una vintena d’escriptors estatunidencs, entre ells el creador de Cançó de Gel i Foc, George R. R. Martin, van imposar una denúncia conjunta a l’empresa liderada per Sam Altman per aquesta mateixa raó, un discurs que s’ha vist replicat en el sector musical.

A Europa, la posada en marxa de la futura llei d’intel·ligència artificial és vista com el principal mur de contenció d’aquesta tecnologia, i és per això que la federació d’associacions d’escriptors European Writers’ Council (EWC) ha participat activament en els debats en el Parlament Europeu. “El nostre posicionament no és de rebuig de la intel·ligència artificial, perquè consideram que és una tecnologia que pot ser útil a l’hora de crear. El que hem exigit aquests darrers dos anys és que la implementació i evolució de la IA generativa fos escrupolosament respectuosa amb els nostres drets professionals, morals i d’autoria”, expressa l’escriptor Sebastià Portell, president de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que forma part de l’EWC. Per assolir-ho, defensen que tota obra literària es protegeixi seguint tres idees bàsiques: una autorització expressa per a l’ús del text en qualsevol programa de mineria de dades, una remuneració “adequada i proporcionada” i una transparència a l’hora de visibilitzar quan i com un text ha fet servir eines generatives.

La manca d’un marc legal sobre les obres generades amb intel·ligència artificial condiciona tant a autors com a editorials

Aquest marc legal ben assentat és una de les principals demandes del col·lectiu d’autors, però també és un desig del món editorial. “Ara nosaltres protegim la nostra feina i també la dels nostres autors amb el dret, però si hi ha intervenció d'una intel·ligència artificial, aquestes proteccions que contemplen les lleis queden enlaire”, desvela Pérez. Això ha provocat que, malgrat que han rebut algunes propostes que experimentaven amb la tecnologia de manera oberta i transparent, les han refusat, en part, pel buit legal en què es troben. Aquesta incertesa els ha conduït a planejar diverses actuacions, com ara fer un compromís públic per continuar treballant només amb creadors humans o incloure una clàusula en els contractes amb col·laboradors i autors en què s’especifiqui que el material que entreguin sigui “lliure de contingut generatiu”.

Els traductors, els més malparats

La pressió per accelerar la protecció legal i les demandes imposades als Estats Units són una resposta a l’impacte econòmic que les eines d’intel·ligència artificial estan provocant a tota l’esfera creativa. Segons una enquesta elaborada pel sindicat britànic The Society of Authors a 12.500 autors, el 26% dels il·lustradors i el 36% dels traductors han perdut encàrrecs per culpa de la IA generativa, mentre que un 37% dels il·lustradors i un 43% dels traductors han vist reduïts els seus ingressos. En el cas dels escriptors, l’estudi no dona xifres sobre pèrdua de feina, però sí que assenyala que el 57% dels autors de no-ficció i el 65% dels de ficció creuen que aquesta tecnologia impactarà negativament en els seus ingressos futurs. “En l'àmbit anglòfon, aquest impacte ha estat més gran perquè és una llengua majoritària, però és un avís del que podria passar si no regulam com pertoca”, alerta Portell.

Portell: “En l'àmbit anglòfon, aquest impacte ha estat més gran perquè és una llengua majoritària, però és un avís del que podria passar si no regulam com pertoca”

De totes les professions vinculades al sector editorial, el president de l’AELC considera que la que es troba més exposada a l’impacte de la intel·ligència artificial és la traducció. Fins i tot abans de l’esclat dels models generatius, al sector ja proliferava l’anomenada postedició, que consisteix en l’edició humana de textos traduïts de manera automàtica. “Per sort, són pocs els casos que hem trobat, si més no en el nostre àmbit lingüístic, però sí que n'hi ha hagut”, assegura Portell, una afirmació confirmada per altres fonts professionals del sector. De fet, la llengua és un dels motius principals pels quals la tecnologia encara no s’ha desplegat completament al mercat català: “La nostra llengua no és minoritària, sinó que és minoritzada, i no té unes institucions que la defensin d’una manera clara i estable en el temps. Això, que habitualment és un inconvenient, en aquest cas està suposant aspectes positius per a la implementació de la intel·ligència artificial, perquè no ha impactat d'una manera tan ràpida com s'ha vist en llengües com l'anglès”. “Esperam que abans que desclogui d'una manera generalitzada en la indústria editorial l'ús no regulat de la intel·ligència artificial puguem establir aquests consensos i aquestes bases”, desitja l’escriptor.

Pot ChatGPT escriure un bon llibre?

La intel·ligència artificial s’està usant en el món literari, malgrat mancar de cobertura legal i concentrar-se en els àmbits de parla anglesa, i això està començant a provocar conseqüències econòmiques en el sector editorial. Ara bé, el resultat, els llibres, valen la pena?

Sergio Pérez considera que, en un futur, “gairebé tot es podrà fer amb intel·ligència artificial”, però es mostra escèptic amb l’estat actual de les eines més populars: “No deixen de ser increïbles valorant-les com a avenç tecnològic, però també encara molt pobres valorant-ho des del punt de vista literari i artístic”. “El més important de la literatura i també de la traducció és l'ànima”, reivindica per la seva part Portell, “aquelles idees que l'escriptor pot tenir, que són fruit de l'atzar i que de cap manera se li han pogut acudir a ningú més en cap altre context”. Una “riquesa” o “rellevància” que, per l’editor de Mai Més, deixen clares les altes capacitats per replicar estructures de la IA, però no tant la seva complexitat: “A nosaltres ens passa igual, hi ha gent que imita molt bé alguns estils. Ha passat a la literatura fantàstica, molts autors feien un Tolkien, amb les races de Tolkien, amb la forma d'escriure de Tolkien… Però és que Tolkien havia estat a la Primera Guerra Mundial, havia disparat l'enemic, havia perdut amics al camp de batalla, i tota aquesta experiència vital, tot aquest dolor, tot això està impregnat en El Senyor dels Anells”.

Pérez: “No deixen de ser increïbles valorant-les com a avenç tecnològic, però també encara molt pobres valorant-ho des del punt de vista literari i artístic”

Aquestes mancances no exclouen la utilitat dels xatbots i generadors d’imatges com a dispositius per disparar la creativitat, fins al punt que el mateix Pérez admet haver fet experiments interns per idear possibles portades o resums de llibres de l’editorial, que mai han fet servir comercialment. De fet, a Duna Llibres, el segell d’imprescindibles de la fantasia i la ciència-ficció que Mai Més comparteix amb l’editorial Raig Verd, publiquen setmanalment un butlletí informatiu escrit per la DunIA, una “intel·ligència artesanal” que es fa passar per un sistema algorítmic. “La intel·ligència artificial pot contribuir a reflexionar sobre la posthumanitat, és a dir, sobre els límits de l'existència humana, o bé sobre l'automatització del llenguatge”, concedeix Portell, qui té constància d’autors de poesia en llengua catalana que hi interactuen de manera transparent. “El que passa és que ens agradaria que ho poguessin fer amb totes les garanties que cap col·lega, cap company de gremi, en surti perjudicat”, sentencia.